La presentació del llibre correrà a càrrec del professor de la Universitat d’Alacant Vicent Brotons i Rico, i el docent Vicent Luna i Sirera.
Sobre l’obra
“Les mars perdudes” fou l’obra guanyadora de la vuitena edició del premi literari 7 Lletres que des de 2006 convoquen el Consell Comarcal de la Segarra, el Centre Municipal de Cultura de Cervera i la Fundació Pedrolo.
És un llibre amb set narracions centrades en la mar que tenen com a rerefons El Campello, la seua història i els seus costums. Les cinc primeres històries estan ambientades entre finals del segle XIX i la primeria del XX, mentre que les dues últimes es contextualitzen en el present, incorporant-hi la immigració i la integració en la nostra societat com a elements nous.
Els protagonistes de les dues darreres narracions són l’Amaru, un jove peruà originari del llac Titicaca, al Perú, on feia de pescador –una zona visitada per Iborra en un dels seus viatges– activitat que torna a desenvolupar al Campello i l’Assane, en aquest cas un jove senegalès que arriba a la localitat alacantina. Tots dos protagonistes arriben a aquesta població marinera parlant les seues llengües d’origen, el quítxua i el wòlof, encara que acabaran parlant valencià.
El llibre, en especial les cinc primeres històries, ha exigit a Iborra la realització d’un ampli treball de camp i investigació sobre la història del Campello. Al llibre, a més de conèixer la vida dels pescadors, les seues històries i aventures, la mena de pesca que practicaven, com la de l’almadrava o els viatges de mesos per anar a pescar a Larraix al Marroc, els lectors també descobriran els penya-segats de la costa, les coves on s’amagaven els contrabandistes o el soroll que fa l’aigua de la mar en entrar al fons la cova del llop Marí, així com les plantes i herbes de la zona i quina era la utilització que es feia.
Les narracions estan acompanyades de les il·lustracions fetes per Vicent Gomis especialment per a l’obra i en les quals es poden apreciar algunes de les situacions que s’expliquen al llibre.
Sobre l’autor
Leandre Iborra i Polo va nàixer a Alacant (l’Alacantí) l’any 1952. És diplomat en Magisteri per la Universitat d’Alacant. Va estat assessor de llengües de primària en el Centre de Professors d’Alacant. A hores d’ara treballa com a professor a Mutxamel. Combina aquestes tasques amb el seu interés per la innovació pedagògica i la cultura popular, centrat sobretot en l’animació lectora aplicada especialment a les rondalles valencianes recollides per Enric Valor i Joaquim G. Caturla. Bona mostra d’aquesta dedicació queda reflectida en les obres literàries que ha publicat; és autor de Llegendes alacantines (1994), Contes màgics de l’Aitana (1999) i del recull de contes Castells (2000), entre altres.
Altres obres i premis:
Al cor de l’Aitana (2001)
La balada de l’Enrocat (2003)
Sopafosques, un gegant a Mutxamel (2004)
El tresor del Cabeçó (2004)
Tenebres (2006)
Venezia (1r Premi de Poesia Coves del Canelobre; 2007)
Contalles del laberint (2008)
Estela d’estima (2n Premi de Poesia Coves del Canelobre; 2008)
La Rama Seca (2008)
El Codicil de Quermes (XXIV Premi de Narrativa Vila de Puçol, 2009)
El balcó dels geranis florits (2009)
La Dama de gris (XI Premi de Narrativa Breu “Josep Pascual Tirado”, 2010).
