L'eterna joventut de Félix

El mitger de Dénia encapçala amb 39 anys l'equip líder de la Lliga d'Escala i Corda i és una de les sensacions d'un campionat que ja va guanyar el 2003
10 febrer 2019 06:00h
Félix no ha patit encara cap lesió al braç, les més habituals i freqüents entre els jugadors de pilota. / FUNDACIÓ PILOTA VALENCIANA

VALÈNCIA. Félix Peñarrubia (Dénia, 39 anys) no és cap desconegut al trinquet. Més aviat el contrari. Amb 23 anys de trajectòria professional a l'esquena, tota una vida, el mitger de la Marina s'ha convertit en un dels clàssics sobre les lloses. Tanmateix, mai deixa de sorprendre. Enguany, malgrat ser el pilotari més veterà dels titulars de la Lliga Bankia d'escala i corda (Salva de Massamagrell el supera, però ha entrat com a suplent), Félix encapçala el trio líder de la competició, amb Lluís de la Vega i Nacho, i és una de les grans sensacions del campionat per equips més important de la temporada. És l'enèsima joventut de Fèlix. I, probablement, no serà l'última.

"No sé si hi ha un secret, però sí que crec que cal cuidar-se. En la vida d'un esportista és important alimentar-se bé, anar al gimnàs i fer la teua feina. Moltes vegades vaig al gimnàs no per a estar millor, sinó per a evitar lesions", explica Félix en les hores prèvies a la partida que aquest passat divendres el va enfrontar a l'equip de Puchol II, Salva i Bueno, un altre dels equips que apunten a favorit en la lluita pel títol.

El de Dénia sap de què parla, perquè després d'una llarga i intensa carrera esportiva, que va començar quan tenia poc més de 16 anys, Félix no ha patit encara cap lesió al braç, les més habituals i freqüents entre els jugadors de pilota. "Igual tinc una goma dins… –bromeja–. Crec que tinc el braç elàstic i més plàstic, o que mai m'ha fet mal perquè practique altres esports amb el braç. Vaig jugar a frontenis en divisió d'honor quan era jove, també faig pàdel… Són esports que sovint els pilotaris sembla que tenen por a tocar. A mi, en canvi, m'ha servit per a acostumar el braç a altres posicions que no són les que es fan normalment en una partida. Així fas més gran el ventall de moviments, eduques millor el braç", explica l'experimentat mitger, qui reconeix que es troba en un "bon moment".

"La pilota em va igual que sempre, però el que sí que note és que quan passen els anys tens més serenitat. Si fas una errada, et centres, o si els companys no estan fins traus el millor de tu mateix. La serenitat marca la diferència. En l'aspecte físic em trobe molt bé i la pilota em va igual de forta. La diferència, insistisc, és la tranquil·litat que et dona la maduresa", apunta Félix, un dels jugadors que destaca per la seua minuciositat a l'hora de preparar-se les mans abans d'una partida.

Respecte a l'equip amb el qual lidera l'actual Lliga, el de la Marina no es considera un líder i, encara que assumeix que pot tindre "un puntet més de responsabilitat", afirma que cadascú aporta coses al trio. "Lluís de la Vega entra de nou, però entra en la seua posició. Augmenta el nivell de les partides, però sap què ha de fer. Nacho sí que canvia de posició i era més difícil, més incògnita. Però som un trio que es compenetra molt i part de la maduresa és saber fer jugar els companys. En aquest sentit, Lluís és prou més madur del que aparenta. Té 20 anys, però sap jugar per a nosaltres si no pot fer el quinze. A Nacho cal deixar-lo jugar, quasi com a mitger", assegura sobre els seus companys, amb els quals ha demostrat molta sintonia dins i fora del trinquet. 

"Tenim molt bon rotllo els tres. Si veieres el grup de Whatsapp...", riu. Per a arribar lluny i disputar el triomf, la recepta de Félix és senzilla: "Mantindre la unió i disfrutar jugant. Això és el que més tranquil·litat dona. Tenim un tros de camí recorregut cap a les semifinals molt important".

En aquest punt, cal destacar la diferència d'edat entre Félix, el jugador més veterà de la Lliga, i De la Vega, el més jove, amb 20 anys. De fet, quan el mitger denier va guanyar el seu primer títol, allà pel 2003, amb Núñez i Jesús, Lluís De la Vega només era un xiquet de cinc anys. Altres temps i altres jugadors. Dues èpoques que Félix ha viscut dins de la canxa. "Cada vegada és més difícil fer un quinze a causa de la potència que hi ha ara. No es juga més o menys que abans. Simplement, és diferent. Físicament és més difícil jugar ara. Ens han prohibit les galeries perquè ara es tira la pilota molt més fàcil dalt. Això abans no passava", argumenta Félix, un dels inesgotables defensors dels mitgers i de la seua importància en el joc. "Sembla que, per a tindre valor, el mitger ha de ser un número u, un jugador súper contrastat, si no és molt complicat que tinga eixa aura de figura", enraona el pilotari, un dels mitgers juntament amb Javi i Jesús que més anys porta en el més alt de l'escalafó.

"Veig més nivell dels jovenets que ara venen com a restos que no en els que venen com a mitgers. Ahí estan Francés, De la Vega, José Salvador, Giner… Són xavals joves que tenen molta potència i que han de madurar i jugar partides de nivell. Però de mitgers no veig tants xicons joves. Són cicles. Van coincidir Sarasol, Grau i Dani, els tres junts, i igual abans que ells hi havia menys mitgers de qualitat", remata Félix, com en un dels seus particulars colps de bot de braç.

Ara bé, aquesta partida de 23 anys de professional avança i, encara que el braç respon i el físic acompanya més que mai, el final arribarà algun dia. Fins a quan jugarà Félix? "És impossible saber-ho. Ara estic molt bé, però si ara tinc una lesió greu, per exemple, del genoll, amb la meua edat, seria difícil seguir. Tal com em veig ara, supose que podria jugar cinc anys més a bon nivell. No ho pense massa, però, això sí, la sensació que tinc és que encara queda molt. Qui sap". Quinze, joc, partida, i està per veure si Lliga, per a Félix i la seua eterna joventut.

next