Sergi Ferrús, alcalde de Pedreguer: "La Conselleria de Sanitat té un deute pendent: la construcció del centre de salut"

De professió, docent, més concretament, professor de Llatí. Sergi Ferrús és l'alcalde de Pedreguer, una localitat situada entre la muntanya i el mar. Aquest militant del Bloc i del corrent Bloc i País es mostra satisfet per la gestió realitzada pel seu equip de govern a la localitat de la Maria Alta.

Com es viu en un poble com Pedreguer?

S'hi viu de categoria. Podríem dir que estem en un lloc privilegiat, a 15 minuts tenim el mar i podem gaudir de la platja sense l'aglomeració dels pobles costaners; però és que al mateix temps podem gaudir de la muntanya i el terme.

El municipi està situat entre la muntanya i el mar. És habitual la visita de turistes?

Cada vegada més. Des de l'Ajuntament hem volgut potenciar el turisme a través del web i les xarxes socials, encarades al senderisme (no debades disposem d'un sender homologat), així com la gastronomia, la música i la cultura. Des de fa cinc anys, es nota cada vegada més l'increment de visites de turistes. Sobretot en diumenge, de bon matí, la presència de senderistes és habitual, sense menysprear la gran afluència que tenen els mercats de diumenge i que hem d'aprofitar.

Quina paraula defineix Pedreguer?

És difícil definir Pedreguer amb una paraula, però un epítet que resumeix la idiosincràsia del poble és: acollidor.

Compromís va guanyar les eleccions amb 6 regidors, però no té la majoria absoluta. Com es governa així?

De vegades es governa més còmodament amb aquesta minoria majoritària que amb un equip de govern tripartit com el que teníem en l'anterior legislatura, perquè les decisions provenen d'un mateix programa, mentre que abans havíem de posar en comú tres programes. Pel que fa als acords de corporació, ens falta un regidor per a la majoria absoluta i, clar, hem de consensuar els temes amb l'oposició. I ahí estem. Per exemple, hem aprovat els dos darrers pressupostos sense cap vot negatiu.

Una característica peculiar de la política local és que un partit com la CUP té dos regidors. Com explica aquesta situació?

L'explicació és difícil, potser hauríem de preguntar-li a la CUP. Hi pot haver molts factors. Pedreguer, en les últimes quatre legislatures, ha tingut un quart grup d'independents que aglutina el vot d'aquelles persones que no estan contentes amb el PP o el PSOE i, a més, el Bloc no és suficientment nacionalista (o pannacionalista) per a ells. Per això hi ha eixa borsa de votants.

Sergi Ferrús explica que de vegades es governa més còmodament amb la minoria majoritària que té Compromís en l'actualitat.

Quina és la situació econòmica de l'Ajuntament?

Estic molt orgullós que la situació econòmica estiga sanejada. En la propera comissió de comptes presentarem els comptes generals del 2016 amb un romanent d'1,5 milions, la qual cosa ens ha permés baixar el deute del 80% al 14%. Tanmateix, la llei Montoro ens impedeix gastar eixe romanent en allò que voldríem: hem de destinar-ne una part a pagar el deute, però també a fer inversions sostenibles. Tot i això hem fet inversions molt fortes com el pavelló cobert, del Pla Confiança, gràcies al sanejament de les arques municipals. També hem pogut anar pagant les certificacions d'obra i l'any passat la Conselleria ens va ingressar els 1,3 milions. També hem baixat la demora de pagament a proveïdors i ja no cal esperar els 12 mesos que tardava en pagar el PP. Ara paguem en els terminis que marca la llei. Estic molt satisfet del treball que s'ha realitzat en la gestió econòmica durant les darreres dues legislatures, tant durant la del Bloc-Compromís com durant l'anterior del tripartit. El govern del canvi a Pedreguer es va avançar 4 anys i es nota.

Com està funcionant el tema de la participació ciutadana en l'elaboració dels pressupostos?

Aquest és un dels pilars fonamentals de l'acció de govern, a banda del sanejament de l'economia municipal, el foment de l'ocupació i el benestar social. Funciona molt bé: no oblidem que fa 5 anys que fem pressupostos participatius. Però açò és com tot, funciona bé des de l'Ajuntament, però la gent no respon com voldríem i és el que estem intentant millorar. Per exemple, en els últims pressupostos va participar un 11% de la població, que no està malament perquè és molt més que en altres indrets, però es queda curt si pensem que en la consulta sobre el bou embolat va participar-ne un 42%.

Una de les reivindicacions dels pobles de la Safor i de la Marina és el Tren de la Costa. Com veu vosté el projecte i el tema del traçat pel Parc Natural del Montgó?

És un projecte difícil de dur endavant perquè no hi ha voluntat política per part de l'Estat. A la comarca hi ha hagut un debat perquè sobre la taula hi ha diversos traçats i un envaeix el Parc Natural del Montgó i fa un micapà el terme de Pedreguer. Pedreguer i altres pobles han reunit més de 150 al·legacions de particulars i associacions, a més d'un informe de Medi Ambient, i s'han unit perquè el tren arribe de la millor manera possible, per trellat i sentit comú, i que no toque el Parc Natural, perquè vaja paral·lel a les infraestructures ja existents (autopista i nacional) i que siga factible econòmicament. Damunt hem de patir les declaracions de José Ciscar, del PP, exvicepresident del Consell i veí de Teulada, qui va tindre la barra de dir que la culpa que no avance el projecte és de les al·legacions presentades pels pobles: la desídia i el cinisme és tan gran que evita esmentar una carta rebuda la setmana passada, del Ministeri, en què es comunica que havia començat a estudiar ara les al·legacions presentades en agost de 2016.

Sobre el Tren de la Costa, diu que és un projecte difícil de dur endavant perquè no hi ha voluntat política per part de l'Estat.

Fa uns dies, l'Ajuntament va posar en marxa l'inici del procés per a engegar un Pla Estratègic per a una agricultura sostenible. Quin són els objectius?

El primer que anem a fer és reunir els sectors implicats per a veure l'estat de l'agricultura a Pedreguer amb l'objectiu de consolidar i facilitar la continuïtat de l'activitat agrària. També volem recuperar les parcel·les ermes i abandonades, facilitar la implementació de projectes generadors de llocs de treball i valorar l'agricultura municipal. Tot això amb una possible doble via: la primera, recuperar els cultius tradicionals i, després, veure com es podrien introduir cultius nous. Fins i tot, es pot estudiar si hi ha productes als quals se'ls puga atorgar una denominació d'origen. 

De quins sectors depén l'economia local?

Del terciari, sobretot serveis i, al polígon industrial, hi ha empreses que funcionen molt bé. A més a més, a Pedreguer l'atur ha baixat fins a un 11%.

Pedreguer té una joia única com és la Cova del Comte. Quina importància té per al poble?

No només eixa, ara estem realitzant excavacions a la Cova del Randero, subvencionades a parts iguals per la Diputacio d'Alacant i l'Ajuntament de Pedreguer. Valorant aquests indrets valorem el que és Pedreguer.

I, com no, Pedreguer és poble fester i amb una gran tradició pels bous al carrer. Com ha gestionat Compromís aquest tema?

Des del principi, Bloc-Compromís ha tingut molt clar que la cultura del bou a Pedreguer no és pot llevar. De fet, reunírem en la mateixa taula entitats animalistes, equip de govern, l'associació taurina i grups polítics i intentàrem consensuar una consulta ciutadana que va ser difícil per haver de posar d'acord postures radicalment enfrontades per molts temes. Per exemple, pel tema dels percentatges de participació que volia cada part i, al final, quedàrem que havia d'haver un 25% de participació. Finalment, vam fer una consulta i va guanyar la fi del bou embolat, però per poquets vots, només per 9 vots i amb un 42% de participació. A més, el debat va ser productiu en altres sentits: es va aprofitar per a aplicar mesures destinades a garantir la seguretat no sols dels animals, sinó també de les persones. També hem adaptat el corral de bous per a fer-lo més segur.

I com no podia ser d'una altra manera en un poble trinqueter per antonomàsia, s'ha remodelat el trinquet. En què ha consistit l'actuació?

Abans de fer una remodelació, s'ha de parlar amb els usuaris perquè no passe el de sempre: que l'actuació acaba sent un desgavell. D'aquesta manera, usuaris, club, escoles de pilota, trinqueters, etc., van poder fer suggeriments i han quedat satisfets: el trinquet s'ha pintat amb pintura ignífuga i hem posat una lona blanca dalt, pel tema de la llum, igual que s'ha fet a Pelayo. L'actuació ha sigut sufragada en part amb diners de la Diputació. També cal destacar que el trinquet està al costat d'un col·legi i que hem fet un accés directe per a potenciar la pilota entre els xiquets.

Ferrús aclareix que, des del principi, Bloc-Compromís ha tingut molt clar que la cultura del bou a Pedreguer no és pot llevar.

Quina és la relació que té l'Ajuntament amb el president de la Diputació d'Alacant?
Oficial i cordial.

I com ha respost la Generalitat a les demandes del poble?

Fins al 2015, feia un recordatori al plenari i al butlletí municipal dels diners que devia la Generalitat, uns dos milions d'euros. Ara, això ha canviat molt. La despesa del pavelló està pagada i estan prou al corrent. Veig una relació més directa amb les conselleries, més amb unes que amb altres. Ara estem molt en contacte amb la Conselleria de Sanitat: pensem que té un deute pendent amb el poble, que és la construcció del centre de salut. És una història molt llarga. Teníem prevista, per la Conselleria, la seua construcció en 2007, abans de la concessió de l'àrea a Marina Salut en 2008. Fins al punt estava clar que el centre el construiria la Conselleria, que ens va demanar una parcel·la i li la vam donar. Però en 2008 el PP va concedir la sanitat a Marina Salut i, a partir d'eixe moment, no hi ha ningú que es preocupe d'incloure en el pla d'inversions el nostre centre de salut. Marina Salut s'escuda que ho ha de fer Conselleria i des del departament de Carmen Montón es diu que no va a fer-se cap centre de salut per a regalar-li'l a Marina Salut. Nosaltres pensem que eixe "regal" en realitat no ho és perquè revertirà a la sanitat pública, però, de moment, així estem. He d'afegir que ara s'han compromés (ja fa més d'un any) a subsanar les deficiències del vell centre de salut, que no disposa ni d'ascensor... 

Una nota per al Govern del Botànic?

En comparació amb l'anterior legislatura, la nota és excel·lent. En dos anys s'ha fet més per les persones que en 20 anys de corrupció i balafiament popular. Per exemple, el pla de construcció d'infraestructures educatives. I en benestar social s'està fent front als pagaments... Clar que es podria millorar.

Sergi Ferrús lamenta que el tema del centre de salut és una història "massa llarga".

Vosté és del Bloc, com està el Bloc?

La veritat és que moltes vegades pense en aquelles persones que van estar a l'inici de la nostra aventura, que van bregar des de les institucions i que ens han deixat (com Pere Server o Antoni-Lluís Carrió) o en aquelles que encara hi són al peu del canó (com el nostre primer regidor nacionalista a Pedreguer, Nicolau Vives). Estarien ben orgullosos i satisfets de les fites assolides. Com diria aquell, estem millor que mai. Però potser precisament per això fa uns mesos va haver alguna picabaralla interna (els oripells enlluernadors de l'èxit és el que tenen). Però al Bloc van observant-se ja canvis positius.

Com saps, Rafa Carbonell ha marxat i, tot i que no ho va fer de la millor manera, s'ha de dir que ell va ser un poc el que va aglutinar en el seu dia el descontent que existia perquè enteníem que no s'estava fent cas d'allò que demanava la militància, sobretot la política de pactes o la manca de veu d'eixes bases davant d'altres forces. Les bases deien una cosa i el partit en feia una altra, per això jo vaig donar suport a Carbonell: veia que la direcció del Bloc estava fent cas omís a allò que demanava el 90% del col·lectiu de Pedreguer. Amb les últimes declaracions de la secretaria general que no hi haurà pacte amb Podemos pareix que les coses tornen a allò que la militància demanava; ara falta que arribat el moment es respecte eixa voluntat. Per eixe descontent que esmentava i la marxa del partit creàrem el corrent Bloc i País. Però la finalitat és que acabe desapareixent: això voldrà dir que es respecta dins d'un Compromís més fort el que és la raó de ser del Bloc i la democràcia interna.

Es presentarà a les pròximes eleccions?
Encara és prompte. Si el col·lectiu així ho decideix, no ho defugiré, m'encanta treballar pel bé del meu poble, les persones i el País Valencià. M'encanta la política i hauríem de treballar perquè fóra el sentiment comú entre la ciutadania a pesar d'alguns polítics, ja que és evident que no podem jutjar tots els periodistes per la tasca miserable d'uns quants –a l'actualitat em remet– ni tots els empresaris, per exemple, per la corrupció o les evasions fiscals d'uns quants, perquè al cap i a la fi tothom som polítics. Com ja deien els clàssics "tots vivim a la polis, a tots ens afecta la política" i ja saps: si tu no la fas, te la faran.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat