Una exposició pensada per a recordar les activitats dels primers cinc anys del festival ULTRASONS (www.ultrasons.tumblr.com), on les obres d’Ana Beltrán, creades en directe, amb la col·laboració dels músics, en diferents actes del festival, són un dels pilars de “Pentacroma U.47.285”.
Ultrasons 2011
Ultrasons 2012
Ultrasons 21013
Ultrasons 2014
L’art, segons el veig jo, sempre té una funció social, tot l’àmbit cultural la té. Ve inspirat des de l’experiència individual en una cultura determinada, en una societat que ens influeix i ens mostra una veritat pròpia, per tant no pot escapar d’ella.
Expressar-se amb pintura és el mateix que fer-ho amb paraules, a voltes es tracta el missatge d’una manera més literal i d’altres voltes de manera més metafòrica. Però és inevitable parlar del que coneixes, del que vols canviar o criticar, o pel contrari, del que vols mostrar com a part de la teua vida: “reivindicant-lo” o fent-lo més evident.
A més, també el públic, farà una lectura d’aquest treball a nivell personal, interpretant-lo segons les seves experiències i la societat que l’envolta.
Fins quin punt consideres que ha influït en la teua obra la realitat o la situació/context actual?
El context influeix l’obra, perquè l’obra és part d’una vida marcada per la realitat actual, com havia dit abans. En quant a la influència que l’art puga tindre cap al públic, crec que aquests és més a nivell personal o local. Inclús en el meu cas, que he viscut fora en diversos països, crec que també ací (Eslovènia) i en Mèxic, Itàlia, etc. La influència és cap a les persones que t’envolten i et coneixen, a nivell de vida, ja que l’art forma part de tot el procés vital (o deu de fer-ho) d’un pintor, músic, poeta, etc.
L’obra també influència a les persones que observen el treball final. No espere tindre una transcendència social a nivell polític o econòmic global, tan sols a nivell de consciència d’algunes persones.
Crec que esperar canviar el món amb el treball d’una única persona és una utopia, però si en la teua obra i vida, en la teua forma de producció, inspires a alguns, transmets algunes emocions a d’altres, “meneges” una o dos consciències, fas repensar-se la cultura/vida/societat a un parell de persones, ja has fet un bon treball.
A l’hora de realitzar les teues obres, penses en algun tipus de públic en particular?
No pense en un públic en particular quan crea l’obra pictòrica, de fet m’agrada mostrar-la tant a persones del món de les arts, com a gent que no coneix aquest àmbit, m’agrada l’opinió de persones majors i, sobretot, de nens. Crec que et pot enriquir molt la visió des de diferents aproximacions al teu treball.
Quan es tracta d’actuacions, pense en el públic al que es dirigeixen, però més en l’espai on es crea, crec que adaptar-se al públic per crear una cosa “fàcil de llegir”, pot ser més comercial, però no és just per a d’ells, ja que és subestimar al receptor i limitar la creació.
Pots comentar, breument, quins són els propòsits concrets de les obres que s’exposen en “Pentacroma U.47.285”?
Durant el festival ULTRASONS s’han realitzat molts projectes i tots ells molt diferents. Algunes de les propostes tenien una càrrega matèrica important, en els projectes en els que jo hi vaig participar (Jam Session al 2011, MusicBrushes’s Day al 2012, l’espectacle de Somtresons+A al 2013,…) la pintura era part important del mateix, i el resultat no és efímer com la música, sinó que queda per a la posteritat. La idea de crear aquesta exposició va nàixer per a mostrar aquestes peces que tenen vida, i que no tots van tindre l’oportunitat de veure en el moment de la creació.
També hi ha una zona dedicada al material de reportatge (fotografies de tots els actes i els capítols de la web-sèrie documental “El otro lado del telón”), ja que és important fer un “homenatge” a tots els participants del festival durant aquests 5 anys.
El propòsit principal és fer visible la cultura promoguda des d’aquesta organització i el treball d’aquests joves alcorins que estan fent arribar noves propostes artístiques al poble i que, moltes voltes, és més fàcil “publicitar” a l’exterior que entre els mateixos veïns.
Partint de la idea que l’art contemporani i els llocs en els quals s’ofereix a la societat (galeries, museus, etc.) estan “allunyats” de la major part de la ciutadania: quines eines creus que es poden utilitzar per tal d’“apropar” l’àmbit artístic a un espectre més ampli d’edats i diversitats socials?
Bé, el festival ULTRASONS és un exemple claríssim! No hi ha que anar més lluny. És un gran treball i una gran proposta que, no tant sols mostra l’art de manera propera: en el poble, en espais coneguts, sinó també de manera diferent: amb un concepte de cultura contemporània en la que els joves tenen gran protagonisme.
També ho fa enfocant el treball a un ampli i divers públic: gent jove, xiquets, veïns, gent gran,… I al mateix temps apropant a públics no usuals de les arts moltes opcions diferents i experimentals: música amb pintura; investigació musical; conferències i taules redones sobre art, historia i cultura; dansa; art al carrer; als bars; a sales més tradicionals; tallers; teatre; etc.
Perdoneu si sone eufòrica, però estic molt orgullosa dels meus col·legues que fan possible tot açò, molt agraïda a nivell professional i personal per tindre un festival d’aquestes característiques al meu poble. Sobretot, vull remarcar que ho dic des d’un punt de vista objectiu. Hem d’adonar-nos-en de la riquesa que aquesta proposta ens aporta.
Quant al procés de creació. Quina és la teua planificació del treball? Hi ha una idea/concepte sobre la qual es treballa, un treball previ de dibuixos, esbossos, o directament saltes a la realització de l’obra, deixant camp lliure a la improvisació?
Sempre depèn del tipus d’obra a produir: en el meu procés pictòric personal la investigació conceptual a priori és molt important, però no acostume a realitzar esbossos.
En la part musical/escenogràfica la improvisació és molt important, ja que mai saps el que passarà durant el procés en viu, però hi ha que treballar abans per a saber el que has de fer, ja que el temps és molt limitat.
En propostes més elaborades, com el treball que fem Somtresons+A, el projecte naix del treball comú de totes les components, es tracta d’un grup, naix d’assajos i esbossos en els que tractem tant el concepte i el procés, com l’actuació en ella mateixa.
La part expositiva o de mostra de l’obra implica també una manera de pensar més genèrica, donant cabuda a tota la producció, però emmarcant-la en un context coherent.
Les teues propostes artístiques són cronistes del seu temps?
Com he dit en la primera pregunta, tots parlem des de la nostra experiència, així que sí. Inclús en la meua sèrie en la que tracte mitologies arcaiques, el temps en el que visc és el motor principal de producció.
Com ha influenciat la ciutat de l’Alcora a les teues obres/propostes?
Crec que no ho ha fet a un nivell crític particular, però viure en una localitat en la que l’art (la ceràmica) és important, et fa naturalitzar aquest camp i veure’l com part de la teua vida.
En quant a la influència que el meu treball té sobre l’Alcora, crec que això ho ha de comentar la gent i no qui produeix l’obra. El que voldria amb el meu treball es poder fer veure que hi ha noves i diferents maneres de viure i d’expressar-se.
Influències, mestres o altres artistes pels quals sents admiració:
Tantíssims! Influències a nivell pictòric: tota aquella obra que em motiva per a bé o mal influencia el meu treball, tant obres pictòriques clàssiques com treballs de pintors o il·lustradors contemporanis.
A nivell vital, ja que per a mi tot va unit en la meua producció, molts amics i familiars, molts mestres d’altres disciplines i tots els col·legues músics en els que he treballat m’han ensenyat moltíssim de la pintura. Aquesta pregunta té connotacions molt intenses i tant amplies que no sabria per on començar.
Si tingueres que triar una línia de treball didàctic al voltant de la exposició, quina seria (la crisi, “lo social”, el canvi, la transformació, el temps, la improvisació, la creativitat, l’esforç, “lo femení”,…)?
De l’exposició “Pentacroma, U.47.285.” en particular, destacaria “la cultura” en general, ja que hi ha obres de disciplines molt diferents i també “la contemporaneïtat”.
La improvisació i l’esforç van implícits en qualsevol treball, en qualsevol producció, sobretot, en aquest tipus de treballs, ja que hi ha molt de personal en les propostes de treball. La crisi, lo social, el canvi,…, es veuen reflectits en la producció, inclús quan no és el tema principal i per suposat que influeix, ja que finançar aquest tipus de treball es difícil, i també es reflecteix en el treball final.
En quant al meu treball personal, pot ser si que remarcaria “lo femení”, però tornem al mateix punt de partida: es tracta del que ens influencia de la societat i, per tant, això és el que representem.
