Robert van der Tol – veu, guitarres, ukelele, banjo, piano, compositor.
Mischa Kool – contrabaix, serra musical, veu.
Gat – mandolina , percussió, objectes, veu.
Panc Daalder – tambors, percussió, marimba, piano.
Peter van Os – acordió, glockenspiel, trombó de varas.
Aquest any es compleixen 24 anys des de la fundació del grup l’any 1990.
Discografia:
Port Famine (1991, Recomended Records, Suïssa; RecDec 43, Alemanya).
Hotel Brennessel (1993, Recomended Records, Suïssa; RecDec 56, Alemanya).
Piazza Orphelins (1995, Recomended Records, Suïssa; RecDec 69, Alemanya;
G33GRecords, Espanya).
La Vie on Rouge (2002, G33GRecords, Espanya).
Souvenirs de Miralles (2012, G33Grecords, Espanya)
Espectacle:
Consta de dues parts: una primera d’uns 40 min., una pausa d’uns 15-20 min. i una segona part també d’uns 40 min., més bisos…
L’actuació és “integralment” acústica fins a unes 200 persones de públic.
“How nice the music might be, only on the stage everything fell into place, with urgency and strength, driven by our personalities. We always played unamplified, even the vocals, but created a theatrical atmosphere. This allowed us to have an intimacy, a contact with the audience which would be impossible to achieve with amplifiers”.
Podeu visionar una peça enregistrada per Badalona TV l’any 2011
http://www.youtube.com/watch?v=VFyfECsD3_I
una crítica del concert a Huesca
http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=571659
Aquí teniu però un resum en català de la mateixa:
“… Gran Teatro Amaro recorre el temps i la distància amb una música que parteix de l’època d’entreguerres i reprèn la tradició europea que va truncar el nazisme, aquesta afortunada col•lisió dels aires canalles i cabareters procedents de l’evolució de folklores i músiques populars tradicionals amb les avantguardes artístiques i la música clàssica des d’una perspectiva totalment contemporània…”
“… Desplegant un complet arsenal d’instruments: acordió, contrabaix, guitarres, banjo, mandolina, llaüt, serra musical, marimba, xilòfon, piano, percussions variades i tot tipus d’objectes… i ni un sol micròfon a l’escenari, ni tan sols per a la veu, tot a pèl i amb un so perfecte, sense que uns instruments tapin els altres… un concert que es desenvolupa en dues parts, dos passis amb una breu pausa, com es feia abans…”
“… Com un petit cabaret ambulant es presenta la troupe internacional i bohèmia del Gran Teatro Amaro… com un tren exprés transeuropeu, un d’aquests trens d’abans que es desplaçaven lentament per les vies quan els viatges duraven el temps suficient com per gaudir del paisatge, un tren nocturn que passa per molts països buscant els seus racons més ocults i suggerents…”
