El famós crac de 1929 enfonsà la Bossa de Nova York i originà la Gran Depressió als EUA, una crisi que va tindre precedents i que després es va propagar per tot el món durant els anys 30 llançant milions de famílies a l’atur i la misèria. A Espanya arribàrem a tindre prop del milió d’aturats, amb la meitat de població que ara, i molts dels que tenien treball cobraven jornals de fam, sobretot al camp.
Com que els governs no solucionaven res, sorgiren dues alternatives oposades: el col·lectivisme, que proposava canviar el model socialitzant la producció i la riquesa, i les dictadures, per mantindre el capitalisme a sang i foc. El col·lectivisme podia ser llibertari, la societat dirigida pels mateixos treballadors, o marxista, tot dirigit per l’Estat i l’Estat pel partit únic. Aleshores el gran capital i els poders fàctics donaren suport a les dictadures, que no resolien els problemes però sí que enganyaven part de la població culpant innocents (jueus, rojos, dones, etc.) i reprimien els progressistes per impedir el canvi social.
A Espanya esclatà el colp d’estat en 1936 i la Guerra Civil durà quasi 3 anys, en què es van crear nombroses col·lectivitats obreres i camperoles que foren impulsades sobretot pels anarcosindicalistes; però els franquistes, finançats per banquers i ajudats militarment per nazis, feixistes, marroquins i salazaristes, acabaren guanyant i enfonsaren el país en el terror, la misèria i la desmemòria durant dècades. Fou el preludi de la II Guerra Mundial, que desencadenaren també nazis, feixistes, hirohitons, etc.; la massacre més gran de tota la història, amb 60.000.000 de morts, la majoria civils desarmats i innocents.
La guerra mundial acabà criminalment amb l’excés de producció, l’atur, el col·lapse i reflotà el capitalisme, excepte als països dominats pels estalinistes, que patiren un altre calvari. Empreses com Coca-Cola, Fanta, IBM, Porsche, Kodak, IG Farben, Bayer, Hugo Boss, Ford, Siemens i General Motors guanyaren molts milions amb la gran massacre, algunes inclús treballaren per als dos bàndols…
Posteriorment hi ha hagut altres crisis econòmiques menors que els poderosos han esquivat fomentant els crèdits i les obres públiques, i desencadenant guerres en Corea, Vietnam, Angola, Moçambic, Israel, Iran, Iraq, Golf Pèrsic, Afganistan, Líbia, Síria, etc., i colps d’Estat sobretot a Llatinoamèrica, sempre lluny dels centres de poder i prop dels grans jaciments de petroli i recursos estratègics. Les grans companyies seguixen fent lucratius negocis, comprant petroli/recursos barats i venent armes cares, i els pobles seguixen pagant-ho tot en sang i pobresa.
Però les crisis no s’acaben mai i l’augment de crèdit i l’especulació generen bambolles que esclaten perillosament. Així, l’any 2000 rebentà la bambolla tecnològica i el 2007 la immobiliària/bancària, tornant-se a disparar l’atur i a precaritzar-se el treball, abaixant els sous i desnonant els aturats, mentre rescataven caixes i bancs amb diners públics. A Espanya arribàrem als 6 milions d’aturats en 2012, el 26% de la població activa, i hui tenim 3,3 milions d’aturats més 1,3 milions de treballadors emigrats.
I continua l’espiral viciosa d’automatització, superproducció, atur, empobriment, contracció de la demanda, més atur, conflictes, ressorgiment del nazifeixisme, més conflictes, etc. Els poderosos són tan estúpids i avariciosos, vertaders ionquis dels diners, que en lloc de repartir un poc el treball i la riquesa s’enroquen i augmenten l’edat de jubilació, mantenen les hores setmanals, les hores extres, empobrixen fins a la classe mitjana i recolzen els nazifeixistes. I ara ve la robotització, que substituirà a milions de treballadors…
En definitiva, els mateixos problemes que fa 90 anys perquè no s’han solucionat les causes i la modernització sols beneficia els amos, una minoria, mentre perjudica la immensa majoria de població. Agreujat tot per l’escassa memòria dels pobles, que estan com atordits pel gran «circ» d’espectacles i distraccions que fomenten des del poder amb els grans mitjans de comunicació. I actualment també hi ha experiments col·lectivistes, en Chiapas amb els zapatistes i al Kurdistan amb els confederalistes.
Per tant estem repetint la història, però sols grosso modo perquè avui amb les terrorífiques armes NBQ no poden ja desencadenar una altra guerra mundial, sota pena d’extingir tota la humanitat (resistiran Trump, Jinping, Putin, Netanyahu, Jong-un i els altres la temptació?), de manera que s’han de conformar amb guerres locals allunyades, però aquestes resulten insuficients per mantindre el capitalisme creixent i per tant no poden evitar el col·lapse. A més, patim una crisi ecològica tan greu que ens fica en perill a tots i els científics climàtics calculen que només queden uns 10 anys per canviar aquest model que devora, enverina i crema la Biosfera.
Així doncs, tenim dues opcions: o superem definitivament aquest sistema injust i destructor o sucumbim per la crisi global. A la Natura no podem enganyar-la i, si no canviem realment, en una dècada provocarem tal desequilibri que les temperatures es dispararan de forma irreversible. Ara mateix, els dirigents polítics i econòmics no tenen solucions i, acaparant el poder, l’únic que aconseguiran és accelerar el col·lapse definitiu. Sols els pobles podem salvar-nos a nosaltres mateixos; si fugim dels involucionistes, donem suport als progressistes i, sobretot, ens autoorganitzem per canviar el món.
