VALÈNCIA (EP). L’esperança de vida a l’Estat se situa actualment en els 83,3 anys de mitjana, la major registrada als països de la Unió Europea i la tercera en l’àmbit mundial, només superada pel Japó i Suïssa. El País Valencià, però, és la segona regió de l’estat espanyol amb menor esperança de vida: fins a 82,81 anys, per davant d’Astúries.
Així es desprén de l’informe Esperances de vida a Espanya, 2017, publicat pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. L’objectiu del treball, que el departament que dirigeix actualment en funcions María Luisa Carcedo publica cada any, és mostrar l’esperança de vida de la població resident a Espanya, segons sexe, edat i autonomia de residència, així com l’evolució que hi ha hagut en aquests paràmetres des de l’any 2002.
Concretament, l’any 2017 l’esperança de vida en nàixer a Espanya va ser de 83,3 anys, si bé en els homes es va situar en els 80,4 anys i, en les dones, en els 86 anys. No obstant això, i respecte a l’any 2016, es va produir un descens de 0,1 anys en el conjunt de la població i de 0,2 entre les dones, sense observar-se variacions en el cas dels homes.
“Encara que l’esperança de vida durant el segle XX va augmentar en totes les edats, el major increment es va observar en l’esperança de vida en nàixer, a causa de l’extraordinari descens de la mortalitat infantil operat durant els primers dos terços de la centúria”, assenyala l’informe de Sanitat, en el qual es reflecteix també que des de l’any 2002 l’esperança de vida ha crescut en termes absoluts uns 3,5 anys (4,2 en homes i 2,8 en dones).
L’explicació que històricament els homes viuen menys que les dones se sustenta, segons el Ministeri de Sanitat, en el fet que ells tenen un major risc de malalties cardíaques i una exposició de “major magnitud” a comportaments de risc relacionats amb la dieta i el tabac.
No obstant això, i encara que en l’actualitat les dones viuen una mitjana de 5,6 anys més que els homes, la diferència entre tots dos sexes s’ha anat reduint des de l’any 1992 degut, entre altres factors, a la incorporació de la dona a aquests comportaments de risc, especialment al tabaquisme, i a l’augment del risc de mort per càncer de pulmó.
En relació amb el conjunt d’anys que els ciutadans viuen amb qualitat de vida, l’informe ha reflectit que l’any 2017 la mitjana se situava en els 63,2 anys (63,9 en homes i 62,5 anys en dones), si bé no es van produir canvis respecte a 2016, encara que sí que va haver-hi un lleuger descens de 0,1 anys de vida saludable en el cas de les dones.
A més, en el període analitzat en el treball, el 75,9% dels anys d’esperança de vida van ser viscuts lliures d’incapacitat, més en els homes que en les dones. Ara bé, entre els anys 2006 i 2017, el percentatge d’anys viscuts sense limitació va disminuir en tots dos sexes “lleugerament”, passant del 77,7% al 75,9%.
“Des de 2006, el nombre d’anys de vida saludable en nàixer ha augmentat 0,3 anys. No obstant això, la sèrie temporal és irregular, amb períodes d’augment i períodes de descans que configuren una imatge de difícil interpretació”, reconeixen els responsables de l’informe.
