També exigixen intervencions més respectuoses després dels incendis
Més de cinquanta representants de col·lectius ecologistes participaren el passat dissabte, 20 de desembre, en una trobada amb tècnics i experts forestals durant una jornada pràctica convocada per la plataforma Bosc Viu, Ecologistas en Acción de La Serranía, l’Associació Cultural 9 d’Octubre de Vilamarxant i Acció Ecologista-Agró. L’objectiu d’esta cita era cercar solucions contra la plaga d’escolítids (Tomicus destruens i Orthotomicus serosus) que afecta a les pinedes valencianes i analitzar els efectes de l’extracció de la fusta cremada. Tant pel que respecta a la plaga d’escolítids com en el cas de l’extracció de fusta cremada, ecologistes i experts demanen actuacions més efectives i més respectuoses amb la natura.
Durant la jornada del passat dissabte, membres de col·lectius ecologistes de tot el territori valencià, junt a experts i tècnics (a títol personal) del CEAM (Centre d’Estudis Ambiental del Mediterrani), el CIDE (Centre d’Investigacions sobre Desertificació) i diferents parcs naturals, visitaren el Paratge Natural Municipal de Les Rodanes (Vilamarxant, Camp de Túria), que forma part del Parc Natural del Túria, per a analitzar sobre el terreny una de les àrees més danyades per la plaga d’escolítids (Tomicus destruens i Orthotomicus serosus) que afecta a les pinedes valencianes.
Esta plaga té el seu origen en la sequera i les altes temperatures dels darrers mesos, però també en l’abandonament de les tasques de vigilància i control per part de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Com ja van denunciar Acció Ecologista-Agró i UGT-PV, amb l’ERO de Vaersa es van suprimir en 2013 totes les brigades de sanitat forestal encarregades de seguir específicament la proliferació d’estos insectes perforadors del pi, a pesar que la Generalitat Valenciana tenia dades que confirmaven l’augment entre 2008 i 2012 d’un 20% de les masses forestals afectades pel Tomicus destruens i l’Orthotomicus serosus. A més a més, des que es va fer efectiu l’ERO de Vaersa, s’ha acomiadat al 70% dels tècnics dels parcs naturals i s’han efectuat altres retallades en personal que han deixat encara més desprotegits els nostres ecosistemes forestals.
Pel que respecta a com combatre ara estos escolítids, ecologistes i experts forestals van coincidir a demanar que les actuacions de control han de ser selectives, tallant només els arbres vius però malalts, que són els que poden propagar o sofrir la plaga, com diu l’article 4 de l’Ordre 25/2014 de la Conselleria d’Infraestructures Territori i Medi Ambient, que declara obligatori i d’utilitat pública el tractament, i denunciem que el condicionat tècnic distribuït per la mateixa Conselleria obliga a tallar tots els pins morts i que ja no tenen escolítids.
Els arbres morts i secs, que ja no presenten insectes, no és urgent ni tampoc convenient, en general, tallar-los ni extraure’ls. Esta pràctica suposa un malbaratament de recursos i una desinformació als propietaris i ajuntaments. En tot cas les actuacions d’extracció, quan estiga justificat efectuar-les, s’han de fer amb el màxim respecte a l’ecosistema, sense incrementar els danys a la vegetació supervivent i al sòl fèrtil. Considerem molt greu que l’administració valenciana obligue a tallar tots els pins morts per ser innecessari, contraproduent i sospitem que darrere d’aquesta maniobra hi ha un nou intent d’extraure biomassa a qualsevol preu, com ja va passar amb la fusta cremada dels incendis de 2012.
L’ús de trampes de cairomones per a capturar els insectes és una mesura de control que ecologistes i experts consideren interessant. Tanmateix, la quantitat que usa l’administració actualment resulta insuficient i damunt és un mètode car. Per això, els ecologistes demanem que s’incremente l’ús de trampes naturals, usant els troncs i les branques dels arbres debilitats i/o afectats pels perforadors, i que han de ser tallats, com a esquers en llocs estratègics i sempre amb un seguiment continuat. Este sistema és més barat i implica generar llocs de treball en tasques ambientals.
Durant la jornada, ecologistes i tècnics es van traslladar fins Andilla (Els Serrans, València), on pogueren constatar els abusos perpetrats amb l’excusa de l’extracció de fusta cremada pel greu incendi de 2012. Cal destacar que no sempre és necessari, ni menys encara urgent, extraure la fusta cremada (almenys no de manera general ni indiscriminada). Açò s’ha de determinar per estudis concrets adequats a cada lloc. En tot cas l’extracció ha de ser selectiva i respectuosa amb el medi. Tot el contrari del cas d’Andilla, on s’ha executat una intervenció gens selectiva que només beneficia a les empreses que cobren subvencions per a extraure biomassa amb finalitat energètica (que després va a parar a Itàlia).
En este cas concret (que no és excepcional, perquè abusos semblants s’han fet a l’Alcoià, a Aiora i d’altres punts dels Serrans) s’ha desenvolupat un catàleg complet de despropòsits. Com van poder observar els participants en la jornada, s’ha utilitzat maquinària pesant en àrees de forta pendent i amb vegetació en recuperació. S’han obert camins sense planificació ni control. S’han arrossegat troncs en sentit de la màxima pendent. S’han destruït murs i bancals tradicionals de pedra. S’han cegat llits de rambles…
I tot açò sense un control efectiu de la Conselleria de Medi Ambient que, no obstant, finança les actuacions adjudicant fons europeus de medi ambient. El resultat és un agreujament dels efectes negatius de l’incendi, ja que l’extracció de fusta cremada en estes condicions perjudica a la vegetació natural que comença a regenerar-se, danya el sòl i incrementen l’erosió i augmenta el risc de desertificació. A més a més, van ser talades i destruïdes zones amb vegetació verda, que s’havia lliurat de l’incendi, però no de la destrucció posterior. Els visitants vam poden contemplar els impactes ja constatables: pèrdua de sòl, càrcaves, vegetació danyada… Un despropòsit tolerat i finançat per l’administració valenciana.
Andilla
Finalment, la jornada va concloure al Villar (Els Serrans, València), amb una ponència del Doctor en Biologia Ricardo Almenar, que va presentar una proposta tan revolucionària com realista i positiva: que els propietaris forestals i els habitants del medi rural reben compensacions de tota la societat valenciana pels serveis ambientals que la vegetació natural aporta de manera gratuïta i que superen àmpliament els pobres rendiments productius (menys de l’1 per mil del PIB) de les zones forestals.
La proposta d’Almenar, desenvolupada en el seu assaig El Bosc Protector, consistix a establir un impost finalista, provinent de les activitats que generen gasos d’efecte hivernacle i consum d’aigua, que vaja a parar directament a la conservació i manteniment dels ecosistemes forestals que ajuden a combatre el canvi climàtic i a recarregar els aqüífers. Uns ecosistemes que freqüentment es degraden a canvi d’obtindre un pobre rendiment a curt termini que només un grapat d’empreses poden beneficiar-se.
Des de l’ecologisme valencià saludem la proposta d’Almenar, realista i positiva, que proposa tornar als propietaris forestals només el 10 % dels beneficis ambientals que produeixen els boscos valencians, el que seria suficient per a mantindre’ls en un bon estat de conservació creant milers de llocs de treball als municipis d’interior. Considerem que esta proposta mereix un debat públic al respecte, per a promoure el consens i aconseguir una aliança entre el món rural i la societat urbana, entre ecologistes i propietaris forestals, que ajude a fer possible un desenvolupament rural realment sostenible.
ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ
