El terrorisme gihadista –és a dir, la resposta contundent i visceral al saqueig i la intervenció armada occidental, en els països tercermundistes- ha proporcionat l’excusa perfecta, a la Unió Europea, per oblidar-se d’una molèstia afegida, com la desbandada de la població d’aquells territoris, fugint de la misèria i les dictadures consentides.
Primer fou ‘distreure’ alguns milers de milions, perquè els governs dels països d’origen els ‘retinguen’ o que els de pas, com Turquia, els amunteguen en campaments per a ‘refugiats’. Ara, però i sense embuts, s’ha fet el silenci sobre els milers de persones, que segueixen travessant la Mediterrània, deixant centenars de morts pel camí i creuant les ‘fronteres’ d’Europa, enmig d’unes temperatures i condicions extremes. Així, silenciant un tal drama, els països benestants pretenen oblidar-lo. Tot abans que reconèixer la gravíssima responsabilitat que protagonitzem els europeus, front a la pitjor catàstrofe humanitària dels últims anys.
