VALÈNCIA. Els comicis municipals i europeus d’aquest diumenge, 26 de maig, tanquen un cicle electoral inaudit per a la ciutadania valenciana. Per primera vegada, l’electorat valencià va votar en unes autonòmiques i en unes generals el mateix dia. Unes eleccions que han convertit la cita amb les urnes d’aquest diumenge en una mena de segona volta que dictaminarà si el bon moment que travessa el bloc d’esquerres té continuació el 26 de maig i, d’altra banda, si el bloc de dretes pot retindre el poder territorial que ostenta o si segueix amb el cicle iniciat el 2015 i continua perdent governs autonòmics i ajuntaments importants.
Les eleccions del 28 d’abril van deixar tant a l’Estat com al País Valencià els partits d’esquerres com els vencedors de la contesa electoral i la dreta, especialment el PP, tocada per no haver pogut aturar la victòria del PSOE de Pedro Sánchez. A més, en clau valenciana, PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV van aconseguir els diputats necessaris per a reeditar un pacte de progrés com a única alternativa de govern possible.
Amb els resultats del 28 d’abril encara en la retina i amb les enquestes que preveuen que l’esquerra seguirà sumant poder territorial, els partits valencians afronten aquests comicis municipals de maneres i amb aspiracions molt diferents. Repassem un a un els reptes de cada partit de cara al 26M.
PSPV: el somni de València
El PSPV arriba a aquestes eleccions amb el vent de cara. Vencedors en les generals i també en les autonòmiques, el partit de Ximo Puig aspira a tancar el 26 de maig una primavera electoral per al record. El principal repte dels socialistes és aconseguir ser la força més votada a València per a convertir Sandra Gómez en alcaldessa. Això suposaria tornar a l’Alcaldia 28 anys després.
Un altre dels punts d’interés per als socialistes és la ciutat d’Alacant. Allà van aconseguir l’Alcaldia el maig del 2015 però la dimissió de l’alcalde Gabriel Echávarri –després de ser processat per dos jutjats– va acabar precipitant la tornada del PP al poder. Ara, amb l’independent Paco Sanguino com a candidat, els socialistes volen liderar, almenys, el bloc d’esquerres per a tornar a governar.
Amb uns resultats semblants als del 28A, no hi hauria problema perquè el PSPV tornara a repetir en la Diputació de València. Pel que fa als resultats comarcals, el punt de major interés està posat a la Vall d’Albaida, on l’exsocialista Jorge Rodríguez ha muntat un partit amb el qual opta a repetir com a alcalde d’Ontinyent. La Vall ens uneix es presenta no només a la capital, també presenta llista a cinc municipis més amb l’aspiració de poder disputar el diputat que li correspon a la comarca.
Compromís: créixer en alcaldies i pactes de govern
La coalició que lidera Mónica Oltra confia que les municipals confirmen que Compromís segueix millorant els seus resultats elecció rere elecció. Això implicaria superar les actuals 84 alcaldies amb València com a gran exponent del seu poder local. Els grans reptes de Compromís són continuar per damunt del PSPV a la ciutat de València i seguir conformant governs de progrés a desenes de municipis valencians i diputacions.
Amb les enquestes de la ciutat de València de cara, que donen a Joan Ribó com el candidat més votat –no sols de l’esquerra–, el repte de Compromís és demostrar que és una força política principalment municipalista. Així doncs, després de fer-se forta a València, la coalició valencianista espera continuar estenent el seu poder a comarques més enllà de la Ribera o la Safor, que són els feus tradicionals de Compromís.
Una incògnita important és com es comportarà l’electorat de Castelló i del sud d’Alacant en aquestes municipals. L’Alacantí, les Valls del Vinalopó o el Baix Segura són les comarques on Compromís té, de moment, menor implantació i acceptació.
PP: taponar la sagnia de vots
El Partit Popular té per davant una de les eleccions més importants de la seua història. Després d’una davallada de vots sense precedents el 28 d’abril, els populars tenen el repte de taponar la fugida de vots si no volen que en la formació s’òbriga un debat sobre el lideratge del partit. Sense opcions en la Generalitat, els d’Isabel Bonig s’ho juguen tot a la carta de València ciutat. Seguir amb el llegat de Rita Barberá després d’un parèntesi de quatre anys de govern de Ribó és l’objectiu de María José Català.
La candidata popular pot convertir-se en el principal referent del PPCV si aconsegueix l’Alcaldia i podria erigir-se com el relleu de Bonig. Si els resultats, però, són pitjors que els de fa quatre anys, els populars hauran de confiar mantindre les diputacions d’Alacant i Castelló per a no quedar desallotjats de totes les principals institucions del país.
Ciutadans: un partit municipalista?
El partit d’Albert Rivera s’enfronta a aquestes eleccions del 26 de maig amb la idea de seguir creixent i poder disputar el lideratge del bloc de la dreta al Partit Popular com ja va fer fa un mes en les autonòmiques. La gran incògnita és saber si la marca tindrà la mateixa tirada que en les generals o si, al contrari, a nivell municipal el projecte liberal de Ciutadans perdrà força. I és que Ciutadans té molt clar que Rivera, Inés Arrimadas i la marca del partit són els seus principals valedors.
El que sí que sembla segur és que Ciutadans pot ser la crossa necessària perquè molts ajuntaments puguen sumar majories de dretes.
Unides Podem-EUPV: la confluència suma?
El paper de Podem i Esquerra Unida per a propiciar governs de progrés en la darrera legislatura ha sigut clau però pronosticar el resultat de la confluència en les municipals és molt complicat perquè no en tots els municipis el partit morat i la coalició d’esquerres es presenten en la mateixa llista.
Els resultats de Podem i Esquerra Unida el 28 d’abril no auguren un gran resultat en nombre de vots per a aquestes opcions progressistes, però la més que probable necessària entrada dels seus regidors en molts governs municipals per a conformar governs d’esquerres pot maquillar els resultats.
