ESTRASBURG. El Parlament Europeu té a les seues mans decidir si l’alemanya Ursula von der Leyen es converteix en la pròxima presidenta de la Comissió Europea. Després que els estats la proposaren com a candidata malgrat no haver-se postulat durant la campanya electoral, l’Eurocambra votarà aquest dimarts si l’avala o no. Von der Leyen necessita un mínim de 374 vots favorables i fins ara només ha aconseguit garantir-se el suport del Partit Popular Europeu, que té 182 eurodiputats. El sentit de vot de socialistes (153) i liberals (108) –el segon i tercer grup a l’hemicicle– i de l’extrema dreta continua sent una incògnita en una votació que, a més a més, serà secreta.
En un intent d’última hora, Von der Leyen s’adreçarà aquest dimarts al matí al ple de l’Eurocambra a Estrasburg, on està previst que faça un discurs d’equilibris amb l’objectiu de convéncer el màxim d’eurodiputats indecisos.
Si no és possible sumar cap majoria parlamentària, el procés s’ajornarà fins al setembre. Si, per contra, ix reforçada de la votació, l’alemanya succeirà el luxemburguès Jean-Claude Juncker a partir de l’1 de novembre.
Siga quin siga el resultat a la votació, Von der Leyen ja ha anunciat que dimecres deixarà el càrrec de ministra de Defensa del govern alemany “per a servir Europa amb tota la força”.
Els Verds i el GUE, en contra
Des que es va anunciar el seu nom fa dues setmanes, Von der Leyen ha intentat sumar a contrarellotge el màxim de suports possibles participant en audiències amb els diferents grups.
Res d’això ha servit, però, per a convéncer els Verds/ALE i l’Esquerra Unitària. Tots dos grups, que junts sumen 115 escons, van anunciar després de reunir-se la setmana passada que votarien en la seua contra.
Per als ecologistes, l’alemanya no va fer propostes “concretes” i va respondre de forma “decebedora” i “evasiva” a preguntes sobre l’estat de dret, la democràcia i el clima. Per al GUE (l’Esquerra Unitària) el procés ha estat “massa opac”.
Socialistes i liberals, en dubte
Després de les audiències, alguns grups, com ara els liberals i socialistes, van demanar més concreció i compromisos per escrit a Von der Layen, centrats sobretot en l’estat de dret als països de la UE.
El vet d’Hongria i Polònia a l’actual responsable d’estat de dret de la CE, Frans Timmermans, per a ser el nou president de l’executiu va generar preocupació pel rol de Von der Leyen en aquesta matèria, ja que que ella sí que va obtindre el suport de Budapest i Varsòvia.
De fet, l’extrema dreta (73) i els conservadors euroescèptics (62) podrien arribar a donar suport a l’alemanya, tot i que és “poc probable”, segons afirmen ells mateixos. Cap dels dos grups parlamentaris ha tancat del tot la porta a avalar-la però admeten que veuen “difícil” fer-ho si des de la Comissió Europea es continua “interferint” en estats com Hongria o Polònia.
Votació secreta
A diferència de la majoria de votacions ordinàries, la d’aquest dimarts, crucial per al futur de la Comissió Europea, serà secreta. Els eurodiputats expressaran el seu vot en paper en una urna, com van fer també fa quinze dies per a votar el president de l’Eurocambra, les vicepresidències i la Mesa. Així, està previst que el resultat no es conega fins al cap d’una estona, ja que s’haurà de fer el recompte de fins a 747 paperetes.
Majories possibles
Després de les eleccions del 26-M, l’hemicicle ha quedat més fragmentat que l’anterior i, per primer cop, populars i socialistes no sumen majoria, ja que junts tenen 336 eurodiputats i en calen com a mínim 374 perquè la votació prospere. Per tant, caldria el ‘sí’ de populars, socialistes i liberals (443) per a superar la majoria absoluta necessària.
Ara bé, també és factible que la candidatura obtinga llum verda de la cambra gràcies a les divergències internes en alguns grups aprofitant que el vot és secret. Això permetria, per exemple, que isca escollida amb els vots favorables de populars i liberals, a més de part de la família socialista i del grup conservador.
En aquest cas, és determinant el paper de les delegacions més grans dins de cada grup, com ara els eurodiputats espanyols, que són la delegació socialista més nombrosa amb els seus 20 eurodiputats.
Principals esculls
Un dels principals esculls per a l’alemanya des que els estats van proposar-la té a veure amb el fet que ella no ha estat spitzenkandidat. És a dir, no ha fet campanya durant les eleccions europees com a candidat líder del Partit Popular Europeu, com sí que va passar quan va escollir-se Juncker el 2014.
El fet que cap dels spitzenkandidaten de les passades eleccions haja prosperat com a candidat real a la presidència de la Comissió Europea podria ser un obstacle dins de la família socialista.
De fet, la presidenta del grup socialdemòcrata a la cambra, Iratxe García, ha sigut crítica amb el procés seguit pels estats –inclòs el negociador Pedro Sánchez–, que van apartar Timmermans i Manfred Weber de la mesa de negociacions.
En el darrer plenari, García va retreure als populars que foren crítics amb el procés, mentre que també anunciaren que donarien suport a Von der Leyen per “responsabilitat” i els va reclamar “coherència”.
“No és coherent vindre ací a tirar per terra la decisió del Consell i després dir que es votarà a favor de la mateixa”, va dir García al cap de files del PP, Esteban González Pons.
A favor de la proposta dels estats, però, hi juga que siga una dona i que s’haja compromés a tindre un executiu totalment paritari, un fet posat en valor pels socialistes.
Pel que fa als liberals, pot jugar en contra de Von der Leyen el fet que no haja cedit a l’exigència de garantir-los que Margethe Vestager tinga el mateix rang que Timmermans dins de la Comissió Europea com a vicepresidents de la institució.
A favor, però, hi té que la delegació més gran de Renovar Europa és Renaixement, fidel a l’aval que el president Emmanuel Macron ja ha donat al repartiment d’alts càrrecs de la UE i que situa el liberal Charles Michel com a president del Consell Europeu i la francesa Christine Lagarde al capdavant del BCE.
