Un estudi de la UV i la UPV assegura que més de 500.000 persones es troben en risc de ser corruptes

El treball matemàtic prediu l'evolució de la corrupció política al territori espanyol en els pròxims quatre anys
10 agost 2019 11:27h
Quasi 377.000 persones presenten un "risc mitjà" de practicar la corrupció política. / IMATGE D'ARXIU EFE

VALÈNCIA. Un estudi matemàtic desenvolupat per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV) indica que el 2023 hi haurà al territori espanyol més de mig milió de persones amb risc mitjà o alt de cometre corrupció política. 

El treball també conclou que la proporció de dones en els càrrecs públics és un factor que influiria favorablement en la reducció del problema. És a dir, a major nombre de dones en càrrecs públics, menor serà la població en risc de corrupció política. 

L'estudi, que prediu l'evolució de la corrupció política al territori espanyol en els pròxims quatre anys, estima que quasi 377.000 persones presenten un "risc mitjà" de caure en la corrupció i que per a 144.000 el risc serà "alt" l'any 2023. 

Aquestes xifres, segons ha informat a EFE la Universitat Politècnica de València, representen l'1,6% i el 0,6%, respectivament, de la població de l'estudi. El treball dels investigadors valencians se centra en la població activa i capacitada laboralment, entre els 16 i els 70 anys (quasi 24 milions de persones). 

Els investigadors van establir quatre nivells de risc de cometre corrupció política. El primer és el risc zero, que fa referència a persones que no estan en contacte amb càrrecs públics. Després, determinen el risc baix –de menys del 10%– per a les persones susceptibles de col·laborar amb càrrecs públics o per a les que pertanyen a partits, sindicats o patronals. 

En tercer lloc, els investigadors estableixen el risc mitjà –fins al 25%– per als representants públics triats que gestionen pressupost públic. Per últim, el risc alt –més del 50%– es reserva als alts càrrecs que controlen grans pressuposts o que tenen una elevada capacitat de decisió. 

A més, l'estudi té en compte també la situació laboral en el moment de l'anàlisi, i divideix a la població en cinc categories: prelaboral –joves fins a 16 anys–; aturat; contractat per una empresa privada; contractat per una empresa pública o administració, i funcionari. 

"Estudiem l'evolució de les subpoblacions en el temps durant el període 2015-2023, atesos els trànsits dinàmics anuals", ha indicat Lucas Jódar, director de l'Institut de Matemàtica Multidisciplinària de la UPV i un dels autors de l'estudi.
Segons Jódar, les variables externes que determinen els trànsits dels individus entre poblacions durant el període d'estudi són les eleccions, el temps en el càrrec, el gènere, la desconnexió moral, l'economia, la religió i l'efecte de les portes giratòries. "Es van calibrar les poblacions en el moment inicial just quan van passar les eleccions de maig del 2015, i es van quantificar aproximadament els trànsits entre poblacions anualment, tenint en compte els factors de trànsit citats", explica Jódar.

El model és un sistema d'equacions amb diferències en les variables: temps, nivell de risc i perfil professional. "Els factors de trànsit es calibren prenent dades de l'INE fent hipòtesi sobre l'efecte de desconnexió moral i tenint en compte els resultats electorals, el gènere, el perfil professional dels càrrecs o el temps en el càrrec, entre d'altres", conclou Lucas Jódar.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next