Diari La Veu del País Valencià
Un nou mur de formigó amenaça l’Horta de Burjassot, Godella i Rocafort
L’administració valenciana vol construir un canal de ciment per arreplegar les pluvials

La Generalitat Valenciana i els Ajuntaments de Burjassot, Godella i Rocafort (Horta Nord, València) volen ressuscitar un vell projecte que posa en perill els valors de l’Horta. Concretament, la construcció d’un assarb per una àrea d’Horta especialment ben conservada i que pertany als termes municipals de Godella i Rocafort. Un assarb és un canal que arreplega aigua de reg. Però, en este cas les aigües de reg ja estan perfectament canalitzades per la històrica xarxa de séquies de l’Horta. Tanmateix, l’actual administració valenciana pretén executar este obsolet projecte, redactat quan governava el Partit Popular, per arreplegar part de les pluvials dels nuclis urbans de Burjassot, Godella i Rocafort i transportar-les a un barranc ja canalitzat.

L’assarb que volen construir per l’Horta la Generalitat Valenciana i els Ajuntaments de Burjassot, Godella i Rocafort no és un canal qualsevol. És una enorme trinxera de ciment que porta associada en un dels seus marges una via de servei de 5 metres d’ample. Este mur de formigó, que separarà els cascs urbans de Godella i Rocafort de l’Horta, costarà uns 16 milions d’euros.

L’àrea afectada, part de l’Arc de Moncada, té zones de qualitat perceptual excepcional. És un paisatge que, per exemple, Pinazo va pintar en 1895 en el seu quadre La creu del Molí a Godella, exposat actualment en el Museu de Belles Arts de València. Este paisatge es conserva hui en dia tal i com va ser interpretat pel pintor. Però, és un territori la fragilitat visual del qual és molt elevada i la construcció de l’assarb suposaria un elevat impacte paisatgístic, que menyscabaria severament el seu valor. Açò és especialment rellevant en algunes conques visuals com la de Godella-Rocafort-Borbotó o Burjassot, delimitades pels nuclis urbans d’estos pobles i el valor de les quals reconeix el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH) classificant-les com Horta de Protecció Especial de Grau 1.

D’altra banda, cal destacar que l’assarb deixaria aïllada una franja d’Horta més fàcil d’urbanitzar, al quedar confinada i al produir-se la desorganització i ruptura tant de l’actual xarxa de séquies com del sistema viari, construïts i dimensionats per resoldre les necessitats agrícoles de la zona. No podem oblidar que camins, parcel·lari, séquies i edificacions són elements patrimonials de l’Horta que constituïxen la seua essència.

A més a més, en l’Horta de València existixen espècies de fauna que utilitzen este territori com a zona d’alimentació o de pas, ja que este espai agrícola constitueix un corredor que funciona com a connector ecològic. Així està arreplegat en els plans de la infraestructura verda del PATH. L’assarb, eixe gegant mur de formigó que es pretén construir, pot suposar una barrera infranquejable i fins i tot convertir-se en una trampa mortal per a la fauna.

A la Comissió de Territori d’Acció Ecologista-Agró ens sorprenen les bases conceptuals d’este projecte perquè, en un país àrid com el nostre, un objectiu bàsic i irrenunciable és evitar que l’aigua fluïsca ràpidament cap a la mar. Interessa facilitar la infiltració en els aqüífers. Per tant, desaiguar el més veloçment possible és un error. I especialment ho és en zones com la que travessarà l’assarb que, des del punt de vista geomorfològic, és una planura d’inundació, un espai que lamina les avingudes i que fertilitza l’espai agrícola.

Durant els últims anys s’estan obrint pas solucions alternatives amb un enfocament conceptual diferent al de l’assarb. Es tracta de facilitar la infiltració de les pluvials a través dels sistemes de drenatge urbà sostenible (SuDS). Al País Valencià ja hi ha experiències en este sentit, com és el cas del municipi de Benaguasil (Camp del Túria, València). Per què no aplicar-les ací també?

Des de la Comissió de territori d’AE-Agró exigim que no es ressusciten vells i anacrònics projectes de gran impacte ambiental i de dubtosa eficàcia. Especialment en paratges tan valuosos com l’Horta de Burjassot, Godella i Rocafort, un territori que algunes professores de l’Escola d’Arquitectura consideren un exemple de contacte Horta-Pobles i al qual porten al seu alumnat perquè observen solucions harmonioses. Si volem conservar esta harmonia, cal aplicar mecanismes de control de les infraestructures en les zones de transició entre els nuclis urbans i l’Horta.

És comprensible que els veïns estiguen tips. Especialment els algunes zones de Burjassot i Godella que veuen com s’agreuja el problema de les inundacions amb el pas del temps i a mesura que els termes municipals són urbanitzats fins a l’últim metre quadrat. En este procés tenen responsabilitats Ajuntaments de tots els colors i per descomptat la Generalitat del PP. Però, qui no té cap culpa és l’Horta, que no pot ser agredida de nou.

Per a solucionar esta situació, des d’AE-Agró considerem que sobren les presses i obres absurdes i desmesurades com la de l’assarb, projecte que va nàixer unit a la desgavellada infraestructura de l’Autovia Parc Nord i al qual ja vam al·legar en el seu moment. Ara, com a part interessada, hem sol·licitat la informació actualitzada sobre este mur de formigó que amenaça l’Horta. Però, la Generalitat Valenciana ens està donant llargues…

De la nova administració esperem altres solucions i propostes que no ens recorden tant a les del PP, perquè esta en concret sembla ser la mateixa que la dels populars. De moment, l’assumpte no està clar. Des d’AE-Agró desitgem que els fets ens desmentisquen i que la nova administració no estiga tractant de, per la via de la urgència inajornable i dels fets consumats, colar-nos l’assarb, un projecte desfasat i mal plantejat que per a resoldre un problema crea molts més.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ

Comparteix

Icona de pantalla completa