Perquè no és que jo siga mediterrani, és que me’n sent ser de cor, de cap, de vida, de paraula, i de veu”.
Amb aquest emotiu text sobre el que és per a l’escriptor ser mediterrani, Josep Piera introduïa la presentació de la seua última novel·la “Europa al Vol”, un recull de relats viatgers que ens mostren una Europa en crisi, i una Mediterrània en plena convulsió. Viatges breus, productes de l’atzar o motivats per motius laborals, que igual traslladen a l’estrena d’un ballet rus sobre el Tirant, a Sant Petersburg postsoviètica o la Moscou actual, que a fer de conferenciant a la universitat de Zadar, a la Croàcia dàlmata. O l’embarquen en un viatge fellinià a la Roma borgiana, al país musical dels trobadors, o la Grècia actual. Un llibre que va sorgir precisament a partir de un viatge al país hel·lè, a Volos, per a assistir a la III trobada de l’Assemblea de Ciutadans i Ciudadanes de la Mediterrània (ACM) a l’any 2012, en la què Piera va participar com a membre del Cercle ACM de València.
Josep Piera (Beniopa, 1947) és un autor consolidat, polièdric, de registres diversos. Poeta, viatger, biògraf, memorialista, indaga la “literatura del jo” buscant l’altre, i escriu el que viu perquè viu el que escriu. El seu darrer llibre de poemes, El temps trobat (2013) és un mosaic d’instants sentits en vers, i Mai no és tard (Vinyoliana) la memòria poètica d’un temps compartit en la poesia. Com a viatger, ha confeccionat un personal periple mediterrani que s’inicia durant un estiu grec i es tanca a Jerusalem, tot passant per Itàlia del sud (Un bellíssim cadàver barroc) i arriba fins a les Seduccions de Marràqueix. Sempre el sud, perquè Piera se sent del sud, fins i tot al nord. Com a narrador ha novel·lat i assajat les vides de dos dels grans poetes valencians: Ausiàs March (Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March) i Teodor Llorente (El somni d’una pàtria de paraules). Tant en vers com en prosa ha estat traduït a diverses llengües.
EspaCívic