Tothom ho sospitava, però ara s’ha materialitzat. La Generalitat, a través del Institut Català de Finances, ha donat un préstec de 8 milions d’euros a Panrico i l’empresa procedeix immediatament a acomiadar a 60 treballadors/es més (ja en van 104 aquest any, més 31 de l’any passat). Un escàndol! Si l’empresa tenia problemes financers per pagar els acomiadaments, ara els pot tirar endavant utilitzant diners públics.
La Generalitat havia intentat per tots els mitjans que, abans de donar aquests diners, se signés un acord entre empresa i treballadors per salvar la cara, però els treballadors/es es van negar a signar els acomiadaments, malgrat que també van rebre pressions de la direcció de CCOO. Sense aquesta signatura, el conflicte segueix obert. Mentre l’empresa rep diners públics per pal·liar els efectes de la vaga, els treballadors portaven els 8 mesos de vaga sense cobrar i dos mesos més per començar a cobrar el ERTE que afecta tota la plantilla; els acomiadats encara no han cobrat el 100% de les indemnitzacions, i l’empresa ja anuncia beneficis pel 2015.
L’absoluta complicitat de la Conselleria de Treball amb els interessos del fons voltor Oaktree, que gestiona Panrico, s’evidencia:
-Joan Mas, germà del President Artur Mas, era conseller delegat de Panrico fins a març del 2014, i ara mateix està al capdavant d’una altra marca del grup, La Bella Easo. La Generalitat va anunciar el setembre passat ajudes financeres per rescatar Panrico, tema que va motivar denúncies en clau parlamentària per la relació de privilegi amb l’empresa.
– A pocs dies de l’anunci de l’inici de la vaga el 13 d’octubre de l’any passat, es va produir un gran desplegament policial amb furgonetes i més d’un centenar de Mossos per forçar la càrrega i sortida de 9 tràilers amb productes de la planta de Sta. Perpètua, paralitzada per la vaga, amb personal aliè a la fàbrica, tot un acte d’esquirolatge contra el dret de vaga.
-El 16 d’octubre, la Inspecció de Treball obre acta de l’entrada de camions amb productes Panrico que es venen arreu Catalunya i resol al desembre que això vulnera el dret de vaga pel que proposa que la Conselleria iniciï el procés sancionador. Al desembre s’acumulaven més de 50 actes que demostraven que diàriament entraven els camions per proveir el mercat català. La Conselleria frena fins l’últim minut la resolució de l’expedient i no té en compte cap dels claríssims agreujants, per acabar amb una multa de 6.250 euros que encara no consta que s’hagi fet efectiva, però que paralitza els expedients en curs.
-Els productes Panrico estan a la vista en totes les grans superfícies, mercats i bars. Es presenta denúncia a Consum de la Generalitat per falsedat en l’etiquetatge, perquè en aquests productes es pot llegir a l’embolcall que estan fabricats en Sta. Perpètua (cosa que és falsa) i en moltes ocasions es venen com a productes catalans de proximitat. La Generalitat paralitza l’expedient.
-Després de la sentència de l’Audiència Nacional sobre el ERE, al juny, l’empresa reuneix al comitè d’empresa per anunciar que està disposada a reduir el nombre d’acomiadaments si pot acomiadar als membres del comitè d’empresa i tria la resta ‘a dit’, és a dir, desfer-se dels treballadors/es que més s’han significat en la lluita. Fins i tot, Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya (que no convoca la vaga) demana que es contrasti el que ha passat i que actuï la fiscalia per la gravetat extrema de l’atac antisindical. Però Treball no fa absolutament res. Com ja havia anunciat l’empresa, la llista dels 38 acomiadaments són els companys/es més destacats en la lluita. En canvi els treballadors sí que van denunciar davant la fiscalia aquesta situació de repressió sindical, denúncia que es troba en situació desconeguda després d’haver estat transferida de la fiscalia de Barcelona a la de Sabadell.
-Per acabar-ho d’adobar, l’empresa anuncia un ERTE per seguir castigant als treballadors/es, argumentant que l’empresa no està en condicions de produir després de la vaga –cosa absolutament fora de la legalitat dels ERTEs-, i a obviant que va ser la pròpia empresa la que voluntàriament va reduir els serveis mínims que havien d’assegurar el manteniment de la capacitat productiva i la tornada a la feina una vegada desconvocada la vaga. La Generalitat calla.
Al llarg dels d’aquest 8 mesos de vaga, en lloc d’intervenir en el conflicte, la Conselleria de Felip Puig ha actuat com a portaveu i reforç de Carlos Gila (ara Conseller Delegat de Panrico i expert liquidador d’empreses com Sintel i La Seda), que opera des de Madrid. La Generalitat no només ha callat qualsevol crítica a l’empresa i bloquejat les accions legals, sinó que Felip Puig ha fet afirmacions públiques ofensives i insultants contra els treballadors/es, afegint-se a les que va fer l’empresa als mitjans de comunicació insinuant que els treballadors podrien enverinar els dònuts, mentre el dret de vaga era sistemàticament vulnerat. El cinisme de la Conselleria era manifest en l’intent de desarmar als treballadors, quan demanava una vegada i una altra desjudicializar el conflicte (això és, que els treballadors/es retiressin les seves denúncies) mentre la Generalitat no feia gres per aturar els abusos de l’empresa. Per completar el quadre, ara premia Panrico amb 8 milions d’euros.
Sí que hi ha diners per als fons voltor.
La Generalitat acaba d’anunciar que no té diners per pagar les farmàcies, tampoc per pagar les pagues extres dels funcionaris ni les dels dos anys anteriors, fa retallades a l’ensenyament i la sanitat pública… però sí que en té per lliurar 8 milions a Panrico, és a dir, al fons d’inversió americà Oaktree. Aquest fons voltor, presidit pel multimilionari Howard Marks, té uns actius valorats en 63.591 milions d’euros, dels quals més de 13.000 estan invertits en empreses amb problemes. Aquest estiu ha adquirit el Centre Comercial Gran Via de Vigo per 115 milions d’euros. És escandalós que amb les grans dificultats de finançament públic el govern català sí tingui diners perquè el banc públic de la Generalitat lliuri aquests diners a Oaktre.
El cercle es tanca amb el lliurament dels 8 milions. Això hauria de ser motiu perquè des de les direccions sindicals i el comitè d’empresa que controla CCOO, es denunciés aquesta relació i el mal que ha fet la Generalitat als treballadors/es en vaga, cridant a mobilitzar-se en solidaritat amb els acomiadats/es i contra el lliurament de diners públics per finançar els acomiadaments dels i les treballadores.
Signen:
Jacinto García. Treballador de Panrico.
Agustín Cintes. Treballador acomiadat Panrico.
José Alonso. Del comitè de suport a treballadors de Panrico.
Josep Lluís del Alcázar. Del comitè de suport, Lluita Internacionalista.
