Per a què aquesta activitat?
El seu propòsit és ensinistrar els/les xiquets/es en l’única ferramenta que, de veritat, tenen en aquesta vida: la seua ment. L’objectiu és que els xiquets/es aprenguen a pensar i perden la por a fer preguntes. La idea és que els xiquets/es siguen més autònoms i més actius intel·lectualment. Això els servirà per a totes les assignatures i tots els contextos de la seua vida.
És una activitat nova?
Només al nostre catàleg. El pensament és tan antic com l’ésser humà. D’altra banda, “Filosofia per a xiquets” com a tal, porta desenvolupant-se des dels anys 60 en nombrosos països (EUA, GB, França, Itàlia, Holanda, Islàndia, …), tot seguint un mètode que es basa en la capacitat de sorpresa i la creativitat dels/es xiquets/es.
Funciona?
En països com França, on es desenvolupa des de fa temps, han pogut realitzar ja diversos estudis fiables (Ministeri d’Educació Nacional de França) que indiquen major concentració, una millor capacitat lingüística, millor desenvolupament del raonament lògic i la capacitat crítica, augment d’autoestima , disminució de conflictes i problemes psicològics, cosa que es tradueix en uns millors resultats acadèmics i personals d’aquests/es xiquets/es.
A Espanya,la Generalitat de Catalunya està desenvolupant de manera experimental un programa d’FpX a les seves aules.
Com es desenvolupa en la pràctica?
En la pràctica, el que farem és una gimnàstica que ajuda a pensar, un ensinistrament del pensament per mitjà de contes, música, dibuixos que fan o preguntes que plantegen els/les xiquets/es.
Per una banda, treballem les habilitats del pensament (raonar, reflexionar, argumentar, ser flexible, canviar d’opinió, saber expressar-se, respectar el torn de paraula, etc.). D’altra banda, apareixen les preguntes, les grans preguntes (què és l’amor? Per què hem de morir?, etc.), però sobretot les xiquiques preguntes que són les que ells/es solen fer-se (és necessari obeir? Hem de portar-nos be amb els nostres amics? Per què hem de treballar o fer els deures? Per què hem de seguir les regles?, etc.)
Com s’ho farà el professor?
El professor simplement farà d’animador, presentarà algun recurs audiovisual, proposarà les regles del joc (alçar la mà per parlar, callar i escoltar quan un altre parla, respondre només amb arguments, etc.) i moderarà les actuacions. Però no respondrà ell a cap pregunta, sinó que seran els propis alumnes qui ho faran. Allò important no són les respostes que donen, sinó que aprenguen a exercitar eixe procés de pensament que genera les preguntes, a reflexionar, a argumentar correctament, a contrastar les seues hipòtesis amb la resta, a relacionar idees i a sintetitzar.
