Estic gorda i no m'importa

4 abril 2019 06:00h

Fa uns dies la famosa firma Victoria's Secret va atorgar el títol d'àngel plus size a Barbara Palvin, una model que medeix 1.75 m i que pesa 55 kg, és a dir, que està prima i perfectament sana. Aquest fet ha provocat indignació en les xarxes socials, amb diverses reaccions que s'han fet virals, com ara la de la humorista Omayra Cazorla.

Com va dir la setmana passada Itziar Castro a Chester, el programa de Risto Mejide, no estic ací per a fer una apologia de la grossària. Tot i així, sí que hi estic per a fer una crítica a la gordofòbia.

Estic gorda. Sí, estic gorda. I què? Anem per parts. Sí, estic gorda però estic sana. Una analítica recent així ho corrobora. Potser demà ja no estaré sana i hi posaré remei. De moment, la meua grossària sols et molesta a tu. Sí, a tu. A tu, gordòfob, que em veus més bonica prima. Perquè, com sempre, tot es redueix a l'estètica. Les persones gordes som ben conscients que podem tindre problemes de salut i també som ben conscients que estem grosses. No cal que ningú no ens ho recorde. Perquè, sabeu què? Potser tu estàs prima i no estàs sana. Potser tu ets lleig. Potser tu ets baixeta. Potser tu ets alt. Potser tu ets baixet, gros, lleig i portes ulleres. I bràquets. I, què? Podria seguir sumant adjectius i tòpics una bona estona però crec que, arribats a aquest punt, s'entén el que vinc a dir.

Cadascú de nosaltres pot estar acomplexat per alguna cosa, cadascú pot tindre algun atribut físic que el diferencie de la resta i que siga objecte de burla. I el problema no és un insult aïllat. El problema s'agreuja quan adolescents –tant dones com homes– tenen referents que etiqueten una xica amb una talla que es considera normal com a plus size, és a dir, talla gran. Talla gran? Senyors i senyores meues, amb aquests actes podeu provocar malalties molt greus. Anorèxies, bulímies...

Com a societat, hem de tindre molta cura. Perquè la grossària pot portar malalties però no hem d'oblidar que estar massa prim també pot causar problemes molt greus. I, sobretot, hem de ser molt conscients que hem de respectar i no tractar d'humiliar la resta amb insults absurds pel seu aspecte, perquè això tampoc no ajuda en res.

En definitiva, com diria una bona amiga, jo sóc gorda però també sóc "bella, diva, regia, cotizada", treballadora, alta, morena, de pell blanca, intel·ligent, seca, peluda, punxa, irònica..., i tantes i tantes coses més. Perquè, amics i amigues, un sol adjectiu no ens defineix com a persones. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next