Fabra, Moll i Sanchis Guarner: objectiu, salvar la llengua

Antoni Ferrando publica un extens volum que recorre la història de la codificació del català durant el segle XX amb la col·laboració dels gramàtics valencià i menorquí
5 febrer 2019 11:00h
L'obra publicada per la Universitat de València rep el suport de les direccions generals de Política Lingüística dels governs valencià, català i balear. / ANY FABRA 

VALÈNCIA. "O Fabra o caos", així de categòric es va pronunciar Manuel Sanchis Guarner, tal com va recordar a La Nau el catedràtic emèrit de Filologia Catalana Antoni Ferrando aquest dilluns durant la primera presentació pública de Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d'una llengua moderna de cultures diverses (PUV, 2019). 

I després d'una àrdua feinada i els estira-i-arronsa necessaris "per a evitar divorcis entre la llengua oral i l'escrita", segons va destacar per la seua banda Emili Casanova, també catedràtic i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el català es va normativitzar. I prova d'això és el llegat –150 anys després del naixement de Pompeu Fabra– que "la llengua està més viva que mai", va emfatitzar, al seu torn, el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat, Rubén Trenzano.

Dilluns va ser un dia on parlar de llengua comuna i col·laboració institucional en matèria lingüística en una sala emblemàtica impregnava l'acte d'anhelada normalitat. L'Aula Magna de La Nau acollia la presentació d'un volum de tarannà historiogràfic i "dens" –"que s'ha de llegir per capítols", receptava Casanova, per a facilitar-ne l'assimilació– amb què Ferrando recupera els passatges històrics al voltant de la codificació de la llengua i els seus protagonistes durant el segle XX. 

La vicerectora d'Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València, Isabel Vàzquez, va ser l'amfitriona dels directors generals dels tres governs que publiquen el volum –Rubén Trenzano, Ester Franquesa i Marta Fuxà– junt amb la Universitat de València, així com de l'autor del llibre i el catedràtic Emili Casanova, qui va ressaltar la vàlua de la publicació per l'erudició cronològica dels esdeveniments.

El llibre es va presentar en societat en un acte entre allò acadèmic –amb la presència del president i membres de l'AVL, de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i una nodrida presència de filòlegs, lingüistes i investigadors– i institucional, ja que l'obra forma part de la commemoració de l'any Fabra, que va començar en 2018 i es perllonga durant aquest any amb l'edició del llibre fruit de la Declaració de Palma. 

Fabra no ho hauria aconseguit sol, sense uns col·laboradors destacats. Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner van ser els socis "que van alçar els fonaments" que el fabrisme necessitava per a salvar la llengua, va explicar Casanova. L'enginyer va posar els pilars d'una "llengua completa" amb la qual "poder explicar-ho tot"; una eina "de possibilitats infinites", va assenyalar Ester Franquesa. Fabra s'enfrontava a una "llengua anacrònica i desgavellada supeditada al castellà", va recordar la directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. L'empresa, però, "necessitava col·laboradors", va afegir. Per això, Sanchis Guarner i Moll "són els impulsors del seu llegat", va apuntar Trenzano.

"No hi ha un dilema fabristes-antifabristes, sinó o Fabra o caos", és una de les sentències del gramàtic valencià que Antoni Ferrando recull en l'extensa obra que aborda els detalls històrics, afegint reflexions i anàlisi dels fets esdevinguts per a codificar la llengua que ha arribat fins a l'actualitat. Un codi "amb què ens entenem tots els catalanoparlants", va emfatitzar Emili Casanova durant la seua intervenció. De fet, l'afirmació del catedràtic de la Universitat de València durant la presentació havia tingut un pràcticum in situ, ja que, amb les seues variants dialectals i fonètiques característiques, tots tres directores generals van intervindre en la seua llengua materna provocant la comprensió completa de l'auditori.

"Destruir l'obra de Fabra va ser un dels primers objectius del franquisme", va alertar l'autor de l'obra. Però la dictadura, malgrat la repressió i l'estratagema, no comptava amb la vàlua del mètode que va afavorir l'acceptació del fabrisme. "Estava ben feta, amb bons fonaments i era realista. Per això va ser ràpidament acceptada", va explicar Ferrando. El gramàtic català i els col·laboradors imprescindibles tenien la premissa clara: "Si els clàssics tenien una llengua unificada, ara només calia modernitzar-la". En el procés només hi havia un però i no era un altre que el model de "morfologia" que caldria homogeneïtzar. I els encarregats de fer "l'adaptació regional de la codificació", al País Valencià i les Illes, van ser Moll i Guarner. El primer, però, es va ajudar de la seua pròpia editorial, mentre que el valencià va trobar un aliat en l'Editorial Torre per a impulsar la gramàtica fabriana.

Pompeu Fabra tenia clar que l'èxit de la codificació de la llengua passava per presentar la normativització com "una empresa catalanovalencianobalear". Cosa de tots i per a tots. Per això, al llarg de les pàgines, Ferrando aborda el desplegament del fabrisme i para especial esment als viatges –"que sovint queden ocults en els estudis sobre Fabra"– del gramàtic català al País Valencià –en 1915, 1930, 1935 i 1937–, així com la nombrosa relació amb els lingüistes valencians.

Rere l'amenaça del franquisme, com va recordar Ferrando, i "la ideologia autonomista que destrueix la unitat" de la llengua, l'evidència del triomf del fabrisme és el fet de parlar valencià hui en dia, 86 anys després d'haver-se signat les Normes de Castelló. 

La llengua continuarà tenint "perills" als quals ha de fer front, com ara "guanyar un espai comunicatiu", va alertar Ferrando. L'escriptor va posar l'accent en l'absència de"reciprocitat" en les telecomunicacions i va demanar "construir un ecosistema comunicatiu que no puga estar controlat pels poders fàctics estatals".

En aquest sentit, també la directora de política lingüística de les illes Balears, Marta Fuxà, va demanar que després d'haver "teixit complicitats" entre els tres territoris "esperem que, si hi ha canvis (polítics), no posen en entredit la unitat científica i lingüística".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next