Fa més qui vol que qui pot (77) El fracàs

5 octubre 2019 06:00h
Els diferents polítics que hi ha i que hi ha hagut a Madrid han estat incapaços de complir el que correspon a cada autonomia. / DANIEL GARCÍA-SALA

L’amic blaver 

L’altre dia, primer vaig fer ioga Kundalini. Repetia un mantra Sat-Nam, Sat-Nam,  que es fa servir quan practiquem eixa classe de Ioga. L’objectiu és projectar la ment amb una freqüència particular. Doncs, no hi havia manera de concentrar-me ni a la de tres i em venien tota mena de pensaments a la ment.

En Bosch 

Mai no havia sentit això de Sat-Nam. L’únic mantra que he sentit és el que diuen PP i Cs: 155, 155, 155. Sobretot Cs sempre diu el mateix 155,155, anul·lar-ho tot a Catalunya, i ho torna a repetir una i mil voltes. Que pesats, hòstia!

I quins pensaments et venien al cap? Segurament primer et calia deixar-los passar pel cap. En acabant, la ment a poc a poc ja descansa, dic jo.

L’amic blaver

Ui, no t’ho podries creure, no és tan fàcil. Imagineu-vos que, després de parlar de la sentència l’altre dia, em veia perseguit per guàrdies civils que em pegaven colps de porra durant la celebració del 9 d’Octubre. Després seguia amb pensaments sobre si arribaria a finals de mes. Tot plegat em va armar un cartapell de mil dimonis. Però, us imagineu pegant-me a mi que faig meditació, ioga i que sóc antimilitarista, antibel·licista, i conseqüentment pacifista. 

En Bosch 

El que passa a Catalunya i el que passa ací el 9 d’Octubre no és més que un fracàs de l’estat espanyol de les autonomies. Els diferents polítics que hi ha i que hi ha hagut a Madrid han estat incapaços de complir el que correspon a cada autonomia. Són els principals culpables de tot l’infrafinançament que patim ací i que es pateix a Catalunya. La diferència és que allà dalt s’han afartat que els prenguen el pèl.

Pep Amagat

… I tot arranca, com diu en Bosch, d’eixe incompliment constant any rere any per part del gobierno de Madrid, amb el País Valencià, amb Catalunya, amb les Balears. La resta, collons, són romanços de mal pagador que s’inventa el gobierno de Madrid. El fracàs dels polítics de la Meseta és total. A més a més, amb mala llet: se’n van burlar del nou estatut fet pel govern de Pasqual Maragall i que ja havia aprovat el parlament. Recordeu el Guerra amb les tisores retallant l’estatut. Zapatero, amb el seu ‘talante’, també se’n va burlar. Si Rajoy haguera tingut collons de fer un referèndum, hauria eixit que NO per majoria absoluta perquè la gent no volia anar-se’n d’Espanya: a ningú, tret d’uns pocs, li passava pel cap el tema de la independència. I tot s’hauria acabat. Tant de menyspreu, tant d'infrafinançament, més el tracte pejoratiu, més l’aversió i antipatia general contra els catalans ha fet que la gent d’allà dalt, per lògica, haguera de fer alguna cosa per més que semblara un destrellat: s’han revoltat; no és més que una cosa conseqüent, a diferència d’ací que tot ens va bé. Els governants de Madrid són els únics que han anat creant eixe monstre, que ara els fa tanta por. Ja veurem qui té pebrots d’aturar el tema de la independència. Incapaços d’enraonar com són, de dialogar que no els neix ni per casualitat, només han trobat una solució: els cossos de repressió de l’Estat repartiran garrot i garrot! I prou! Ei, xicons, no sé si ho sabíeu, però açò ja ho feia Franco. Cuixart ha manifestat que s’entra en un escenari de lluita antifranquista. 

No hem avançat res de res. I eixe Sánchez és un altre balòstia tipus els altres dos de dretes, l'únic que val la pena és l’Iglesias.

En acabant, eixos polítics fan servir justificacions grandiloqüents, poc creïbles, per cert.

En Bosch 

Vaja exemple que donen! Després van exigint a la gent que ha de complir “sus obligaciones con el estado”; que no enganyen a hisenda, perquè tots som hisenda; que si la gent ha d’anar a votar, que si...

Jo els diria als polítics del gobierno que la veritat, la llibertat i la justícia vertadera estan per davant de tot. Però un número bastant extens de polítics diuen visca la llibertat… de robar! Pregunta’ns-ho als valencians i sabràs. Amic blaver, veritat que els aniria bé a aquests polítics unes sessions de meditació i de ioga.

L’amic blaver

Aquests de la classe política no sé si podrien callar ni estar quiets. Ja n’hi ha prou de política. Parlem de la tardor després d’haver passat tanta calor a l’estiu. Ei, i que encara n’estem passant a hores d’ara.

En Bosch 

El meu germà ha escrit un poema. M’ha sorprès perquè no sabia que ell ho fera. 

L’Escala 

Llums de fenals,

llaguts de vela

que encenen ja

el golf de Roses.

Pescador goses

pescar sardina i

moltes anxoves.

I d’alfolins 

de sal, les dones

salen, desganyen,

fins que les posen 

per a la venda:

sempre aixina,

la gent se’ls menja 

sense budells, 

caps ni l’espina.

Pep Amagat

Excel·lent el teu germà.

L’amic blaver

L’altre dia en acabar la sessió estava molt inspirat i vaig escriure açò:         

Tardor, pluja de castanyes i enyor

Enyorar fa surar en l'aire,

vivint només amb llum de lluna,

vivint sense res en l'espai,

en temps lànguid de la llacuna.

T'enyore alhora que al carrer

hi ha cada dia més pobres.

Entren gossos i cigarrers

com senyors, per les millors portes.

La tramuntana du petons

sobre la flaire de clavell,

que et van i venen pel coll,

des de gola fins al clatell.

Enyorant puc surar en l'aire

enmig gran pluja de castanyes.

A mercè de la seua flaire

dins l'alè pur de les muntanyes.

Pep Amagat

Caram, no sabia res d’eixes habilitats, Amic Blaver. Sí que ho portaves callat, malparit. La meva enhorabona.

Bosch, tu i jo som els únics que no escrivim!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next