La Font d'en Carròs celebra en el 2018 l'Any Ferrer Pastor

L'Ajuntament de la Font d'en Carròs (la Safor) ja ho té tot a punt per a commemorar al llarg del 2018 l'Any Francesc Ferrer Pastor, (la Font d'en Carròs, 1918 – València, 2000), un dels més insignes lexicògrafs i destacats defensors de la llengua valenciana del segle XX. Com a autor, entre altres importants obres, del cèlebre Vocabulari Castellà-Valencià.Valencià-Castellà, el consistori del poble saforenc que el va veure nàixer ha programat un complet i ambiciós calendari d'activitats per tal d'homenatjar la figura i extraordinària aportació d'un home que estimava el seu país i que va dedicar la seua vida a estudiar, difondre i normalitzar la llengua del valencians.  

Serà a partir de mitjans del pròxim mes de gener, coincidint amb les festes de Sant Antoni, quan un gran cartell amb la inscripció 'Any 2018. Centenari del naixement de Francesc Ferrer Pastor', donarà la benvinguda als visitants de la Font d'en Carròs. Eixos dies també s'inaugurarà, a la sala d'exposicions de l'oficina de turisme municipal, una mostra sobre la biografia de Francesc Ferrer, que estarà oberta de forma permanent. Aquesta activitat, conjuntament amb la representació de l'obra Un diccionari amb cames, a càrrec de Rebombori Teatre, i les diverses sessions de contacontes itinerants per a apropar la vida i obra als més menuts, marcaran el tret d'eixida de tot un seguit d'activitats i actuacions municipals encaminades a situar la figura de Ferrer en el lloc que li correspon. L'objectiu, segons fonts municipals, no és cap altre que "aprofundir en el coneixement i difusió de l'obra" del destacat lingüista i gramàtic valencià, així com "fomentar l'ús de la llengua valenciana i la participació ciutadana".

"Tenim previst organitzar activitats commemoratives els dotze mesos del 2018. En febrer realitzarem activitats relacionades amb la confecció d'auques, el següent mes celebrarem una conferència amb la Fundació que porta el seu nom i, en abril, estrenarem un documental –editat per l'Ajuntament de la Font d'en Carròs– sobre Francesc Ferrer amb entrevistes inèdites, i així durant tot l'any...", explica, amb il·lusió, la regidora de Cultura i Festes, Cèlia Escrivà, pel que fa a la completa programació prevista en homenatge al Fill Predilecte del poble que va formar part de l'important grup de persones que al llarg del segle XX han segut indispensables per la recuperació i vertebració cultural, literària i lingüística del País Valencià. 

Casa Museu Francesc Ferrer Pastor

Però el repte municipal més important dins de les celebracions de l'Any Ferrer Pastor –Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana (1994) i Medalla d'Or de la Universitat de València (2000)– haurà d'esperar fins al desembre de 2018 per a veure la llum. Eixa és la data prevista per a la inauguració de la Casa Museu Francesc Ferrer Pastor, després de l'acord a què van arribar el passat mes de setembre el consistori que presideix Pablo Puig i la família de l'insigne saforenc, amb el qual la titularitat de la vivenda en què va nàixer l'insigne lingüista –un 13 de desembre de 1918– i els terrenys adjacents passen a ser de propietat municipal. La intenció del consistori és fer un museu amb tota la seua obra i convertir-lo en referent en la comarca com a 'Casa de la Paraula', una seu dedicada a oferir activitats culturals i on l'eix central siga la seua figura i qualsevol manifestació de la nostra llengua.

Casa natalícia de Francesc Ferrer Pastor. / AJUNTAMENT DE LA FONT D'EN CARRÒS 

"Ara estem realitzant gestions amb el Consell Valencià de Cultura, la Generalitat Valenciana i la Diputació per tal d'aconseguir el finançament necessari per a començar les obres de rehabilitació, i que se sumen als 125.000 que ja hem invertit en la compra de l'immoble. La idea és dedicar una part a la casa museu, amb tota la seua obra bibliogràfica. En altres estances de la primera planta tenim previst recrear habitacions de principis del segle XX. A més, aprofitarem per a habilitar el pati interior i, als terrenys que queden darrere, mantindrem un hort típic valencià que, a l'estiu, s'utilizarà, entre altres, per a fer cinema a la fresca i altres activitats dirigides als més menuts. Pel que fa a la part superior, que era on guardaven els cucs de seda, la idea es fer un espai totalment diàfan que seria utilitzat com a museu etnològic i on tindrien cabuda la realització de tallers per a xiquets", explica la regidora de Cultura de la localitat, Cèlia Escrivà.

L'acte de presentació del projecte Casa Museu Ferrer Pastor tindrà lloc el proper mes de maig. Per al mes de juny, l'Ajuntament de la Font d'en Carròs ha programat el taller 'Ferrer Pastor i la impremta', que permetrà conéixer el procés d'impressió de meitat del segle XX i com treballava Ferrer Pastor com a maquinista, caixista i corrector d'un diari. En juliol, i dins dels actes de la Revetla d'Estiu, es durà a terme un recital de poesia coincidint amb l'aniversari de la seua mort; mentre que en setembre, en la biblioteca municipal que porta el seu nom, s'obirirà al públic una exposició amb fotografies, estris de casa i ferramentes que s'usaven en les llars de principis del segle XX a fi de recrear una casa semblant a la de la infantesa i joventut de Ferrer Pastor. Amb el lema 'Festegem la nostra llengua', el mes d'octubre contempla un ampli ventall d'activitats per a celebrar el 9 d'Octubre. Finalment, els festejos es tancaran amb la inauguració de la casa museu, el lliurament del guardó Francesc Ferrer Pastor que organitza la Mancomunitat de la Safor i amb els actes de clausura de l'Any Francesc Ferrer Pastor.  

Ja al llarg del present any, l'Ajuntament de la Font d'en Carròs ha estat utilitzant un logotip en què s'identifica una imatge de Francesc Ferrer en totes les seues comunicacions oficials. També han sigut nombrosos els actes dedicats a la seua figura, entre els quals ha destacat l'organització d'una fira del llibre en què es va inaugurar un mural pintat per artistes locals i de la Safor a la façana de la Casa de la Cultura. A més, els actes centrals del 9 d'Octubre van girar al voltant del que ha sigut considerat com el lexicògraf valencià més important del segle XX, un home que, des de ben jove, es va esforçar per salvar la nostra llengua i obrir el camí del redreçament lingüístic. 

I és que Francesc Ferrer Pastor va demostrar al llarg de la seua vida que estimava profundament el seu país, la seua llengua i el seu poble. Ho va fer amb un treball constant i silenciós, i una tenacitat encomiable. Orfe de pare des de dos mesos abans de nàixer, Francesc Ferrer va ser el sisé fill de la família. Va tindre una infantesa difícil pels temps d'estretors. Sa mare es va traslladar a viure a València amb els fills per tal de poder fer front a la fam. Més tard, es va veure forçada a internar 'Francisquet', com li deia ella, a l'hospici de Sant Joan Baptista, al carrer de Guillem de Castro de València. No obstant això, Francesc no va oblidar mai les seues arrels.

Una guerra civil que va despertar la seua tasca en defensa de la llengua 

Va entrar al món de les arts gràfiques amb només onze anys, a la impremta Melià, on cobrava dos quinzets per una jornada de treball de 7 del matí a 9 de la nit. Tots els patiments i entrebancs feren d'ell un home senzill, treballador i tenaç. Però, a més de les dificultats socials i econòmiques, la vida encara li demanaria més sacrifici abans de complir els 18 anys, quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. 

"Quan la majoria de la gent sols pensava a salvar el seu benestar i la seua vida, Francesc Ferrer Pastor va pensar a salvar la llengua pel seu poble",  relata la seua filla Vicenta en el llibre que va escriure sobre la vida de son pare (editorial Denes). Precisament, va ser quan estava en l'exèrcit destinat a Nules quan Francesc va ser testimoni i va patir les burles i els insults que els castellonencs, i tots els que parlaven valencià, patien per part dels comandaments. "Aquestes humiliacions el van capficar moltíssim i, en aquells moments tan difícils per a qualsevol xicot de la seua edat i condició, allí mateix, es va ficar a treballar per tal de recuperar la llengua d'una manera tenaç i rigorosa, com només ell sabia fer-ho, i així va continuar fins acabar els seus dies", escriu Josep Taronger.

Francesc Ferrer: "Quan estava al front de Castelló observava i anotava les paraules i variants valencianes d'altres comarques, no conegudes per mi. En acabar la guerra, vaig començar a fer un fitxer de les paraules que sentia cada dia i que no es trobaven en els vocabularis valencians que havia pogut arreplegar" 

Bona prova d'acò és que durant la guerra, quan estava al front de Castelló, i segons declararia ell mateix l'any 2000 en la concessió de la medalla de la Universitat de València, "observava i anotava les paraules i variants valencianes d'altres comarques, no conegudes per mi". Quan va acabar la guerra, va començar a fer un fitxer "de les paraules que sentia cada dia i que no es trobaven en els vocabularis valencians que havia pogut arreplegar".

Ferrer Pastor va començar la seua trajectòria professional com a corrector de proves d'impremta de Levante i, posteriorment, de Jornada, on va sofrir un accident laboral en què va perdre la mà esquerra. En 1948 va assistir al primer curs de llengua i literatura de Lo Rat Penat, impulsat per Carles Salvador, Enric Valor i Josep Giner, entre d'altres, per a després obtenir el títol de professor de valencià i integrar-se en la plantilla docent en un moment històric marcat per la proscripció dels usos públics de la llengua que, inicialment, només s'autoritzaven les manifestacions literàries més innòcues com ara els versos jocfloralescos i devots.

