Fa més qui vol que qui pot (81) Fer enemics sense entendre ben bé les raons

14 desembre 2019 06:00h

Pep Amagat

Igual són les quebrasses a les mans com les solsides als bancals mentre hi ha un temporal de llevant o gregal, fenomen ara anomenat DANA. Encara diria més, les quebrasses i les solsides són iguals als problemes d’habitatges en les relacions entre veïns. En tots tres casos, es clivella alguna cosa que en el darrer cas és la convivència. Mires com ho mires, en el darrer has d’empomar tot un reguitzell de males cares i de crítiques en els quals hom es troba amb enemic de hui per demà i sense saber a voltes com ha anat ni per què ha passat, a causa de la intransigència entre persones, ja que sempre hi ha algú —tal vegada alguns— que posa o atia la llenya perquè revife el foc de la discòrdia i de l’enfrontament.

L’Amic Blaver

Escolta, Pep, eixe tema dels catalans cansa. Cada volta amb el mateix assumpte. Per què no canvies i parles de coses més serioses, no només de la teua obsessió. 

Pep Amagat

Seràs soca! Ets més que cabut que un aragonès. Tu que saps del que estic parlant! Veig que no. No saps escoltar, ni llegir entre línies tot el que t’estic dient. Estic explicant les dificultats en les relacions entre veïns. Hauràs de fer més meditació a veure si et centres més amb el que t’expliquen, collonera! Com us explicava, les relacions es veuen esquerdades en qualsevol moment i entren en acció les males cares i, encara que depenem i ens necessitem els uns als altres, el jo no em parle amb tu, cosa a part d'això estúpida.

L’Amic Blaver

Veus, tu ho has dit. Hem d'oblidar els nostres nacionalismes que ens fan més dèbils i xicotets. Això passa amb els catalans que no baixen del burro. 

Pep Amagat (de braços plegats al pit)

A mi em sembla que qui vol que parlem d’eixe tema ets tu, no jo. El d’ells és un moviment pacífic i sense agressions ni violència. La convivència, tant pel que fa a la persona com des del punt de vista d’un conjunt de països que confeccionen un estat, ens fa bé i és necessària però, sense saber com, se’t gira en contra. Potser a causa de la mandra de l’estat per millorar-la, porte conseqüències greus. Alguns estats d’Europa han assumit molta població àrab, en acabant han patit atemptats terroristes. Quan un estat exerceix la repressió, no fa altra cosa que augmentar la sensació de frustració de la gent alhora que les seues ganes de lluita, endormiscada fins llavors. 

En Bosch

Això que Pep diu és prou interessant per a pensar-hi a fons. Té raó quan diu que la convivència entre persones és convenient i ens fa bé. Tanmateix, de vegades, ostres que difícil resulta aguantar-se per a no alçar la polèmica. 

L’Amic Blaver

Tens molta raó i es veu en les relacions entre veïns d’una comunitat de pisos quan un d’ells té un gos o uns gossos dins del seu propi pis i no els porta nets, cosa que fa que quan baixa per l’ascensor quasi no es puga obrir de pudor. Conflictes com en els grups de casetes adossades en el que un veí reclama a un altre que té la barana massa baixa i com a conseqüència pot veure el que ells fan a casa d’ells. Un que es queixa que el veí li tira les aigües al seu pati o altres parts de sa casa. En qüestió d’habitatges la problemàtica és contínua. Les cases i pisos massa amuntonats és normal que passe. Segur que en els pobles com els dels avantpassats d’en Bosch no passa.

En Bosch

Encara que parega mentida, igual o pitjor. Res és el que sembla, ja que els conflictes són freqüents tant pel que fa a bancals com a habitatges o garatges. Que si un li ha ras massa el marge, i això pot provocar solsides quan plou. Que si aquest tira les aigües al terreny on un altre té un garatge i un magatzem, però resulta que l’últim paga IBI de béns rústics en terreny no urbanitzable; aquest segon com és una persona conflictiva li demana al primer que ho arregle però com el primer s’hi nega, llavors li retira la paraula i no li parla. Com insinuava Pep, l'agressió que crida l’atenció permet realitzar-se a algun individu. A part dels problemes d’aigua, un clàssic en els problemes d’habitatges en el poble es dona quan un veí no construeix paret mitgera quan fa sa casa sinó que obra sobre la paret del propietari del costat; en aquests casos els crits entre els dos veïns se senten des de les Balears.

Pep Amagat

Això demostra que la convivència en l'àmbit de persones s’ha d’amanyagar i treballar de manera constant per millorar-la i que no hi ha prou a viure un al costat d’un altre, s’ha de fer més que aquest simple fet. Ah, i en els països que confeccionen un estat passa igual. Un estat espanyol que dona l'aparença de no voler millorar el sistema per a superar les diferències.

L’Amic Blaver

Potser tens molta raó, qui sap. En realitat, tin present que la separació pot produir debilitat al que se’n va.

next