L’espectacularitat i la creativitat es converteixen en les icones de les festes de Moros i Cristians de Xixona

Xixona, la població torronera i gelatera per excel·lència ja està preparada per a la celebració de les Festes de Moros i Cristians que dedica als seus patrons, sant Bartomeu i sant Sebastià, una de les seues tradicions més arrelades que començarà el proper dissabte 19 d’agost i s’allargarà fins al dia 21.

Les proves documentals que es troben sobre la celebració de Moros i Cristians daten de finals del segle XVIII. En una acta capitular de l’ajuntament del 10 de gener de 1791, s’esmenta la celebració d’aquesta festa. El document sol·licita a l’ajuntament permís per a realitzar "bayle de Torrente, Carreras de Hombre y Evoluciones Militares de Moros y Cristianos, bien que estas últimas no ay proporcionado lugar para executarlas sino es en la calle del Vall donde se han practicado en otras ocasiones" (sic).

Els Moros i Cristians de Xixona han canviat diferents vegades el seu calendari festiu. Fins al 1904, es realitzaven el primer mes de l’any, però, per factors climatològics, van passar del gener a l'agost.

Deu filades hi participen: pel que fa a les cristianes, hi ha els Pirates-Marinos, Llauraors, Contrabandistes, La Canyeta i Cavallers del Cid i, pel que fa a les mores, Moros Verds Marrocs, Moros Vermells, Moros Grocs i Kaimans (capitania mora).

Les festes de Moros i Cristians s’organitzen entorn a tres dies majors. El primer acte, a les huit del matí, és la Presentació de Bandes (presentació de totes les bandes de música que participen en les festes i que interpreten l’himne de les festes, que enguany estarà dirigit per Vicente Pla Candela). A les onze del matí se celebra la 'Banyà'. Ja de vesprada, a les sis en punt, els festers de l’any diuen les paraules màgiques: "Per Xixona, per Sant Bartomeu i Sant Sebastià que arranque l’Entrà". Aquest és l’acte més important i la vistositat, el color, la llum, el foc, el so, l’elegància, la creativitat, l’espectacularitat i la música fan acte de presència per a intentar arribar a la catarsi festera.

La presentació de Bandes, on totes les agrupacions interpreten l'Himne de Festes.

El segon dia es dedica a les Ambaixades. De matí, els Contrabandistes i els Pirates, davant l’imminent atac de les hosts de la mitja lluna, ofereixen el seu suport a les tropes cristianes. De vesprada, se substitueixen les paraules pel foc i el combat cara a cara quan els moros conquereixen el castell cristià als crits de: "¡Viva Alamar! Trepemos al castillo!". De nit, l’ambient seriós canvia pel festiu i les filaes es disfressen per a parodiar algun aspecte de la vida pública. Aquest acte s’anomena la Retreta.

El tercer dia, després de l’última Diana, es representa l’acte més emblemàtic de les festes dels Moros i Cristians de Xixona, el Juí Sumaríssim del Moro Traïdor. A les nou i mitja del matí, el moro traïdor ix de la presó per a ser jutjat, ja que per amor a una cristiana es va convertir a la seua fe i va permetre l’entrada de les tropes cristianes a la ciutat. Llavors és afusellat pels seus companys. Seguidament, se celebra el soterrament, on només les tropes mores poden participar i on la desfilada agafa un colorit inigualable. Ja de vesprada, les tropes cristianes fan retrocedir les hosts mores i després d’un parlament el castell passa a mans dels cristians. Les festes acaben amb la processó dedicada als seus patrons sant Bartomeu i Sant Sebastià.

El tercer dia de festes es representa l’acte més emblemàtic de les festes dels Moros i Cristians de Xixona, el Juí Sumaríssim del Moro Traïdor.

Abans dels tres dies de festes pròpiament dits se celebra una setmana d’actes culturals amb concerts, danses típiques, nanos i gegants, tot organitzat per la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià (creada el 1976 i membre de la UNDEF) i per l’Ajuntament de Xixona.

Les Festes de Xixona són característiques, també, pel fet que els veïns tenen les portes obertes a tots aquells visitants que vulguen gaudir d'unes festes tan tradicionals per al poble. 

Càrrecs festers

La representació del bàndol moro i del cristià, la capitania mora i la capitania cristiana, respectivament, és ostentada de forma rotatòria entre les filaes. Enguany, els Kaimans són la capitania mora i tenen, com a capitana, Sonia Galiana Espí i, com a banderera, Carmen Nicolai Picó. La capitania cristiana ha recaigut sobre els Cavallers del Cid i el capità serà Eugenio Espí Carranza. Pel que fa al banderer, serà José Juan Llorens Gómez. 

Festers de l'Any

El càrrec de Festers de l’Any és honorífic i és atorgat per la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià a dues personalitats festeres, una del bàndol moro i una altra del cristià. Enguany, el càrrec de Fester de l'Any Moro ha sigut per a Jose Valls i Miquel i el de Fester de l'Any Cristià, per a Juan Francisco Ballester Jerez.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat