Experts asseguren que els apartaments turístics influeixen en l'augment dels preus del lloguer

L'estudi 'Turisme de masses i Airbnb. Les noves formes d'allotjament dels turistes' mostra com els habitatges de lloguer turístic contribueixen a la gentrificació dels barris
19 agost 2019 06:00h
L'any 2017 el 60,3% dels turistes que van visitar el País Valencià i no van anar a un hotel van optar per allotjar-se en allotjaments de vivenda col·laborativa. / HOSBEC VALENCIA

VALÈNCIA. Els preus del lloguer al País Valencià es van incrementar un 9,62% en el primer trimestre del 2019, segons les dades oficials de l'Associació d'Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (ASICVAL). El cert és que l'encariment del lloguer és una realitat que pateixen milers de joves que volen independitzar-se i també de famílies que opten per aquesta modalitat habitacional i que tenen cada vegada més dificultats per a poder trobar una vivenda el preu de la qual s'adapte a les seues possibilitats i necessitats.

S'ha especulat molt els darrers anys sobre l'arribada d'una bombolla del lloguer i sobre quines són les causes. Moltes veus han apuntat a l'augment de l'oferta d'apartaments turístics –sobretot no reglats– arreu de les principals ciutats valencianes. Ara, un estudi d'OBS Business School, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i la UIC Barcelona, dona suport a aquesta teoria.

L'estudi, titulat 'Turisme de Masses i Airbnb: Les noves formes d'allotjament dels turistes', assegura que la plataforma de lloguer de pisos turístics Airbnb ha influït en el creixement desmesurat dels lloguers i en el preu dels immobles al País Valencià. També a Andalusia, Catalunya, les Canàries i les Balears. De fet, aquests territoris són els cinc de l'Estat que més presència d'Airbnb tenen.

En aquest sentit, els experts reiteren que la presència d'Airbnb a les ciutats ha propiciat "el creixement desmesurat dels lloguers i dels preus dels immobles". Aquest fet, segons expliquen, ha comportat en alguns casos "l'expulsió de molts habitants de tota la vida dels seus barris a la recerca de tarifes més econòmiques". És a dir, els experts alerten que l'augment de l'oferta d'apartaments turístics està provocant la gentrificació de molts barris. En el cas de València, Ciutat Vella i el Cabanyal són dos clars exemples.

L'informe apunta també a un altre problema: la inseguretat. Els experts consideren que l'augment de turistes allotjats als barris té efectes immediats sobre el veïnat, que es veu obligat a "conviure amb una rotació constant de persones desconegudes al seu bloc de pisos i als barris". Aquest fet "pot crear una sensació d'inseguretat i d'invasió del seu hàbitat", reiteren.

L'informe assegura que aquest fenomen no és exclusiu del País Valencià ni de l'estat espanyol, sinó que Airbnb ha tingut "un impacte descontrolat sobre l'economia del turisme i del sector immobiliari de molts països occidentals". Per això, els redactors del text consideren que ha de servir "perquè la resta del món aprenga dels èxits i dels errors dels mercats del turisme de masses, on el negoci d'Airbnb s'ha implantat rotundament".

Usuaris d'Airbnb

Segons les dades que aporten els experts, l'any 2017 el 60,3% dels turistes que van visitar el País Valencià van optar per allotjar-se en allotjaments de vivenda col·laborativa, front al 37,4% que van optar per un allotjament reglat. A més, els joves estan més disposats a utilitzar Airbnb com a alternativa als hostals i la gent de més edat ho prefereix com a alternativa als hotels. 

L'informe apunta que, a l'Estat, el nombre de places d'allotjament turístic reglades ha crescut molt lentament en els últims anys, fet que ha contribuït a l'augment de places d'allotjament no reglat per a satisfer la "creixent demanda de lloguer d'habitatges per paer del turisme". De fet, els experts apunten que l'oferta d'apartaments turísitcs, sobretot la no reglada, afecta directament els xicotets empresaris hotelers, que regenten hotels de gama mitjana o baixa, mentre que no té gran incidència en les cadenes hotelers d'alta gamma. 

Les principals motivacions per a triar una estada en Airbnb i no un allotjament reglat són, segons l'estudi, la interacció amb la gent local, l'avantatge de simular una llar de debò, fomentar l'economia col·laborativa i viure una experiència diferent cada vegada. 

El treball també assenyala que hi ha diferents perfils d'usuaris d'Airbnb: estalviadors, casolans, consumidors col·laboratius, cercadors pragmàtics de noves experiències i cercadors interactius de novetats.

Victòries contra Airbnb, Windu, Homeaway i Rentalia

El govern valencià ja fa temps que va posar en marxa mesures per a combatre els apartaments turístics no reglats i els efectes nocius que tenen per a l'economia, els barris i el veïnat. El 23 de maig del 2018 les Corts van aprovar la llei de Turisme, Oci i Hospitalitat, que, entre altres mesures, preveu multar amb 600 euros les pàgines web, com ara la d'Airbnb, entre d'altres, que oferten habitatges turístics il·legals.

De fet, la Generalitat, a través de Turisme Comunitat Valenciana, ha guanyat als tribunals diverses batalles contra les plataformes de lloguers turístics. La darrera va ser el passat més d'abril, quan el jutjat contenciós administratiu número 4 de València va desestimar el recurs interposat per la plataforma de lloguer turístic Airbnb Marketing Services contra una sanció interposada per Turisme Comunitat Valenciana.

En concret, el departament encapçalat per Francesc Colomer va interposar una multa de 30.000 euros per publicitar i comercialitzar per Internet allotjaments turístics sense fer constar el corresponent número de registre. L'empresa demandada va sol·licitar la nul·litat de la resolució sancionadora però els tribunals van donar la raó a Turisme. 

Aquesta va ser la quarta ocasió en què la Generalitat va guanyar la partida als tribunals. Un parell de mesos abans d'aquest cas el jutjat contenciós administratiu número 9 de València també va donar la raó a Turisme, que va interposar una multa de 20.000 euros a la plataforma de lloguer turístic Windu GMBH pel mateix motiu. 

Un any abans, el jutjat contenciós administratiu número 2 de València es va pronunciar a favor de la Generalitat per primera vegada i va desestimant el recurs presentat per l'empresa Homeaway, sentència que es va repetir també davant el recurs interposat per Rentalia. Ambdues empreses van ser sancionades amb 30.000 euros per no exigir i no reflectir el número de registre que acredita que les vivendes que s'anuncien a les seues pàgines web són turístiques.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next