Diari La Veu del País Valencià
L’IES Guadassuar s’obri a l’actualitat
En els últims mesos venim llegint com alguns centres capdavanters a Barcelona estan revolucionant el concepte d’escola i de l’educació. Cal desfer els tradicionals murs de les aules –els físics, però sobretot els mentals- per a fer de l’escola una vertadera finestra al món on van a viure els nostres alumnes, amb el deure, a més, de transformar-lo.

També ací, a Guadassuar, fa ja un any que els professors del claustre decidiren llançar-se en aquest tipus d’experiències, si bé, tímidament i només en algunes qüestions puntuals. Ara fa un any, a l’IES Guadassuar encetàrem una aventura il·lusionant que ens va permetre mirar als ulls a la política europea i despertar a la necessitat de conèixer l’actualitat com a primer pas per a canviar allò que no ens agrada i lluitar per tornar realitat els somnis.

Aprofitàrem la participació en el concurs Euroscola, que organitza anualment el Parlament Europeu per tal de donar a conèixer a les escoles i instituts el funcionament i la història de les seues institucions, per a bastir un projecte que, partint de l’assignatura de Ciències Socials, fóra capaç d’integrar els coneixements de la resta d’àrees. El projecte “Euroscola Carabassots” es va materialitzar amb la realització d’un blog: eurocarabassots.blogspot.com.es ple d’activitats que, amb molta cura i entusiame, demostraven que treballar de manera interdisciplinar i cooperativa a l’Educació Secundària, malgrat les dificultats, és encara possible. Només ens cal il·lusió i companyerisme. Gràcies a la col·laboració desinteressada i apassionada de tot el professorat i l’alumnat de l’IES Guadassuar, aconseguírem acostar les institucions europees als nostres protagonistes: l’alumnat de 3r d’ESO.

Una vegada entrevistats europarlamentaris com Andrés Perelló (PSOE), Eva Ortiz (PP), ex-eurodiputats com Marisa Bergaz (EU), i llavors candidats com Julià Álvaro (Compromís), i havent aprés amb les seues plurals reflexions, el passat 24 de febrer ens va rebre a la seu de Brussel·les l’eurodiputada Marina Albiol, que, gràcies a Marisa Bergaz, ens va gestionar la visita i ens possibilità concloure l’aventura iniciada un any abans. Els nostres alumnes pogueren saludar l’eurodiputat valencià Jordi Sebastià, i parlar i debatre sobre l’actualitat d’Europa amb Marina Albiol, una veu lluitadora i en femení de l’esquerra europea, i amb qui ens vam endinsar en l’actual situació de Grècia, en l’injust i sigil·lós Tractat de Lliure Comerç, en el conflicte d’Ucraïna o en l’amenaça terrorista, entre d’altres. Parlàrem d’una Europa que es debat entre la benevolença de les xifres i el clam de recuperar un rostre humà.

A més a més, aquestos alumnes duen a terme enguany un altre projecte anomenat “Veus del segle XX”, que persevera en aquest intent d’obrir les aules a l’entorn pròxim de l’alumne per fer-lo, així, protagonista, del seu propi aprenentatge. Concebut com un treball de documentació oral per a poder dur a terme un documental a final de curs, la iniciativa contempla multitud d’entrevistes fetes pels alumnes de 4t d’ESO a la gent major de Guadassuar sobre la República, la Guerra Civil i la postguerra. I es completa a més, amb les xarrades amb diferents personalitats del món de la historiografia, la política, l’art o la música. Començàrem el passat 1 d’abril amb una ruta literària a Sueca pels escenaris de la novel·la “Quan truquen de matinada”, de l’escriptor riberenc Salva Vendrell, amb qui tinguérem el gust de xarrar al pati de la casa de Joan Fuster sobre els inicis del moviment anarquista a la Ribera. I seguim durant els mesos d’abril i maig amb xarrades amb Enric Mut, cronista de Guadassuar, sobre la República a la comarca; amb el doctor Vicent Ibiza, sobre les dones pintores en la República; amb el cantautor Vicent Torrent, sobre la música en la postguerra i el franquisme; amb Toni Betí, sobre la memòria històrica; amb Quico Martínez sobre el moviment guerriller; amb Vicent Gabarda, sobre la repressió i l’exili; amb el pintor Rafael Armengol, sobre l’art al final del franquisme o amb Didín Puig, sobre el panorama cultural que es teixia en la clandestinitat fins a la irrupció de la democràcia. Comptarem també amb testimonis conservadors i catòlics, que ens aportaran l’altra visió de la contesa i ens ajudaran a afrontar, sense pors, i a recompondre, un període de la història recent encara tendre i, per tant, poc conegut.

Comparteix

Icona de pantalla completa