Un estudi de la Universitat de València vincula el consum variat de cultura amb un major domini de llengües

La investigació estadística publicada per la Generalitat i la UV estableix, per primera vegada, el perfil del valencià davant de l'oferta cultural
27 febrer 2019 06:00h
El nombre d'enquestats que diu haver llegit almenys un llibre en l'últim any se situa en el 77% i d'aquests, un 15% diu que l'obra estava escrita en valencià. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. La societat valenciana i els gestors culturals ja disposen d'una radiografia del comportament del ciutadà davant de l'oferta cultural. Com és, què consumeix i quins entrebancs se li presenten és la foto que ofereix La participació cultural a la Comunitat Valenciana, un estudi estadístic que recull, per primera vegada, l'actitud del valencià sense necessitat d'agafar les dades que es desprenen de les enquestes estatals. Més que consumidor, seria més encertat parlar de consumidores, ja que les dones acudeixen amb major assiduïtat al teatre, l'òpera i museus i un 82% ha llegit almenys un llibre enfront del 72,5% d'homes. Això no obstant, la investigació conclou relacionant el concepte d'omnivoritat cultural, és a dir, de la riquesa de la dieta cultural, amb una millor comprensió, parla i escriptura del valencià, el castellà i l'anglés.

La publicació serveix per a conéixer "qui són, què fem i per què sí o per què no participen de la cultura de forma més activa", va explicar l'autor de l'estudi, el també vicerector de Cultura la Universitat de València, Antonio Ariño, qui ha elaborat el volum junt amb Ramón Llopis. En 2018 es va presentar la primera part d'aquesta investigació estadística que feia un buidatge dels hàbits culturals de les enquestes del Ministeri de Cultura. Ara, aquesta segona part agafa les dades de 2.000 entrevistes fetes al País Valencià. La radiografia té altres utilitats, sobretot, per a l'àmbit de les polítiques públiques "que podran encertar millor en la diana" a l'hora de promoure l'activitat cultural. En aquest sentit, va afegir Ariño, pel que fa al consumidor de cultura en valencià "hi ha més demanda que oferta", és a dir, tot i que en els últims anys el govern del Botànic ha fomentat la creació en tots els àmbits en llengua pròpia, si s'atenen les xifres de l'estudi, hi ha públic per a més activitat cultural en valencià.

A l'hora de valorar les xifres, "l''estudi no es pot comparar", va defensar la directora general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat, Carmen Amoraga, ja que no existeix una enquesta anterior amb aquestes peculiaritats. Per primera vegada, en les enquestes s'ha inclòs la discriminació lingüística entre els hàbits de consum. Això no obstant, aquesta mena d'investigacions són habituals a altres territoris com és el cas de Catalunya, el País Basc i Andalusia.

En termes generals, un terç de la societat valenciana diu que no té cap interés per l'activitat cultural del territori. I, entre els consumidors culturals, els hàndicaps que se'ls presenten a l'hora d'accedir-hi són la falta de diners –pel preu de les entrades–, la falta de formació –segons l'educació es rebutgen manifestacions culturals per l'estereotip social que les estigmatitza– o perquè els individus no disposen de més temps, perquè quan no treballen tenen cura d'altres persones.

L'estudi determina què entenen els valencians per cultura. En aquest sentit, tant Amoraga com Ariño van defensar que entre oci i cultura "hi ha una continuació", és a dir, que no existeix un salt quantitatiu entre aquelles activitats que tradicionalment estan reconegudes com a culturals –i que duen implícita una dosi d'intel·lectualitat– i aquelles que són lleure –i aquelles que tenen a veure amb l'oci. Paradoxalment, la pràctica d'activitats com escoltar música, veure la televisió i connectar-se a Internet encapçalen el llistat d'activitats culturals més practicades, mentre que anar a l'òpera, a un espectacle de màgia o a un de circ apareixen en els últims llocs.

Segons les pràctiques culturals amb perspectiva de gènere, l'estudi indica que llegir diaris i revistes de continguts esportius, practicar esport, descarregar pel·lícules, llegir revistes en format digital i jugar a videojocs tenen un perfil "clarament masculí", en canvi, llegir revistes del cor i novel·les romàntiques, anar a galeries d'art, a sales d'exposicions, al teatre i a museus, anar a veure dansa i llegir llibres tenen un perfil "clarament femení".

La pràctica de la lectura

El 57% de la societat valenciana llegeix diaris –un 65% d'homes enfront del 49% de dones; el 60% de la població llegeix revistes –un 63% de dones enfront d'un 58% d'homes. D'aquest tipus de publicacions, el 82,9% estan en castellà, mentre que el 10,1% en valencià. Pel que fa a llibres, el 77% dels valencians diu que ha llegit "algun" llibre durant l'últim any i, ací, les dones representen el 82% dels enquestats i els homes el 72,5%. D'aquest 77% de lectors de literatura, l'enquesta afirma que el 15% ha llegit l'últim llibre en valencià enfront d'un 73,3% que diu que era en castellà.

Consum radiofònic

El 7% de la població va escoltar la ràdio "el dia d'ahir" –s'entén que és l'anterior a quan es va fer l'entrevista personalitzada– en valencià, mentre que un 85% ho va fer en castellà. Cal recordar que les emissions de la ràdio d'À Punt van començar el desembre de 2017. L'escolta en llengua pròpia és més elevada en poblacions menudes i mitjanes que a urbs de més de 100.000 habitants. A València ciutat, el percentatge és molt reduït: un 3% per davall de la mitjana. Els oients fidels a la ràdio en valencià són treballadors de l'Administració –el 29%– en canvi, entre els estudiants –que a priori estan més alfabetitzats–, la llengua de la ràdio per a ells és en castellà.

Consum televisiu

En 2017, quan es van fer les enquestes, la televisió d'À Punt no existia. Així doncs, els programes de més interés per als valencians són els informatius –amb un 67% d'audiència–, les sèries –amb un 56%– i el cinema –amb un 50%. Els canals de televisió preferits, sempre segons les xifres del volum són La Sexta, La 1, Antena 3, Telecinco i Cuatro.

Visionat de cinema, sèries i documentals

El 21,7% de la població valenciana diu que no ha vist cap pel·lícula, sèrie o documental en els últims tres mesos. Un 76% ha vist cinema durant l'últim trimestre. L'estudi mateix alerta de la gran quantitat d'oferta en castellà en detriment de produccions en llengua pròpia. Per això, mentre un 7% diu que segueix continguts en anglés, només el 3% ho fa en valencià.

Escolta de música

El 58% dels enquestats va escoltar música en castellà per darrera vegada i el 35% en anglés. Només el 5% ho havia fet en valencià. A l'hora d'anar a concerts i macrofestivals, el 60% dels consumidors preguntats van gaudir de música en castellà i un 11% en valència, la mateixa xifra que l'anglés, mentre que en altres llengües en són un 3%.

Les arts escèniques, paradís del valencià

 El teatre és la disciplina on més acudeixen, un 29,4%; seguit del microteatre, un 11,7%; el teatre musical, un 9,3%, i la dansa, amb un 8,9% dels enquestats.

El teatre és on les produccions en valencià viuen el seu particular paradís de demanda, ja que dels participants en l'estudi, un 19,1% diu que la llengua de l'últim espectacle era la llengua pròpia, mentre que en castellà estava el 66,4%. En aquests ítems, més dones van anar al teatre en valencià –20,5% enfront dels homes –un 17,6%.

Més consum cultural, més coneixements de llengües

L'estudi conclou fent una anàlisi de l'omnivoritat cultural en la societat valenciana i com queda representada aquesta amb l'activitat cultural a través d'ítems com l'edat, el gènere, l'ocupació i la llengua, entre d'altres. 

Així, estableix diferents graus de consum –d'omnivoritat– i com els afecta la llengua. Per exemple, els qui menys diversitat cultural consumeixen entenen el castellà un 99,3% i el valencià un 80,1%; parlen el castellà un 99% i el valencià un 53,1%, i escriuen el castellà un 97% i el valencià un 35,5%. En l'altre extrem, amb un grau alt d'omnivoritat el castellà l'entenen el 100% i el valencià el 99,4%; parla castellà el 100% i el valencià un 74,5%, i escriu el castellà un 100% i el valencià un 78,1%. 

La investigació apunta que "hi ha una associació entre omnivoritat i llengua", és a dir, "les persones més omnívores són també les que més entenen, parlen i escriuen el valencià i altres llengües com l'anglés".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next