El Sifoner presenta el seu nou disc a Xàtiva

El pròxim dia 4 de desembre, dijous, a les 20:30 hores, en l’Hotel i Restaurant Montsant de Xàtiva, en la pujada al castell de la ciutat, Lluís Fornés i Pérez-Costa “El Sifoner” (Pedreguer, 1945) presentarà el seu nou disc “Cançóns al riurau” acompanyat de l’orquestra Bordes Lliures i amb la col·laboració de Ulleye, Llibreria La Costera i l’Hotel i Restaurant Montsant.

El Sifoner torna a la càrrega amb Cançons al riurau, un projecte gravat en directe el dia 31 de maig a La Nucia, amb l’acompanyament de la Banda del mateix poble. Les cançons barregen poesia d’autors com Vicent Andrés Estellés o Maria Ibars, amb els textos més coneguts de les cançons tradicionals dedicades al riurau, la pansa i els treballs del segle XX. En les lletres, totes emocionants, hi ha sentiments, poesia pura, descripcions excelces, picardia,amistat, bon humor, amor, ironia, erotisme,alegria…

Els arranjaments són d’un dels jóvens músics valencians més prestigiosos que tenim en estos moments, Ximo Cano. La portada del disc ha estat a càrrec d’un dels grans dibuixants de l’actualitat: Antonio Forges.

El personatge de Lluís El Sifoner, va nàixer l’agost de 1975 al II Festival de la Cançó de Xàtiva, on va guanyar el Primer Premi amb “Tinc un manec de tres pams i mig”. El seu creador, que també l’encarna habitualment, és Lluís Fornés i Pérez-Costa: investigador, escriptor, músic, actor, poeta, i, sobretot, gran activista cultural.

L’entrada a la presentació serà lliure i després de l’ella, els que ho desitgen podran participar, prèvia reserva (Tel. 962275081), en un sopar amb l’autor a càrrec de l’Hotel i Restaurant Montsant el cost del qual serà de 18 euros més les begudes corresponents.

Nota d’aquell II Festival de la Canço a Xàtiva:

Lluís El Sifoner, personatge nascut l’agost de 1975 al II Festival de la Cançó de Xàtiva, de part problemàtic. El terme significa que en el moment del naixement ja tenia un sector de gent que no entenia el seu treball. Alguns membres del jurat, en llegir les lletres presentades a concurs, ja havien plantejat d’eliminar-lo, donat el carácter festiu que tenien. En una època de trascendències, la proposta del Sifoner feia ratlla. Finalment, la racionalitat dels membres més qualificats s’imposà i, fins i tot, acabaren per atorgar-li el Primer Premi.

La cosa, però, no acabà ací. La proclamació va anar acompanyada d’una monumental protesta de crits i xiulits per part d’un sector del públic. Hi ha un testimoni impagable d’una persona que formava part d’aquell jurat i que elaborà un dossier uns anys més tard. Ferran Belda Dossier Cançó Popular del País Valencià, La Taba, 1977, diu: “Amb un jurat intel.ligent el triomf destacat va estar per al Sifoner. Però, no va estar clar per a alguns dels participants que fins i tot li van dir “feixista”. Algú d’aquells participants va deixar de cantar i es va dedicar a un altre camp de la cultura on ha obtingut grans èxits”.