"L'home dels diccionaris" 

Precisament, atés que l'únic gènere literari consentit en els primers anys del franquisme eren la poesia jocfloralesca i religiosa, Francesc va concebre la idea que una de les millors formes de potenciar el culte del valencià era redactant un diccionari de rimes. Així, amb la col·laboració de Josep Giner, va publicar el Diccionari de la Rima, el qual va aparéixer en forma de fascicles el 1955 i com a volum únic el 1956, amb un tiratge de 1.000 exemplars. Exhaurida la primera edició, Ferrer Pastor va traure una segona en dos volums de 5.000 exemplars i més de 24.000 mots nous.

No obstant això, per la seua naturalesa, el primer Diccionari de la Rima era una obra destinada a minories i, per tant, poc útil per a salvaguardar la memòria de la llengua en aquells anys. Per aquesta raó, i amb l'objectiu d'arribar al major nombre de valencians, va decidir dedicar-se a la publicació de vocabularis bilingües. Sense cap ajuda institucional, en 1960 va editar el Vocabulari Valencià-Castellà. Poc després, en 1967 va publicar el Vocabulari Castellà-Valencià i, finalment, en 1968, la suma de tots dos, titulada Vocabulari Castellà-Valencià.Valencià-Castellà, que va acompanyar milers de valencians en l'aprenentatge de la llengua abans de l'Estatut d'Autonomia de 1982. Aquest xicotet diccionari blau i blanc que milers de valencians han fullejat una i mil vegades per a resoldre dubtes va ser repartit durant el curs 1978-79 per la Conselleria d'Educació del Consell del País Valencià en el marc del I Pla Experimental per a l'Ensenyament de la Llengua. Des d'aquell moment es va convertir en una ferramenta indispensable per a mestres, alumnes i per a qualsevol que volguera escriure i parlar millor dia a dia la nostra llengua.

La mateixa regidora de Cultura de la Font d'en Carròs assegura que se sent com una privilegiada atés que els xiquets d'aquest encisador municipi de la Safor van ser uns dels primers a estudiar valencià a l'escola. "Tant el Diccionari com el Vocabulari els hem tingut sempre molt presents i els hem utilitzat a l'escola i a l'institut. Tots els de la meua generació estem molt orgullosos de la figura del Francesc Ferrer i de la seua destacada contribució a mantindre viu el valencià", assegura Escrivà.

En el pròleg del Vocabulari escriu: "Desitjàvem, doncs, facilitar l'adquisició dels qui més profit han de traure d'aquest treball lexicogràfic i hem trobat, a la fi, la manera. […] Com me n'alegraria si aquesta obra us resultes ben profitosa! Teniu present que la llengua és l'anima d'un poble i el nostre poble no pot deixar de banda aquesta característica de la seua personalitat. No seria noble".  

El conjunt de l'obra de Francesc Ferrer Pastor constitueix una contribució important a la llengua valenciana, tant en els moments anteriors a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia com després, ja que ha servit de suport a la tasca didàctica de mestres i professors. Així, després de l'Estatut, que va assegurar la presència del valencià a l'escola, Ferrer Pastor va publicar la que sense dubte resultaria l'obra lexicogràfica valenciana més important fins al moment: el Diccionari General (1985). Aquest va ser capaç de satisfer les necessitats d'un públic exigent després de la incorporació de la nostra llengua al sistema educatiu.

Francesc Ferrer Pastor / AJUNTAMENT DE LA FONT D'EN CARRÒS 

Va ser membre fundador d'Acció Cultural del País Valencià i del Partit Nacionalista del País Valencià de Francesc Burguera. També membre de la Comissió Litúrgica per a la traducció dels textos al valencià. Francesc és autor també d'altres obres com Lliçons d’Ortografia i Gramàtica Valenciana i de llibres per als xiquets, als qui dirigia gran part del seu treball, com el Diccionari Valencià Escolar, Per què el rei Gaspar té els cabells blancs o L'abella baralladissa.

En 1994 va rebre el Premi del Centenari de la Societat Coral El Micalet. Anys més tard, el 4 de febrer del 2000, en rebre la Medalla de la Universitat de València, Ferrer Pastor es va qualificar com "un humil treballador". En el llibre homenatge que li va dedicar la Universitat de València, el professor Joaquim López el defineix com "un home inquiet, que des de la impremta, des de l'edició, s'apropa a la lletra per tal d'acabar convertit en un servidor, en un investigador de la llengua". Altres, com ara Emili Casanova, el defineixen com '"l'home dels diccionaris". En qualsevol cas i per damunt de tot, va demostrar ser un dels ferms defensors del valencià i una figura que, amb accions com la celebració de l'Any Francesc Ferrer Pastor, cal que coneguen ben bé els xiquets d'aquest nou segle XXI. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat