C.S. La Sardinera
Ahir diumenge 26 el bar de la Musical de la Lira Castellonera es va omplir de gom a gom de veïns i forasters per escoltar al poblatà Ximo Vicent Vidal Martínez sobre els veïns castelloners deportats i assassinats als camps de concentració nazi. Ximo és professor al conservatori professional de la Vall d’Uixó, és regidor des de 2007 al seu poble, La Pobla Llarga, i realitza una tasca historiogràfica i biogràfica centrada a la música i la 2a República al seu poble, havent rebut diversos premis.
La xarrada estava organitzada entre la Sardinera de Castelló i Camot de Xàtiva, l’espai va ser cedit per la Societat Lira Castellonera.
El conferenciant va fer una colpidora xarrada que repassava diversos aspectes dels camps d’extermini, les biografies dels castelloners i demés exemples de riberencs i resta de republicans antifeixistes de l’estat espanyol. Eliseo Martí Torregrossa, José Víctor Micó, Salvador Sanz Martínez van morir al camp d’extermini de Gusen, annexe de Mauthausen, després de ser torturats, esclavitzats, denigrats i assassinats per les infrahumanes condicions de vida. Ximo ens va narrar les seues biografies al poble, tots fills de llauradors que vivien a alqueries fora del casc urbà. Havien demanat asil a països sud-americans, però el feixisme els va atrapar a França.
Els espanyols eren considerats apàtrides pels nazis ja que l’espanya de la dictadura franquista no considerava als republicans com a reinseribles a la societat i per tant no desitjables. La majoria d’estos lluitadors van ser portats en vagons de càrrega a Mauthausen com a treballadors per a la pedrera. Ximo va deixar al públic estorat amb la crueltat i els mètodes expeditius que utilitzaven els nazis amb els interns en Mauthausen i Gusen. Hem vist moltes vegades pel·lícules i documentals sobre la 2a Guerra Mundial, però la proximitat dels personatges va crear al públic una impressió d’esgarrifosa proximitat a l’horror de Hitler. Malgrat tot, els republicans que ja venien d’una guerra anterior, van crear grups de solidaritat dins dels camps aconsellant als nouvinguts i protegint-se mútuament. A més el treball clandestí de les Amicals per defendre els drets i la justícia als oprimits pel feixisme.
Ximo va aprofitar per promocionar el seu llibre “Julio Tomàs Codina, poblatà del teular, víctima del feixisme”, els beneficis del qual van destinats a sufragar un viatge el pròxim any, 70 aniversari de l’alliberació dels camps, a Mauthausen per col·locar una placa a tots els riberencs caiguts allí.
