Troballengua, el comerç en valencià a només un clic

Eduard Ferrando.

Arreu és coneguda la tendència de la majoria dels valencianoparlants a evitar parlar la seua pròpia llengua en situacions en què no estan segurs si el seu interlocutor la coneix o no. Aquesta situació, segons l’enquesta que va publicar la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport l’any 2015, és més evident quan els valencianoparlants es troben en contextos comunicatius multitudinaris, com poden ser per exemple les grans superfícies comercials. En canvi, quan el parlant es troba a un xicotet comerç, aquell que garanteix la proximitat amb el venedor i on la comunicació és fonamental per a ambdues parts, sí que acostuma a fer servir el valencià de forma natural. Això sí, si la resposta és en castellà, pràcticament tothom canvia de llengua automàticament, gairebé inconscientment podríem dir.

Precisament aquest és el marc on es mou Troballengua, que segons el seu creador Jordi Pérez és: “Un buscador online de comerços i professionals que t'entenen en valencià”. La idea sorgeix amb l’objectiu principal de “potenciar l’economia de proximitat”, i com tothom sap, a molts pobles del nostre territori als comerços de proximitat es parla en valencià, o almenys l’entenen i, ens arrisquem a dir, serien incapaços de demanar a ningú que canviara la llengua amb què ha començat la interlocució perquè estaria traint d’alguna manera la relació entre client i venedor.

Els comerços es poden adherir a aquesta iniciativa de manera “gratuïta”, i també ho poden fer “els usuaris”, tal com explica Jordi Pérez. A més, afirma que des de Troballengua s’encarreguen de “contactar amb ells, enregistrar-los i enviar-los un adhesiu identificatiu amb el lema ‘Ací t’entenem’ ”. I a més de fer aquesta tasca d’exhaustiu cercador, Troballengua també pretén “vincular el projecte amb els ajuntaments”, com ens recorda Pérez, ja que els ajuntaments que hi col·laboren mantenen al web “dades generals, fotos, descripció del municipi, relació d’espais d'interès natural, dels bens culturals i de totes les festes”, a més de poder publicar en el mateix bàner del web. A més, al mateix portal s’inclou també un espai, Ús del valencià, en què han inclòs “recursos de l'AVL, lleis i normatives autonòmiques, estatals i europees...”, conclou el coordinador del projecte.

Que cadascú parle la llengua que vulga, també els valencianoparlants

L’argument que cohesiona tot plegat és el model que caldria seguir per ubicar el valencià en un context absolutament normalitzat, on conviure en igualtat amb l’altra llengua oficial del territori, el castellà. Aquest argument no conté grans secrets ni implica una dificultat afegida, de fet, i com reconeix el mateix Jordi Pérez, el secret està en el fet “que cadascú parle la llengua que vulga, també els valencianoparlants. Acabar amb el prejudici que el valencià només aprofita per a les relacions familiars i socials més íntimes”, una dinàmica que ha de ser necessària dins una situació lingüística com la que viu ara mateix el País Valencià, que dibuixa un paisatge lingüístic amb dues llengües oficials que, malauradament, no reben el mateix tracte arreu del territori. De fet, una d’elles, paradoxalment la pròpia (el valencià), ara per ara pateix una precària situació en la majoria d’àmbits després de la mala, i en ocasions nul·la, planificació lingüística dels diferents governs que han ocupat les institucions públiques fins a hui mateix.

Vista del cercador del web

El projecte rep actualment el suport de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana i “de cada vegada més ajuntaments”, apunta Pérez. Ara per ara el web té enregistrats un total de 2.006 comerços i professionals, cosa que “suposa haver fet més de 7.000 telefonades, a més d’un ardu treball de cerca previ”. Un treball que ha s’ha vist recompensat per la bona resposta i acollida dels usuaris, encara que el repte, ens recorda Jordi és “augmentar el nombre de comerços i professionals” que ja figuren a Troballengua, i l’esforç l’estan fent “ara a les xarxes socials”, on ara mateix compten amb “més de 2.000 seguidors”.

En paral·lel a l’experiència que suposa aquesta iniciativa, Jordi Pérez expressa una diagnosi bastant clara de què és el que cal per fomentar el comerç en valencià i, per extensió, la mateixa llengua: “Només cal que els valencianoparlants parlem valencià, això només!”, a més d’insistir en el fet que “és igual quina llengua parlem si ens entenem. Ara bé, si som nosaltres els que comencem a no canviar de llengua, els castellanoparlants cada vegada trobaran més normal que cadascú parle com vulga”.

Finalment, el creador del portal Troballengua apunta a la necessitat que el valencià fuja de ser la llengua només del xicotet comerç i dels àmbits familiars per a passar a ser una llengua “per a fer negocis, una llengua que escape de ser únicament i exclusivament de cultura i festiva i passe a ser vehicle comunicatiu a les grans superfícies i a les grans empreses”, de fet, apunta al fet que empreses com “El Corte Inglés, Bankia, Cerveza El Águila, que no són precisament empreses valencianes, estiguen fent publicitat en valencià”, per a destacar la necessitat de traure la llengua d’un context tan marginal i comence a ocupar els grans despatxos on es mou bona part del sistema empresarial valencià.

Definitivament, un projecte d’aquest tipus palesa una situació lingüística... especial, per no ser massa durs. Malgrat això, una iniciativa amb aquest tarannà és absolutament necessària perquè mostra ben a les clares quin és el camí a seguir per a fugir de la por i ser conscients que els valencianoparlants no estem sols, i això, és fonamental ara per ara per a fer visible, per una part, el comerç de proximitat, el del nostre carrer, el de la nostra vida; i per l’altra, situar la llengua com a vehicle natural de comunicació entre ciutadans de la mateixa terra. Sona a obvi, sí, però malauradament, ja fa temps que no en podem gaudir d’aquesta normalitat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat