CONVOCATÒRIA ANTICIPADA D’ELECCIONS
La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de la CV, amb el Degà Francisco Santolaya al capdavant, va aprovar el passat 22 de novembre la convocatòria d’eleccions a la Junta de Govern del Col·legi, de la qual ens vam anant assabentant a poc a poc, per casualitat en veure la web col·legial, fins que a principis de desembre ens va arribar per correu la seua comunicació oficial.
A una bona part de col·legiades i col·legiats ens hauria d’haver estranyat que aquestes eleccions hagen estat convocades per al dia 3 de març, tres mesos i mig abans del que haguera estat el normal, atès que en les últimes convocatòries les eleccions s’han celebrat a meitat del mes de juny, tres mesos i mig més tard que les convocades ara. I més ens hauria d’haver estranyat que es fixe el dia 6 de gener com a data màxima per a presentar les candidatures amb els seus corresponents 75 signatures de col·legiats que avalen les mateixes, amb la dificultat de les vacances nadalenques enmig del procés. I que, seguint els terminis aprovats, el dia 25 de novembre han hagut de publicar-se en el tauló del col·legi les llistes de col·legiats amb dret a vot, i fins al dia 30 de novembre podien realitzar-se reclamacions davant una llista que no s’ha pogut consultar ni, evidentment, reclamar perquè les col·legiades i col·legiats desconeixien la convocatòria de les eleccions.
És evident que aquesta convocatòria anticipada de les eleccions denota una maniobra legal encara que poc democràtica per part de la Junta de Govern i del Degà Santolaya, que dificulta greument que col·legiades i col·legiats puguen plantejar-se amb la necessària serenitat conformar una candidatura i iniciar el procés, i que contradiu totalment l’esperit de l’article 2 dels nostres Estatuts, en què diu que planteja l’elecció democràtica dels òrgans de Govern com un dels principis essencials de la seua estructura interna.
Encara que no hauria d’estranyar-nos ja que en els últims anys els dirigents del COPCV no han demostrat el seu interès a fomentar la participació dels col·legiats i col·legiades, arribant a negar-se el Sr. Degà contestar preguntes realitzades en la mateixa Junta General Anual o debatre propostes presentades i oblidades any rere any, Junta rere Junta.
POLÍTICA COL·LEGIAL
La política col·legial de l’actual Junta i del seu Degà es caracteritza per un allunyament de la realitat que una gran part dels psicòlegs i psicòlogues estan vivint, així com de la problemàtica social que altres col·legis de professionals que directament treballen amb persones sí que han assumit i han sigut capaces de prendre posicions a favor de les persones.
No hi ha hagut resposta davant reiterades propostes que s’estudie la realitat de la professió en la CV, on treballen en realitat els companys i companyes, què estan cobrant, quin tipus de contractes, quins problemes tenen. Ni davant la necessitat que es recolze als col·legiats i col·legiades sense treball reduint la quota col·legial i oferint-los els serveis i recursos necessaris per a poder començar o continuar amb l’exercici de la professió. Encara que l’única cosa que s’ofereix són cursos de formació i màsters, com a panacea o placebo davant la difícil situació en la qual es troben i que solen respondre a altres causes i interessos.
No hi ha hagut resposta, per exemple, davant la sol·licitud de la necessària renovació dels Estatuts que regeixen el col·legi per a adaptar-los a la nova realitat de la professió i de les noves tecnologies. És lamentable el mínim repàs a l’actual sistema electoral que, com hem vist, únicament afavoreix als qui poden aprofitar-se del mateix per a continuar en el control del col·legi, sense que puguen utilitzar-se les noves (actuals) tecnologies durant el procés i la votació.
El pressupost de més de milió i mig d’euros, la major part provinent de les quotes dels més de 6.000 col·legiats i col·legiades, hauria d’emprar-se en benefici de la professió i els seus professionals en general, més que a beneficiar algunes àrees, retribuir a membres de la Junta de Govern o a activitats de dubtosa rendibilitat col·legial i social. Per a adonar-se d’açò, no fa falta res més que llegir els projectes i memòries de la Junta de Govern, amb els seus pressupostos i balanços inclosos i comparar-los amb la crua realitat col·legial que vivim.
No s’han definit criteris d’avaluació de les activitats organitzades pel col·legi o pels grups de treball o comissions. I no existeix, per cert, reglament que regule comissions i grups de treball, a part de la discrecionalitat del Sr. Degà i de la seua Junta de Govern, segons uns interessos que se’ns escapen.
No existeix una defensa de la psicologia com a professió enfront de l’augment de l’intrusisme de tot tipus ni davant les males praxis. Ni s’ha fet res útil per a mostrar i reivindicar davant la ciutadania la figura del psicòleg i la psicòloga com a professionals necessaris per a assegurar la salut mental. Ni, evidentment, davant els successius governs que no han fet últimament sinó dificultar l’exercici de la psicologia i obviar la nostra presència en la sanitat pública, ensenyament públic i administració en general.
En aquests últims anys, en lloc d’impulsar i propiciar la cohesió de la professió i els seus professionals, la qual cosa facilitaria que hi haguera un sentiment de pertinença i de lluitar per alguna cosa bona para tots, els dirigents del COPCV han aconseguit la disgregació dels col·legiats i col·legiades, l’abandó de metes comunes i fins a repetits enfrontaments inútils que l’única cosa que ens fa pensar és que apliquen creuen i apliquen allò de les avantatges de ”trobar profit de l’embolic”.
Considerem que és urgent posar el Col·legi Oficial de Psicòlegs de la CV al servei dels i les professionals de la psicologia, per a poder fer desaparèixer el sentiment d’indefensió apresa de gran part de col·legiats i col·legiades, que s’allunyen i deixen de sol·licitar serveis perquè quan ho han fet se’ls ha deixat de banda. O s’allunyen del tot quan decideixen donar-se de baixa en la col·legiació perquè poden fer-ho sense problemes en ser professors, funcionàries o, simplement, no assumeixen la col·legiació com alguna cosa obligatòria.
CRIDA PER LA PSICOLOGIA DE LA CV
Per tot açò, fem una crida a les psicòlogues i els psicòlegs interessats en un canvi en la gestió del Col·legi Oficial de Psicòlegs de la CV perquè es comprometen en la consecució aquest canvi.
Fan falta 75 signatures que avalen la presentació de la candidatura, i 13 psicòlogues o psicòlegs que vulguen formar part de la candidatura (dels quals un haurà de residir a Alacant i un altre a Castelló) a més dels qui s’animen a tirar una mà fins al 3 de març.
Per a açò, hem creat l’adreça
En cas que passen els terminis (6 de gener de 2015) i no hàgem aconseguit formar la candidatura deixarem passar una altra vegada l’oportunitat de tindre un Col·legi Oficial de la Psicologia de la CV que responga a les necessitats reals dels psicòlegs i psicòlogues d’aquest territori, de València, Alacant i Castelló.
Celia Fernández Sánchez, CV10874
Ana García Aviñó, CV09735
Elisa López Caballero, CV05884
Juan A. Hernández Cadroy, CV04448
Eduard Hervàs Martínez, CV00626
Eva Hidalgo Segura, CV10089
Maribel Pérez Díaz, CV05079
Mercedes Rubio Sáez, CV04256
