Fa més qui vol que qui pot (73) Un cap de setmana de Moros i Cristians

7 setembre 2019 06:00h
Moros i Cristians d'Alcoi/Foto: Enrique Blasco (Flickr)

Els tres amics van a una casa rural d'un poble de la vall. Mentre sopen en la terrassa d'un restaurant durant les festes de Moros i Cristians 2019 s'està fent al carrer major un concurs de gatxamigues. Per a cada grup participant, la comissió ha preparat un muntonet d'arena al costat d'un altre de branca i finalment un tercer amb branquillons que ajudaran a encendre el foc.

Els grups participants tenen un ventall d’edats diverses, ja que hi ha gent més major i gent més jove. Aquests últims tenen poca traça a l'hora de fer foc i hi estan lluitant per encendre'l, ja que posen massa llenya i acaben fent una gran fumeguera. A darrera hora, tothom ha aconseguit fer-lo. A la gatxamiga li cal oli, ceba, opcional all i pebrassos, i farina.

Els amics es fixen en uns concursants que n'estan fent una per a cinc persones. Primer cal que la paella estiga ben coberta d'oli. Fan servir quatre cebes grosses (ja ha estat dit que com a opcional es pot fer servir all i/o pebrassos). Sofregeixen la ceba fins que està daurada però no gens cremada; a continuació, s'hi va afegint la farina a poc a poc fins que s'haja begut l'oli de la paella, finalment posen aigua i es van desfent els grumolls. Quan s'ha begut l'aigua van girant i girant una bona estona per formar com una truita, però sense que quede cremada. S'ha de remenar molt. Es tracta d'un menjar d'hivern que es feia entre pastors i llauradors.

Havent sopat, els amics contemplen el cel estrellat. Un gaudi. Desgraciadament també descobreixen que cada cinc minuts un avió va fent senyals alhora que ja comencen a descendir. És la ruta dels avions que van a l'aeroport de l'Altet.

En Bosch
M'he informat que la festa de Moros i Cristians té un fil argumental que sempre es repeteix, les facen on les facen. La UNDEF considera que si no es respecta un conjunt mínim bàsic, es comet un frau a la cultura.

Pep Amagat 
Per tant, vista una, vistes totes! A més a més, vols dir que això és cultura? Però si sembla una desfilada de carnestoltes. A més a més, els festers tenen pinta de borratxos.

Se senten els tronets que tiren uns xiquets. «Xe, xiquets, ja n'hi ha prou de fer la mà! Aneu-vos-en a tirar tronets a un altre carrer», un avi els escridassa.

En Bosch
Home, Pep! Però si són festes molt boniques i originals! I sí, estic d'acord que són festes en què es cometen excessos tant de menjar i beure com de gastar. Algun veí queixó diu que eixos dies hi ha excés de llibertinatge. Ja se sap que acostuma a haver-hi els que tenen ganes de tocar els nassos i que de no res ja es queixen i aguanten poques coses. Potser es queixa perquè a voltes es tiren petards enmig del carrer quan hi ha gent, tant grans com menuts, i donen uns esglais que els bota el cor.

Pep Amagat (s'expressa amb energia)
El caràcter valencià porta la gent a veure qui la fa més grossa, més bèstia: quina comparsa supera les altres i quin capità moro o cristià va amb millor carrossa. L'exageració. els Moros i Cristians no és cap excepció. A més a més, igual com les Falles, hi ha una privatització de la festa: si no eres d'una comparsa o amic d'algú d'una comparsa, quedes marginat. Li permeten ser un espectador.

L'amic blaver
Si no hi haguera espectadors que miren 'l'entrà', tindria sentit que les comparses desfilaren? Ni de bon tros! Els que desfilen s'exhibeixen, és veritat o no? De manera especial el cap de comparsa. Per exemple, la cercavila de la Diana resulta més sosa, no té gust. Tret de gent major, la majoria està dormint.

Pep Amagat 
Ah, i ben carregats d'alcohol! Hi ha alguns, no tots, que han begut prou. I a més amb els puros donen una imatge de prepotència.

En Bosch
Que va, home! Tampoc te'n passes amb les teues opinions. Jo dic que no hem de veure els festers com a borratxos vividors. És cert que es menja i es beu més del compte. Són unes festes que transformen la gent durant uns dies.

Però, sabeu vosaltres que la gent s'implica i treballa més hores per a la festa que amb la seua pròpia feina? Torne a dir que és una festa del poble i que per això els de la comissió han estat treballant tot un any perquè es puguen portar a terme i fer bones festes. Una festa original amb cercaviles i bandes de música rere les comparses que donen molt de color i alegria.

Pep Amagat 
Per cercaviles i desfilades dels bàndols moro i cristià no serà, ja que en fan per donar i vendre! El que sí que és cert és que la festa s'ha escampat arreu del territori.

L'amic blaver
Només faltaria que, amb una festa tan original, ficaren el nas els de la classe política i la prohibiren només per defensar la comunitat musulmana. Només fan que donar-los drets i més drets. Ja hi ha hagut alguna fricció entre els musulmans i organitzadors de la festa en alguna població. M’ha dit algú de la festa que els marroquins el primer que diuen quan arriben: “Els meus drets són aquest i l’altre”.

En Bosch
La festa no té res a veure amb els polítics i amb els altres temes. És una festa del poble i es fa des de fa anys. Enguany s'està tenint molts problemes amb la qüestió de la pólvora pels trabucs. Les lleis posen restriccions i complicacions perquè consideren la pólvora diferent dels coets. Segons la UNEDF només agrupava 38 pobles que, el 1985, celebraven les festes de Moros i Cristians. En un principi la festa quedava circumscrita al rogle de la indústria tèxtil del sud de València i del nord d'Alacant. En alguna població, fa uns cinquanta anys, per exemple, veremaven la vesprada al matí, a la vesprada feien l'entrada, el diumenge feien els actes que havien de fer i el dilluns, au, a treballar tot el món. Només celebraven l'entrada i un dia de festa.

L'amic blaver
M'ha agradat la processó del pa beneït. Molt bonica, de veritat! En canvi, estic fins a la coroneta de petards i trabucs. Sabeu, xe, a tothora petards! Que si despertà, que si mascletada, que si castell de focs d'artifici, que si disparada de trabucs. Hòstia, xicons, aneu a prendre pel sac que tinc les oïdes malament. A més a més, entre els petards, les campanes i a estones les orquestres no em deixen dormir tampoc. És per parar boig!

Se sent un bon tro. Pep i en Bosch se'n riuen de l'Amic Blaver que s'havia tapat les orelles.

Pep Amagat 
I ara, com diu l'amic blaver, les celebracions s'han escampat de tal manera que han arribat fins a Lleida. Malgrat veure els excessos d'aquesta festa m'encantaria conèixer les casernes i les comparses.

Dit i fet, un capità moro els convida a anar a la seua caserna a prendre alguna cosa.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next