A les xarxes socials el presentaven així: “Una ciutat invisible. Com qualsevol i com cap altra. Una ciutat que no existeix, construïda a partir de les il·lusions i les pors, dels anhels i les derrotes de tres persones distintes en tres llocs distints. Un lloc imaginari on hem aconseguit alçar l’edifici malgrat la distància.
A la ciutat invisible hi ha un riu on els veïns seuen a esmorzar quan el Sol regala uns graus de més. El metro recorre les seues entranyes i amaga milers d’històries úniques, camuflades en un entorn de rutina. A la superfície, la gent circula sense mirar als ulls els altres vianants. Quan plou tot són paraigües. A l’hora de dinar, els carrers fan olor a menjar. Per les nits, a excés.
Una ciutat invisible és tornar a casa després d’haver passat molt de temps, pot ser massa, vivint paral·lelament a una indret que no existeix, per mantenir viva una il·lusió comú en un lloc on només nosaltres hem tingut accés.
Ara el compartim amb vosaltres.
Tornem”.
#UnaCiutatInvisible