El Gatet d’Otos, per Dolors Vilamitjana Carandell

  • Joan Guerola
    Joan Guerola
  • Dolors Vilamitjana
    Dolors Vilamitjana

Dolors Vilamitjana Carandell- Catedràtica de Secundària i professora de la UOC

La novel·la El Gat (Edicions del Sud, 2017) parteix de la història d’un famós bandoler d’Otos, en Marià Seguí Calataiud, més conegut amb el sobrenom del Gatet d’Otos (1819-1904). El poble d’Otos, d’on és en Joan Guerola i Tolsà, pertany al partit judicial d’Ontinyent, a la Vall d’Albaida. El municipi valencià s’estén de manera perpendicular a la muntanya en direcció nord-sud. De la serra de Benicadell al Xúquer, el riu Albaida recorre cinquanta-dos quilòmetres que travessen les terres de la Vall. Des d’aquestes contrades, limítrofes amb Muro del Comtat i Gaianes pel sud; Beniatjar i la Pobla del Duc per l’est; Sant Pere d’Albaida i Benissuera pel nord; i Montaverner i Bèlgida per l’oest, la història del bandoler transcorre sense treva.

En aquest marc natural valencià, els roders aconseguiren el control directe de diversos pobles. El bandolerisme del segle xix al País Valencià fou producte del descontentament de les classes baixes, un fenomen social d’indignació i de protesta de les classes humils davant del sistema dels poderosos que només mirava de consentir les corrupteles, l’abús exacerbat d’autoritarisme i el patrimoni dels oligarques, que actuaven des de les arbitrarietats processals i les injustícies judicials.

El professor de l’institut Jaume Vicens Vives de Girona, Joan Guerola, escriu una novel·la des de la llegenda i la fantasia. Està encercada en un gènere de la literatura popular, fruit de la historiografia romàntica del segle xix, divulgada de generació en generació. I també s’hi percep, fent parlar el cap de l’ordre, en Bernabé, una simpatia cap al Gat. Són divuit capítols intrigants on, a mesura que enfilem el nus, els lectors i les lectores ens decantem del costat de l’insubmís, del rebel, del lladre pobre, que no para de perseguir els sectors més privilegiats i els més beneficiats per la conjuntura política del moment.

El professor de l’institut Jaume Vicens Vives de Girona, Joan Guerola, escriu una novel·la des de la llegenda i la fantasia. Està encercada en un gènere de la literatura popular

En un moment de desgavell polític entre carlins i liberals, l’Estat emprava la violència institucional, a través de la pena de mort i la repressió despietada a través de les emboscades i l’aplicació de la Llei de Fugues, violència que s’intensificà a partir de la creació del cos de la Guàrdia Civil.

En la nostra infantesa ens havia captivat el bandoler Curro Jiménez, que encarnava, dins la sèrie d’Antonio Larreta, de cada divendres, la figura d’un rebel que existí realment: Andrés López, dit El Barquero de Cantillana (Sevilla), qui, per culpa dels plets amb la justícia, hagué d’abandonar l’ofici de barquer i va haver de fugir del poble per anar d’obaga en obaga, com també hagué de fer el Gatet d’Otos.

Al seu poble d’Otos esperen sempre el retorn del miol del Gat, com testimonia la placa: «Temut i estimat». Molts otosins el segueixen estimant perquè robava als rics per a donar als desvalguts. Era temut sobretot pels encarregats de l’ordre públic i els polítics, perquè no tenia cap mirament a l’hora de fer-se amb el botí.

A finals de 1849, el bandoler aconseguí escapar d’una emboscada al poble d’Agost, a l’horta d’Alacant. S’escapà amb enginy i l’astúcia d’un felí, imitant el miol d’un gat, per burlar-se’n encara més. Se li atribuïren robatoris com el de l’assalt a la casa del rector de l’Orxa, a qui manllevà 6.000 rals en metàl·lic, o el de 100 duros a l’alcalde de Beniarrés.

A finals de 1849, el bandoler aconseguí escapar d’una emboscada al poble d’Agost, a l’horta d’Alacant

L’oficial Ramon Arana i trenta soldats el perseguiren per la Vall d’Albaida sense èxit i per la hisenda de la Casa Blanca, entre Bèlgida i Otos.

Inicialment, en Marià Seguí fou un dels homes més honrats d’Otos. En rebel·lar-se, va haver de ser jutjat i complir condemna: a l’abril de 1850, l’Audiència de València el jutja per un robatori de cabals públics a l’Olleria. És condemnat a vint anys de presó. Va complir condemna a Melilla fins al 4 de setembre de 1895, moment en què es beneficia del Reial Decret que indultava els penats de Melilla distingits en els fets d’octubre de 1893, en defensa de la pàtria. El professor Guerola escriu que «de res van valer els discursos de l’advocat sobre que el Gat repartia menjar i botins entre els pobres i llauradors que passaven fam, sobretot durant les epidèmies de còlera. Va ser condemnat a quaranta anys de presidi en els penals de Melilla. La gent demanava indult fora de la sala.»

«Roder temut i estimat», el Gatet és un rebel amb causa, com altres bandolers del moment, i encara roden sense parar. Segur que, en moments de molt silenci, Otos encara escolta el seu miol.

Gaudim d’aquesta història farcida de realitat i, des de la màgia de l’escriptura, deixem que el poeta ens captive amb les habilitats d’en Marià i ens faça viatjar pels viaranys de la història rural del segle xix, amb les martingales dels senyorets i dels representants de l’ordre.

Que cadascú jutge! Fem de jurat popular!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat