Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic (II)

22 novembre 2019 06:00h
PXHERE

Encara podeu pegar-li una ullada i ampliar o millorar el projecte, fins el 22-N, llegint-lo directament acíLa Ribera en Bici-Ecologistes en Acció hem presentat les anteriors i aquestes propostes:

7. MITIGACIÓ

En l’apartat 5 (que amb les anteriors ampliacions, seria ja el 7) cal pujar el de mobilitat al primer lloc, de «5.1.4.1 Mitigació: Mobilitat i transport» a «5.1.1» (en realitat «7.1.1», incloent-hi els nous punts proposats), òbviament perquè és el principal focus d’emissió de GEH a la CV, a Espanya, a la Unió Europea i a la immensa majoria de països.

8. MOBILITAT I TRANSPORT

Hem de tindre ben clar que l’Emergència Climàtica no té remei si no reduïm el sector del transport, perquè, com hem vist, és el major emissor de gasos hivernacle pertot arreu, amb molta diferència, i especialment a la CV, on arriba al 44% de les emissions totals de CO2. Per això cal:

8.1 Reduir la hipermobilitat actual a uns nivells racionals, el transport no pot ser un fi en si mateix, ha de tornar a ser un medi per desplaçar-nos quan realment fa falta, no a tothora, i per desplaçar els recursos que no tenim o no tenen, no les coses que tenim o tenen. És prou absurd dur taronges d’Argentina o kiwis d’Austràlia quan ja en tenim ací1, per exemple. O anar-se’n a Cancun quan tenim bones platges a la CV, les Illes o els països veïns.

8.2 Fomentar la proximitat dels serveis i el treball, per reduir els milions de desplaçaments actuals, quelcom cada volta més insostenible. Tendir cap al km 0 i consumir preferentment productes ecològics i locals o comarcals.


8.3 Com es pot veure a la gràfica, elaborada per l’AEMA sobre les emissions de cada mode de transport, cal reduir l’ús d’avions i automòbils, sobretot cotxes (especialment els de major cilindrada i el tot-terreny) i motos; les furgonetes se suposa que s’utilitzen per treballar, però han de reduir les emissions. Sembla que els joves comencen a entendre-ho d’alguna manera perquè, a diferència del que ocorria amb les generacions anteriors quan eren joves, ara la meitat ja no es trauen el carnet de conduir2...

Als països nòrdics han inventat una nova paraula que es referix, per aquest motiu, a la vergonya de viatjar en avió: flygskam.

I encara que l’infografia no incloga el transport marítim (vaixells intercontinentals, creuers, etc.), aquest també és molt contaminant3 i hauria de limitar-se, exigint reduccions importants de les seues emissions o directament prohibir-los atracar als nostres ports.

8.4 Cal també eliminar les subvencions públiques que beneficien els automòbils, res de subvencions directes a cap companyia automobilística, com Ford que va rebre 49 milions de la Generalitat en la passada legislatura i en 2020 ja li adjudiquen altres 13. Ni indirectes, com els plans Renove o les autopistes, autovies4, carreteres5, aeroports, ports, AVE, etc.

Tots eixos diners faran falta per recol·locar als treballadors d’aquest sector que van a quedar-se sense treball, per la robotització, la deslocalització, l’excés de producció i perquè caldrà reduir els autos durant els pròxims anys per resoldre l'Emergència Climàtica. Un treball que declina igual com va passar amb els carreters, llenyataires i d’altres durant el passat segle.

8.5 A més, els autos provoquen cada any milers de morts i ferits pels accidents, maten i emmalaltixen encara més per la contaminació, són el principal problema de les nostres ciutats per l’ocupació de l’espai urbà i la inseguretat que generen, destruïxen el territori, originen dependència del petroli, guerres llunyanes pels jaciments, fugitius i refugiats, xenofòbia, ... I el súmmum, imperdonable, és que estan desequilibrant totalment el clima.

Al principi els autos eren un medi per transportar coses necessàries que no teníem ací o allà i venien bé. Però ara s’han convertit en un fi en sí mateix, un símbol de poder i ostentació, una font d’immensos beneficis per a uns pocs i un luxe perillós per a la majoria. Perquè estan absolutament desbordats i són ja més de 1.300.000.000 D’autos pel món (més d’1 per cada 2 habitants ací) i provoquem 1.300.000 de morts i 35.000.000 de traumatismes greus6 cada any... És com una guerra de màquines contra persones, una espècie de terrorisme tecnoeconòmic que la població ha assumit per la manipulació intensiva de la publicitat. Resulta increïble que amb tants i tan greus problemes com originen, quasi tots/es assumisquen que els autos són imprescindibles i bons.

Per tant, caldrà informar bé a la població, intoxicada per 60 anys de publicitat, desprogramar-la. Cosa que correspondria a la Conselleria i que podria fer per mig de la radio i televisió públiques.

8.6 Per altra banda cal fomentar els modes de transport més respectuosos amb les persones i el medi ambient: peu, bici, tren. I es pot fer moltíssim perquè com es diu a la pàgina 55:

«A la Comunitat Valenciana, el 28% de desplaçaments diaris recorren distàncies de menys d’1,5 km. Si sumem els desplaçaments en el rang entre els 1,5 km i els 5 km de distància, el potencial de modes no motoritzats (a peu i amb bicicleta) augmenta fins al 59% dels fluxos de mobilitat. Si considerem que els desplaçaments entre 5 km i 10 km són aptes per al transport públic, així com la meitat dels que es troben entre 10 km i 25 km, el potencial per al transport col·lectiu ascendeix al 26,5% de tots els desplaçaments, la qual cosa indica un total de desplaçaments sostenibles potencials del 85,5%».

I eixa és la clau. Resulta inexcusable lluitar a fons per fer realitat això, amb el qual el transport motoritzat a la CV cauria enormement, amb una reducció equivalent de les emissions de GEH...

Per aconseguir-ho, cal declarar Ciutats 30 i 20, deixar els centres urbans per a vianants i bicicletes, completar la Xarxa Verda que connecte amb seguretat per a bicis i vianants tots els nostres pobles, aprofitant els camins existents, fer les Vies Verdes pendents (Ribera-Safor o de l’Antic Trenet, Ribera-Costera o de Manuel-Xàtiva, Camí del Xúquer, etc.), etc. Estem molt atraçats respecte als països del N d’Europa, on fins i tot alguns com França i Holanda paguen als ciutadans per anar al treball en bici, caldria començar a assajar-ho ací.

Anàlogament cal millorar les línies de trens, metro i bus, amb qualitat i puntualitat, i reduir el preu dels bitllets. Les companyes d’Indignades amb Renfe diuen, amb raó, que si tot el que han malbaratat en l’AVE ho hagueren dedicat al transport públic normal, aquest podria ser gratuït, com han fet en les ciutats de Tallin, Hasselt, Luxemburg, etc. Ho demanem, almenys per a estudiants, jubilats i aturats.

I reclamem que s’abaratisquen els bitllets a preus que siguen més barats que la gasolina o el gasoil. No pot ser que anar i tornar a València des d’Alzira coste 7’5 € en tren i uns 5 € en gasolina/gasoil. O se li fica un impost extra als combustibles fòssils, que ara són barats perquè no assumixen i externalitzen el seu impacte ambiental (que al final paguem tots nosaltres i els que vindran després, i per suposat la Natura), o s’abaratixen els bitllets dels transports públics.

Al final que paguen als que van en bici o fer gratuït el transport públic resulta més barat que cuidar una població ferida pels accidents i malalta per la contaminació, i assumir els costos dels fenòmens extrems de l’Emergència Climàtica, que cada vegada seran més destructius.

També cal ja el bitllet intermodal, de manera que puga usar-se per a tren de rodalies, metro i bus urbà, almenys en les capitals. Cal facilitar al màxim l’ús del transport públic. I el de la bici i els nous vehicles de mínima ocupació de l’espai i mínima contaminació, com els patinets elèctrics, encara que la preferència sempre ha de ser per als de contaminació zero: peu, bici, patins, ...

Finalment cal dificultar l’entrada i l’aparcament dels autos a les ciutats, perquè si no, no canviarem els pèssims hàbits adquirits. A alguns els pareixerà mal, igual com els va paréixer mal la prohibició de fumar en llocs públics, però acabaran entenent-ho i assumint-ho.

8.7 Completar la línia fèrria Gandia-Dénia, ajornada des de fa dècades. I hauria de fer-se durant aquesta legislatura, pels beneficis socials i mediambientals que suposa, i també per demostrar que els nous polítics fan coses importants i útils, per a tots/es.

Per tot això cal eliminar les inversions directes i indirectes als vehicles motoritzats, perquè necessitem tots els fons possibles per aquestes alternatives. Algunes no suposen a penes despesa però altres sí, i prou.

I per això cal que tothom sàpiga el que ens ve damunt amb l’Emergència Climàtica i que aquest sector és el principal responsable. Per combatre la manipulació publicitària i reduir les resistències als canvis necessaris.

9. INDÚSTRIA

Durant els darrers anys, les instal·lacions industrials valencianes han superat en un 30% els drets d’emissió de GEH assignats (pàg. 105), una proporció excessiva, sense pal·liatius.

Per tant, les Conselleries corresponents han de desenvolupar algun Pla Especial per limitar les emissions industrials a les assignacions, amb l’objectiu de reduir-les més posteriorment. El Pla hauria de facilitar a les indústries les possibilitats d’aprofitar l’Energia Solar (directament o amb concentració), els residus agroforestals (llenya de poda, palla d’arrós, etc.), la plantació d’espècies forestals autòctones (per compensar parcialment les emissions de CO2), etc. etc.

Un any seria el termini raonable per redactar i aprovar el Pla.

10. GENERACIÓ ELÉCTRICA

Quant a la producció elèctrica, és un sector intermedi fonamental que quasi està autoresolt, si potenciem el que tenim...

La CV rep al voltant d’ 1 kw/m2 d’energia solar, que pot transformar-se amb les plaques actuals en uns 0’6 kwh/m2·dia, a un preu final de 0’05 €/kwh, front als més de 0’17 €/kwh de les energies convencionals.

De forma que l’energia fotovoltaica és ja prou més barata que l’electricitat convencional i en tenim de sobra, de fet és l'única font primària que tenim a la CV i damunt ens sobra, perquè som el país del Sol. I pràcticament pot autoabastir-nos: amb uns 6 m2 de plaques per cada valencià podríem generar l’electricitat que consumim de mitjana i amb 2 m2 més podríem tancar la nuclear de Cofrents.

Igual passa amb els mòduls termosolars de calfar l’aigua domèstica. Són absolutament recomanables per a tots aquells que tenen termo elèctric. Resulten més cars però s’amortitzen en uns 5 anys amb l’electricitat que estalvien. De fet la llei obliga a ficar-los en els nous habitatges.

Ja no cal subvencionar l’energia solar, en tot cas vindria bé que l’Administració avançara el cost a les famílies sense recursos o, com fan a Califòrnia, li ficara les plaques gratuïtament als pobres7. Els que podem pagar-les, les amortitzem en 5 anys o menys, i després l’energia que produïxen ens resulta pràcticament gratis, el Sol ens la regala8.

La Generalitat hauria de pressionar fortament perquè el govern central aprove definitivament l’autoconsum de balanç net, com férem a Alemanya, on hi ha instal·lades 8 voltes més plaques que a Espanya (amb un 30% menys de Sol), de manera que l’electricitat solar que sobra durant el dia i s’envia a la xarxa i es compensa amb l’agafada per la nit de la xarxa. També hauria de reclamar que el factor de potència contractada, car i abusiu, baixe a nivells raonables.

Pla d’Autoconsum de l’Administració Valenciana, amb auditories energètiques prèvies per estalviar-ne energia. Una cosa molt important és que la Generalitat done exemple instal·lant-ne plaques solars en els edificis públics, la inversió inicial pot ser important però en 5 anys s’amortitza i després s’estalviarien molts diners, que podrien emprar-se en cobrir altres necessitats. En aquesta legislatura la meitat dels edificis que depenen de la Generalitat haurien d’arribar a autoabastir-se amb plaques solars.

I és molt important també informar a la població de tot açò.

11. INCENDIS FORESTALS

Cal incloure'ls en l’Estratègia Valenciana d’Emergència Climàtica perquè és un factor important d’emissió de CO2 i recuperant els boscos poden ser també uns grans absorbidors de CO2. Potser caldria fer el mateix amb les marjals i les praderes de posidònia, pel seu paper absorbent de CO2.

Respecte als incendis, cal invertir més en prevenció, vigilància i extinció, procurant sempre el mínim impacte ambiental en totes les tasques. L’extinció no hauria de dependre d’empreses particulars, ni en el cas dels hidroavions, perquè no és encertat que algú se lucre amb els incendis...

Per altra banda cal restaurar amb espècies autòctones i tècniques de mínim impacte els boscos que no se recuperen sols per haver patit incendis reiterats, abans que es convertisquen en deserts irrecuperables, com ja passa a alguns llocs.

Estes activitats, a més, crearien molts milers de llocs de treball, especialment a les zones rurals, que són les més deprimides. Per tant tenen també una vessant social tan desitjable que no s’entén com no estan aplicant-se des de fa dècades...

Entre tots/es hauríem de crear un cultura que estime veritablement els boscos i els arbres, fomentant les zones verdes urbanes i extraurbanes a tots els nostres pobles. Amb campanyes com «Cada valencià un arbres! (o 10)». I no és cap exageració, hi ha campanyes internacionals que han aconseguit plantar milers de milions d’arbres9.

12. II PLA D’AGRICULTURA ECOLÒGICA

Donat que l’Agricultura Ecològica evita els productes agroquímics, millora els equilibris edàfics, fomenta les bardisses, etc., pot fer un magnífic paper per absorbir el CO210. Això, junt els altres avantatges mediambientals i sanitàries11 fan que siga necessari un II Pla que amplie molt més l’Agricultura Ecològica Valenciana, millor pressupostat que l’anterior i que podria desenvolupar-se amb el consens del sector durant 2020.

Caldria incloure-ho explícitament en la mesura 19, pàg. 60.

També haurien d’eliminar-se les cremes de restes agrícoles i subvencionar el triturat en el cas del brancam i la derivació de la llenya grossa cap a forns o cogeneració.

Cal investigar i desenvolupar més aprofitaments alternatius com en el cas de la palla de l'arròs, que podria servir inclús per a fer falles amb materials naturals12, cosa que hauria de ser obligatori (en els orígens les feien de fusta i cartró, no de poliestiré súpercontaminant com ara!) i resoldria diversos problemes al mateix temps.

13. FOMENTAR LA JARDINERIA ECOLÒGICA

Fan falta moltes més zones verdes i arbres pels carrers a les nostres ciutats. Amb espècies autòctones xeròfiles, que són les millor adaptades al nostre clima mediterrani i no necessiten pràcticament manteniment ni reg més que els primers anys.

I que aquestes es cuiden amb tècniques ecològiques: res d’herbicides com el glifosat, ni verins, res d’agranar les fulles de terra baix dels arbres, res de gespa que necessita massa aigua que no en tenim, etc.

Jardineria que imite la nostra Natura, que sap més que nosaltres.

14. TERRASSES I SOSTRES VERDS

Igual com estan fent en altres països cal fomentar a fons els hortets familiars ecològics, en l'entorn urbà, els hortets escolars i fins i tot les terrasses i sostres verds, perquè els ciutadans cobrisquen de plantes la major part del sòl urbà.

A més, la gent que té un minijardí, en un hort comunitari o en la terrassa, és gent que cuida més el medi ambient i pot entendre i col·laborar molt més en les mesures que planteja per exemple aquesta Estratègia.

15. APLICAR JA LES 4R

Urgix, perquè a comarques com La Ribera el rebuig, que és més de la meitat dels RSU13, s’envia a Alacant o Múrcia, una triple barbaritat perquè nos sols es perd aquesta matèria prima i contamina allà on s’aboca sinó que, damunt, suposa un continu transport a llarga distància, amb les tones de CO2 que emeten els camions...

Per tant cal implantar obligatòriament les 4R: Reducció, Reutilització, Reparació i Reciclatge amb recollida selectiva prèvia.

En el cas de la matèria orgànica, que pot suposar un 45% dels RSU, si es separa en casa i se duu neta a la planta es pot reciclar perfectament i servir d’adob per a parcs i jardins. Europa ens obliga ja i és una molt bona solució per a la major part del problema. No entenem a què esperen Ajts. I Conselleries per a desenvolupar-ho.

Cal pressupost per organitzar les 4R i necessitem bones campanyes d’informació i conscienciació perquè la ciutadania col·labore.

Hauria d’explicitar-se en l’apartat 5.1.4.6

16. CONSCIENCIACIÓ

Junt a totes les mesures assenyalades abans, resulta fonamental que la Generalitat realitze bones campanyes informatives per conscienciar la població: sobre què és i per què ha arribat l’Emergència Climàtica, quins són els principals emissors de CO2, quines alternatives hi ha, etc.

Això en general i en particular campanyes educatives dirigides als educadors, perquè sàpiguen què està passant i com ensenyar-lo. I als joves, especialment dels nivells d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Sabem que se fan coses, però cal ampliar-les i generalitzar-les.

No per casualitat, les grans companyies petrolieres i altres han estan manipulant a la opinió pública durant dècades amb publicitat enganyosa i esbiaixada, mostrant sols lo bo del consumisme, exagerant-ho, i amagant tots els problemes que origina. Doncs ara urgix fer la feina contrària, informar bé i a fons a la població, i li pertoca a l’Administració fer-ho. És prioritari, per poder aconseguir el canvi.

També en el tema de l’estalvi energètic i foment de l’energia solar resulten necessàries bones campanyes informatives, per explicar que ara per fi ja són rentables, a més d’ecològiques i autònomes.

 

17. PRESSUPOSTAR JA L’ESTRATÈGIA VALENCIANA CONTRA L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

Al mateix temps que s’aprova l’Estratègia, hauria de dotar-se amb un pressupost significatiu perquè el primer any se facen aquestes coses:

  • Campanyes de conscienciació: ús racional del cotxe, foment de la bici i el tren, potenciar l’estalvi energètic i l'Energia Solar, les 4R, ... Amb espots publicitaris inclosos.
  • Començar a subvencionar l’anar a peu, en bici o tren/metro/bus a estudiar o treballar. Per exemple estudiants, aturats, jubilats i ames de casa bo gratuït per a metro i bus en València capital.
  • Completar la Xarxa Verda, aprofitant camins rurals.
  • Completar la Via Verda Ribera-Safor i Manuel-Xàtiva.
  • Iniciar el Pla d’Autoconsum Solar de l’Administració Valenciana, amb auditories energètiques per estalviar energia i instal·lant-ne plaques fotovoltaiques almenys en un edifici públic a cada poble, per estalviar energia, diners i servir d’exemple demostratiu.
  • Elaborar el Pla Especial per reduir les emissions industrials
  • Ampliar la protecció i vigilància de boscos i monts.
  • Començar repoblacions autòctones i de baix impacte en monts que no es recuperen sols.
  • Elaborar el II Pla d’Agricultura Ecològica consensuat amb el sector.
  • Subvencionar triturat de brancam, falles amb palla d’arròs, etc.
  • Fomentar la Jardineria Ecològica.
  • Promoure els hortets escolars, familiars i les terrasses verdes.
  • Desenvolupar les 4R, especialment la recollida selectiva de matèria orgànica per a compostar i aprofitar després.
     

(El document complet de les Al·legacions pot consultar-se ací)

1Aquesta reducció del comerç internacional serviria a més per protegir la nostra producció, cada any més arruïnada per la competència deslleial dels països del sud que paguen jornals de misèria i pel megatransport internacional que no assumix els costos ambientals.

2https://cadenaser.com/ser/2019/01/25/sociedad/1548397130_049291.html

3www.transportenvironment.org/sites/te/files/publications/One%20Corporation%20to%20Pollute%20Them%20All_English.pdf

4L’ampliació de la V-21 ha estat totalment fora de lloc i de temps per la destrucció de l’horta, l’augment del trànsit, l’impacte dels autos sobre el clima, etc. Sobretot ara que en València estan fomentant l’ús de la bici i el transport públic. Igual com el despropòsit del rescat de les autovies infrautilitzades de Madrid.

5La Generalitat pressuposta 15 milions d’€ (al final seran més), en tres anys, per a la 3ª carretera entre Carcaixent i Alzira, quan ja hi ha dos i altres dos camins paral·lels en una franja d’1 km, encara que creua el Xúquer i el Barxeta en una zona amb molts problemes d’inundacions, sobresaturada d’infraestructures i de camps fèrtils. Totalment rebutjable pels impactes i pel malbaratament de diners públics .

6www.who.int/features/factfiles/roadsafety/es/

7https://ecoinventos.com/california-dara-paneles-solares-gratis-a-familias-con-pocos-recursos/

8Eixe era el gran problema per a les companyies elèctriques, que no podien seguir explotant els consumidors, per això les han sabotejat tot el que han pogut, amb l’Impost al Sol, preus abusius de potència contractada, etc. I amb la complicitat dels governs han paralitzat l’energia solar, per seguir lucrant-se a costa dels consumidors captius.

9 https://es.wikipedia.org/wiki/Plantemos_para_el_Planeta

10https://porelclima.es/toolbox/1316-el-potencial-de-la-agricultura-ecologica-para-mitigar-el-cambio-climatico

11Recordem que molts pobles de la CV no poden beure l’aigua dels seus pous per l’excés de nitrats i plaguicides provinents de l’agricultura convencional. I milions de persones compren aigua embotellada per això, generant tones de residus plàstics i de CO2 pel transport d’aquesta aigua.

12www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2017/01/10/5873ff8422601d632a8b4633.html

13https://riberaivalldigna.sedelectronica.es/transparency/4fb24506-92fc-49ac-a360-04fd3e4df490/

 


AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next