D’uns anys ençà, la crisi econòmica i, principalment, les mesures que s’han aplicat des dels governs central i autonòmic han agreujat les condicions de vida diàries de les persones. La raó és que han equivocat el model de recuperació econòmica. Un model que salva bancs i no famílies, jubilats, xicotetes i mitjanes empreses, autònoms i treballadors, serveis públics, etc, al dictat dels grans mercats financers i no pensant en les preocupacions quotidianes de la gent, en el seu benestar social, en les seues inquietuds polítiques o en les seues expectatives de futur no potser un model de futur.
Per això, cal canviar aqueix model equivocat, cal canviar els principis ideològics que el sustenten, els objectius que l’inspiren i instrumentalitzar tots els mecanismes a l’abast de les institucions per generar transformacions significatives que produesquen una millora de la qualitat de vida de la gent, una millora de la convivència democràtica, un impuls polític dels drets individuals i col·lectius, una reparació de les desigualtats i la generalització d’un sistema de valors socials, polítics i culturals bàsics que instaure entre nosaltres una civilització contraposada a la dictadura dels mercats financers i a les cartes marcades de les oligarquies econòmiques.
Però aquest futur no el podem esperar asseguts, l’hem de construir junts i juntes.
I construïm el nostre futur quan ens mobilitzem pel dret a una educació i a una sanitat públiques i de qualitat, impregnades pels valors i els plantejaments expressats abans, als quals afegirem la necessitat de més inversions, més infraestructures, més recursos i una millor gestió política.
Construïm el nostre futur quan ens mobilitzem en la defensa del nostre medi ambient, un condicionant viu capaç d’alterar la qualitat de vida de les societats humanes. En aquest sentit, la lluita dels riberencs i de les riberenques per la salut del Xúquer i pel nostre dret a l’aigua és, al mateix temps, la lluita per la nostra salut i la prosperitat de la comarca.
Construïm el futur quan ens mobilitzem pel valencià, en considerar-lo la llengua vehicular de l’ensenyament, l’eina per a expressar-nos i donar-li sentit al món, la clau que obri la porta de bat a bat a altres llengües, en igualtat de condicions, per viure la multiculturalitat i el fenomen de globalització de la forma més enriquidora, sense complexos. Com ens mobilitzem any rere any a les Trobades i com ho fem a través de les comunitats educatives i els moviments socials.
Construïm el futur quan ens mobilitzem a favor dels col·lectius humans més desprotegits, pels col·lectius més marginats i per totes aquelles persones que pateixen situacions de desigualtat que provoquen desempar social, inseguretat o vulneració de drets.
Construïm el futur quan aportem el nostre gra d’arena al redreçament del nostre País, a la vertebració de la nostra comarca, quan participem activament en la creació d’un perfil de ciutat on viure a gust, quan aportem les nostres mans i els nostres esforços als projectes de les nostres comunitats educatives, quan som transmissors dels valors que faran possible els canvis.
Per això, no ens quedarem amb els braços plegats, perquè cal construir encara el futur.
