La Plataforma per la Sobirania Alimentària treballa per a facilitar les iniciatives de producció local i a petita escala La Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià s’ha proposat abordar el tema de les barreres normatives que dificulten el desenvolupament dels mercats agroalimentaris locals. Per a açò s’ha celebrat a València la jornada “Canals curts i comerç de proximitat en l’àmbit alimentari. Compartint aprenentatges per a generar propostes”. La Jornada, en la qual han participat administradors locals, funcionaris de la Conselleria de Sanitat i d’Agricultura, grups de consum, agricultors, ramaders, sindicats i organitzacions socials, ha comptat amb ponències d’experts com Fernando Fernández (Mundubat – Plataforma Rural), d’Enrique Outes (Sindicat Labrego Gallego), de Montse Domenech i Sergi Tort (Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya).
Després de les ponències es va celebrar un taller participatiu per a la construcció de propostes. A Europa, els Canals Curts de Comercialització (CCC) s’han tornat baules clau de les estratègies de valorització del territori.
Països com França, Itàlia, Alemanya, Àustria o Regne Unit han adaptat la seua legislació a aquest context amb la ferma participació de les seues administracions públiques unides i representants del món rural i dels consumidors, afavorint el creixement d’aquesta modalitat de producció, distribució i venda. Actualment s’avalua que un 20% del total produït en les explotacions a França es comercialitza a través de canals curts. Però, malgrat les tendències registrades en els altres països europeus, en el nostre territori no es compta amb una normativa estatal específica que regule els CCC, més enllà de l’establit en la reglamentació comunitària: Reglaments (CE) Ens. 178/2002, 852/2004, 853/2004 i 854/2004 del Parlament Europeu i del Consell. A el País Valencià ja sumen més de dues-centes experiències, segons el recent mapatge d’iniciatives de la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià. Però malgrat el fort creixement de les experiències productives i de consum en CCC, encara no es disposa d’un marc legal segur que garantisca la promoció de la venda de proximitat i en canal curt. No obstant açò, els sistemes alimentaris locals han evolucionat molt més allà de la simple venda directa de productes primaris, i la inseguretat jurídica en la qual es desenvolupen les activitats de grups de consum, els mercats de venda no sedentària, la transformació de productes alimentaris per a la venda directa, etc, constitueix un factor limitant molt seriós per al desenvolupament del sector.
Per açò, durant el desenvolupament del taller participatiu, els assistents han consensuat engegar un grup de treball per a la definició de propostes per a entaular un diàleg amb les institucions competents, amb el ferm convenciment de la necessitat d’arribar a un marc normatiu autonòmic que afavorisca i fomente el desenvolupament d’aquest tipus d’iniciatives que tenen el potencial de regenerar les economies agràries locals i de millorar la seguretat alimentària ajudant a preservar el territori i el patrimoni rural.
Associació Grup de Consum Llavorteràpia
