L'estació de Joaquín Sorolla celebra el seu nové aniversari entre compromisos i reivindicacions 

L'Ajuntament de València reivindica un tracte igualitari respecte de les altres ciutats que tenen l'estació d'alta velocitat ja soterrada
18 desembre 2019 13:18h
 L'estació Joaquín Sorolla de València es va inaugurar el 18 de desembre de 2010. / EFE

VALÈNCIA. L'estació de Joaquín Sorolla de València compleix aquest dimecres nou anys des de la seua inauguració com a instal·lació provisional d'alta velocitat, en el marc d'uns compromisos per a la integració del ferrocarril a la ciutat i de la reivindicació de l'execució d'un projecte, el del Parc Central, que ja compta amb un retard d'anys.

El 18 de desembre de 2010 els reis Joan Carles i Sofia van inaugurar la línia d'alta velocitat entre Madrid i València acompanyats pel president del govern espanyol, alehsores José Luis Rodríguez Zapatero, i el ministre de Foment de l'època, José Blanco.

Els presidents autonòmics en eixe moment, Francisco Camps al País Valencià i Esperanza Aguirre a Madrid, i Rita Barberá com a alcaldessa de València van assistir a la cerimònia en l'estació, una infraestructura que va permetre l'arribada de l'alta velocitat a València, segons assenyala a EFE el conseller de Política Territorial, Arcadi España, que recorda que és una instal·lació provisional, però a Múrcia van rebutjar aquesta opció i encara no els ha arribat l'alta velocitat.

En l'actuació València Parc Central s'han executat ja l'accés sud, el nus sud i la reordenació de les instal·lacions de mercaderies, així com les noves instal·lacions de la Font de Sant Lluís, el canal d'accés en la seua fase 1 i en la seua fase 2 –aquesta última inclou l'estació Joaquín Sorolla, que prestarà els seus serveis fins a l'entrada en funcionament de l'estació central.

I ara, en quin punt estan les actuacions ferroviàries? Queden pendents de realitzar el canal d'accés en la seua fase 3, l'estació central i l'eix passant.

A l'abril d'enguany es va subscriure l'acord de cooperació per a les bases de desenvolupament de la integració del ferrocarril per part del Ministeri de Foment, la Generalitat i l'Ajuntament, que parla de l'"Alternativa E o mixta" escalonada: en una primera etapa escometre l'execució del canal d'accés en la seua fase 3 fins a Giorgeta, i en la segona el tram restant que connectarà amb l'estació, la mateixa estació central i el túnel passant.

El canal d'accés fase 3 serà assumit per Adif (50%), la Generalitat (25%) i l'Ajuntament (25%), mentre que l'estació central de València i l'eix passant seran assumits per Adif.

Adif està redactant el projecte constructiu del canal d'accés i, una vegada concloga la seua redacció, serà la pròxima obra ferroviària que es licitarà entre finals de 2020 i principis de 2021, i inclou la demolició del viaducte de Giorgeta per a connectar els barris separats per les vies amb la urbanització del bulevard García Lorca, segons confirmen a EFE fonts de la societat València Parc Central. Es tracta d'una de les obres més importants, ja que si no es construeix, les obres no podrien continuar. 

Per part seua, les actuacions de l'estació central i l'eix passant van unides i el seu projecte està en fase d'estudi informatiu, per a passar després a informació pública.

El conveni que es va signar el 9 d'abril d'enguany per a desenvolupar la integració del ferrocarril a la ciutat per part de les tres administracions (govern espanyol, Generalitat i Ajuntament) mostra l'acord per a "poder avançar en una solució definitiva", ha destacat el conseller, qui s'ha mostrat convençut que amb el nou govern s'avançarà en la solució definitiva que necessita el País Valencià i la ciutat de València.

Mentrestant, l'alcalde de València, Joan Ribó, ha reclamat un tracte igualitari amb la resta de ciutats, ja que la majoria amb entrada de ferrocarril la tenen soterrada o en obres per a això, i també el mateix tracte quant al finançament de les obres.

Ribó s'ha mostrat crític amb els avanços en afirmar "gràcies per res" en relació a l'estació definitiva i al túnel passant i els accessos, així com el servei de Rodalia de Renfe en un missatge en el seu compte de Twitter, en el qual afig que la ciutat "continua exigint unes infraestructures ferroviàries dignes".

L'estació definitiva s'emmarca en un procés d'ordenació ferroviària de la ciutat que porta "dècades de retard" i les obres han de començar "ja", de la mateixa manera que és imprescindible abordar el túnel passant, segons Ribó.

València "no es resisteix a pensar" que, mentre Adif anuncia "macroprojectes per a estacions com la de Chamartín, a Madrid", València "es queda a la cua" i per això exigeix que es done pas a l'estació definitiva tal com la dissenye l'arquitecte César Portela.

"Aquest ajuntament ja no és el de la cabotà i el d'acatxar el cap, com ocorria en el passat" i Compromís "farà valdre" el seu vot en el Congrés, en un context de govern espanyol "provisional", a un acord sobre les infraestructures necessàries per al País Valencià i a la ciutat, ha assenyalat.

València "es va veure castigada enfront de Madrid (3 túnels) i Barcelona (2) amb zero túnels", i en el cas de Madrid el tercer túnel entre Atocha i Chamartín el finança Adif íntegrament, i a Valladolid i Saragossa Foment s'ha fet càrrec del 99,9% de l'endeutament de la infraestructura, en el primer cas, i de dos terços en el segon, ha lamentat l'alcalde.

next