El tresor més dolç del patrimoni d'Oriola

La ciutat d'Oriola és coneguda popularment amb el sobrenom d''Orihuelica del Senyor' pel gran nombre de campanars –una trentena– i d'edificis religiosos que en té. Els convents, les esglésies, la catedral o el seminari coronen la ciutat, i fer una ruta per conéixer-los és un bon pla per a un cap de setmana.

La Regidoria de Turisme d'Oriola ofereix la possibilitat de visitar-los i descobrir les joies arquitectòniques que van convertir la ciutat en Conjunt Històric Artístic el 1969, un dels primers que es van nomenar al territori.

Un passeig pel centre històric d'Oriola permet gaudir de les joies que la componen.

La Santa Església Catedral del Salvador és un temple gòtic construït sobre una antiga mesquita que Alfons X el Savi va nomenar església principal el 1281. Posteriorment, Benet XIII –el Papa Lluna– la va elevar a col·legiata al 1413 i, finalment, el 1510 Juli II, a catedral. A més, és una de les més antigues de la ciutat.

El Col·legi Diocesà de Sant Domènec va ser la primera Biblioteca Pública Nacional. Va estar construït entre els segles XVI i XVIII, de manera que es poden observar els estils gòtic, renaixentista, barroc i rococó. La reina Isabel II el va declarar Monument de les Belles Arts.

Torre del campanar de Santa Justa. / DIARI LA VEU

L'Església Parroquial de les Santes Justa i Rufina, d'estil renaixentista, amb portada principal barroca, té una imponent torre del campanar gòtica –únic exemple d'aquest estil, junt amb el Micalet de València, a tot el territori– i el conjunt de rellotgeria més antic del País Valencià, el qual està datat el segle XV.

Aquests són tres exemples d'allò que el visitant pot descobrir a la ciutat.

Però no només el patrimoni artístic oriolà és un reclam per al turista, sinó que el patrimoni gastronòmic és un dels puntals fonamentals per a la Regidoria de Turisme, que planteja al visitant la possibilitat de conéixer-lo en rutes i accions específiques durant tot l'any.

Les monges clarisses del monestir de Sant Joan preparen receptes amb ingredients secrets que han guardat gelosament durant segles

La rebosteria conventual forma part de les festivitats i celebracions dels oriolans i també dels forasters que s'apropen a tastar els dolços que preparen les monges clarisses i les dominiques. Les primeres viuen al monestir de Sant Joan, d'estil barroc, construït al segle XV, i preparen des de les senzilles hòsties que serveixen de base per a altres dolços fins als ametllats o els pastissos de Santa Clara, receptes amb ingredients secrets que han guardat gelosament durant segles.

Les monges dominiques es van instal·lar al convent de la Trinitat quan el monestir de Santa Llúcia es va cremar en plena Guerra Civil. Com que la Trinitat estava buida des de la desamortització del 1835, se'ls va cedir aquest edifici renaixentista. Aquestes monges tenen una producció rebostera més important que les clarisses i, normalment, s'hi poden trobar molts productes sense haver-los d'encarregar prèviament. Són seus els pastissos d'ametlla que acompanyen batejos i comunions; els pastissos de glòria, fets amb base de merenga; les monjàvenes, que es banyen en mel i sucre, típiques de la primavera i que transporten als orígens àrabs de la zona, o les tonyes i els pastissets de moniato i cabell d'àngel, típics de l'època nadalenca.

Oriola ofereix un dolç viatge als seus visitants, en tots els sentits.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat