"Els estrangers venen a treballar": UGT desmunta amb dades el discurs de la ultradreta contra els migrants

La taxa d'atur de la població migrant és 5 punts superior a la mitjana del País Valencià
20 desembre 2019 06:00h
UGT ha dissenyat uns tallers i ha llançat una campanya sota l'etiqueta #TrabajoLibreDeBulos. / EUROPA PRESS 

VALÈNCIA. "Defensant els drets dels treballadors migrants estem defensant tots els treballadors". Amb aquest missatge, UGT tracta de contrarestar el missatge racista amb el qual la ultradreta està inundant la societat. L'objectiu és desmentir el mantra que els immigrants furten la feina als espanyols i que s'aprofiten de l'Estat de Benestar, al qual, teòricament, no contribueixen.

Així, el sindicat ha dissenyat uns tallers i ha llançat una campanya sota l'etiqueta #TrabajoLibreDeBulos per a desmuntar el missatge de Vox amb xifres objectives extretes de bases de dades oficials. "Els atacs de la ultradreta comencen sempre pels més vulnerables, que solen ser els immigrants, i després continuen amb la resta", va explicar dijous la responsable del Departament de Migracions d'UGT Confederal, Ana María Corral, en la presentació de la campanya davant els mitjans a València. 

Una de les primeres idees que volen desmentir és que s'està produint una arribada massiva d'immigrants a l'estat espanyol. Citant dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el sindicat recull en un document que entre el 2010 i el 2014 van ser més les persones de nacionalitat estrangera que van abandonar Espanya que les que van vindre. 

D'altra banda, el text remarca que a data de l'1 de gener del 2019 el saldo migratori a l'Estat és positiu, és a dir, arriben més persones de les que marxen. En concret van arribar-hi 333.672 més de les que se'n van anar. Aquestes persones suposen el 0,71% de la població resident a l'Estat.

El secretari general del sindicat al País Valencià, Ismael Sáez, va explicar que el que volen demostrar és que "els immigrants venen a treballar", almenys en la seua majoria. En aquest sentit van assenyalar que les dades demostren que la majoria de persones estrangeres que emigren al País Valencià –i a l'Estat– són persones sanes i en edat de treballar. 

Segons l'estadística del padró continu de l'INE, a data de l'1 de gener del 2019, al País Valencià residien un total de 701.378 persones de nacionalitat estrangera. D'elles, quasi la meitat –327.712– tenen entre 16 i 44 anys, i 175.082 tenen entre 45 i 64 anys. Els representants sindicals han afegit que pràcticament la majoria de les persones d'aquesta edat provenen de països de fora de la Unió Europea.

En l'altra cara de la moneda estan els migrants majors de 65 anys, que a data de l'1 de gener del 2019 n'eren 93.443 al País Valencià. En aquest cas, Sáez va explicar que la majoria provenen de països comunitaris i que són persones que trien Espanya, en general, i el País Valencià, en particular, per a passar els seus últims anys. "Aquests són els vertaders consumidors dels nostres serveis socials", va remarcar el líder sindical.

El treball com a font principal d'ingressos

Amb aquestes xifres, el que principalment volen desmentir és que la població migrant ve a Espanya a viure d'ajudes. I és que, segons l'enquesta de pressuposts familiars de l'INE, el 60% de les llars formades per estrangers tenen com a principal font d'ingressos el treball per compte alié i el 12,5%, el treball per compte propi. 

Segons les dades del Consell Economic i Social d'Espanya, la segona font d'ingressos de les llars formades per estrangers són les pensions contributives per desocupació, que perceben el 8,2% de les llars. Aquest fet desmunta també l'ideari que els migrants treballen sense donar-se d'alta en la Seguretat Social per a després poder cobrar ajudes. 

A més, des d'UGT denuncien que les condicions laborals de les persones migrants són pitjors que les de les espanyoles. En primer lloc, la taxa d'atur de la població migrant és 5 punts superior a la mitjana del País Valencià. D'altra banda, els contractes de la població estrangera tenen una major taxa de temporalitat que la mitjana de l'Estat, un 40,3% respecte a un 24,7%. També tenen major risc de pobresa. Segons l'informe AROPE, el 2017 el 59% de les persones estrangeres no comunitàries estava en risc de pobresa.

Us dels serveis socials

Un altre dels mites que van tractar de desmentir des d'UGT és que els migrants 'col·lapsen' els serveis socials i van en busca d'ajudes socials per a viure d'elles. Per a fer-ho, han acudint a l'informe 'El sistema Público de Servicios Sociales. Plan concertado de prestaciones básicas de servicios sociales en corporaciones locales 2017-2018', publicat pel Ministeri de Sanitat. Segons aquest informe, el 2017 un total de 8.940.060 persones de tot l'Estat van rebre algun d'aquests serveis, dels quals un 5,65% –505.135 persones– tenien nacionalitat estrangera. 

Per a concretar, el document explica que, pel que fa a les activitats específiques de prevenció i inserció social, la població estrangera suposa el 6,59% –92.856 persones– del total d'usuaris –1.408.687 persones–. En el cas de la prestació d'allotjament alternatiu, de la qual es van beneficiar un total de 88.128 persones, tenien nacionalitat estrangera 2.205.

En aquest sentit, des d'UGT recorden que les persones treballadores en situació administrativa irregular no poden ser donades d'alta en la Seguretat Social, ni ser contractades "i, com que no tenen una autorització per a residir regularment a l'Estat, no poden accedir a cap tipus d'ajudes, ja siguen d'àmbit autonòmic o municipal".

Pel que fa a l'ús de la Sanitat, el sindicat recorda que segons l'enquesta del CIS del 2017, el 51% de la població espanyola sosté que els migrants abusen del seu ús. En canvi, segons l'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya del 2017, de les més de 16 milions de consultes que va rebre el Sistema Nacional de Salut, només l'11% van ser consultes efectuades per persones migrants.

A qui es vol fer fora?

Segons les dades d'UGT, quasi un 58% de la població estrangera en edat laboral resideix a Espanya entre 10 i 19 anys. A més, 1 de cada 10 llars a l'Estat està formada per almenys una persona de nacionalitat estrangera. En el 5,2% dels casos, les llars són mixtes i, en el sistema educatiu no universtari, el 8,8% de l'alumnat és estranger.  

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next