Fa més qui vol que qui pot (66) Meditar el vot

Pep i en Bosch prenen uns cafès en la terrassa d’un bar després de dinar. Al costat de la tasseta de cafè tenen els mòbils.

Pep Amagat

“Em vaig enganyar quan vaig votar". Què pocs reconeixen que quan voten, no han pensat prou el vot. Em sembla que hi ha massa gent que es pren poc seriosament l’acte d’anar a votar. 

D’altra banda, no accepte que vinguen a dir-me que tots els polítics són iguals. I que per a què anar a votar si tots són iguals. 

En Bosch 

(amb el tors una miqueta inclinat endavant)

Pep, crec, no sé per què, que tens part de raó. No ens prenem el vot amb responsabilitat. Depèn de nosaltres a qui votem i ens juguem moltes coses.

Dels que van a desgana i sobretot dels que no voten, ja ni en parle. Només diré que és una falta de respecte greu. Això podria passar en el cas de les eleccions europees. Cal votar per responsabilitat. En acabant, que no vinga eixe tipus de gent que ve parlant i parlant; segur que bona cosa es queixaran de l’augment de l’extrema dreta, per exemple. Que no vagen dient: “Al remat, els de la Unió Europea acaben comprant la taronja a altres llocs”.  O coses similars.  

Pep Amagat

(el cap una miqueta inclinat a l’esquerra) 

Molt ben dit, Bosch, no juguem amb canyetes que ens podem tallar. La veritat és que l’únic que va reconèixer que s’havia equivocat votant un partit determinat va ser l’Amic blaver. És l’únic que conec.

En Bosch

Per a ell fou reconfortant treure’s eixe pes de damunt, ja que el sol fet de reconèixer-ho va tindre una força emocional que li va fer prendre consciència d’un fet greu. La veritat és que les campanyes electorals, em sembla a mi, tampoc no arriben ni engresquen la gent perquè estan plenes de missatges en forma de tòpics. Si el PP, per als l’ajuntaments, porta un eslògan com ara Sentit Comú, això a qui l’atreu quan deu haver-hi gent que pot pensar: “Si en tinguéreu, ja hauríeu d’haver clausurat el partit, lladres!” Hi ha un altre partit que té l'eslògan 'Sempre endavant'. Home, no voldreu anar enrere?

Pep Amagat

Són missatges massa repetits. M’agradaria sentir i participar amb ganes en discussions en bars o enmig dels carrers dels pobles sobre fets polítics trencadors i xifres d’euros que provoquen interès; fer una crítica ferotge als tòpics, a l'immobilisme polític. Calen coses que siguen més anormals perquè se n’isquen de mare i rebenten l’avorriment. 

Tensar el debat polític de manera pública entre la gent, algunes coses així com el que ha significat el procés català a l’estat espanyol. D’això sí que en parlava quasi tothom. Els polítics haurien d’haver donat pas al diàleg i a la negociació. Qui diu el procés, pot parlar del finançament valencià, de la problemàtica de les taronges o del corredor mediterrani. És clar que se’n parla, però molt per damunt. Preferiria que ho feren amb més ràbia, de manera diferent, ja que estic fins als collons dels polítics de sempre.

En Bosch

Sempre diuen el mateix els del PP i Ciutadans parlant de Pedro Sánchez amb els seus aliats que són independentistes, separatistes i colpistes. I atacant Catalunya. No hi ixen en tot el temps però no aporten res de nou: Espanya de veres. També que la justícia actua sobre els que han realitzat un fet delictiu. Home, això ja ho sabíem, vaja campanya que fan!

Pep Amagat

(l’escolta amb el puny tancat sobre el qual recolza la barbeta)

Si fa o no, com sempre, res sorprèn; si més no, a mi. Un rotund déjà-vu.

El que sí que ha canviat és la quantitat enorme de gent que ha votat per correu. Hi va haver moltes cues en les anteriors eleccions. Segons sembla, també n’hi haurà en les d’ajuntaments i d’Europa del dia 26 de maig. El nostre Amic Blaver ja ha votat per correu perquè està de viatge. Em va explicar que hi ha més de 30 paperetes de formacions que es presenten a Europa amb unes llistes de gent molt llargues. Ah, i algunes formacions amb noms curiosos. Ell diu que, per bé que tenia una miqueta decidit el seu vot, li va costar dos dies prendre la decisió final. Un amic seu que és anglès li va dir que es presenten massa partits i formacions. 

En Bosch

Els candidats dels partits posen l’esforç a dir que els seus oponents no ho poden fer pitjor. En cap moment no han posat sobre la taula les seues proposicions ni ens han demostrat que ells ho podrien fer millor. Una tàctica de contenció en què la millor defensa és un atac al contrari. He escoltat resums dels debats i la veritat és que no mereixen ser seguits, ja que són a muntó avorrits i depriments, només parlant malament dels altres. Millor llegir una estona o anar al cine.

Pep Amagat

(s'encén un cigarret)

Torne a dir el mateix, cal que es produïsca una sacsejada de la societat com el que ha provocat  el procés català. I els espanyols, castellans i d’altres, que són durs de mollera, s’han negat a raonar. Si feu una miradeta al Brexit, que també ha representat una bona sacsejada a Europa, fixeu-vos que sí que s’han assegut a parlar. 

next