VALÈNCIA. “O Fabra o caos”, així de categòric es va pronunciar Manuel Sanchis Guarner, tal com va recordar a La Nau el catedràtic emèrit de Filologia Catalana Antoni Ferrando aquest dilluns durant la primera presentació pública de Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d’una llengua moderna de cultures diverses (PUV, 2019).
I després d’una àrdua feinada i els estira-i-arronsa necessaris “per a evitar divorcis entre la llengua oral i l’escrita”, segons va destacar per la seua banda Emili Casanova, també catedràtic i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el català es va normativitzar. I prova d’això és el llegat –150 anys després del naixement de Pompeu Fabra– que “la llengua està més viva que mai”, va emfatitzar, al seu torn, el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat, Rubén Trenzano.
Dilluns va ser un dia on parlar de llengua comuna i col·laboració institucional en matèria lingüística en una sala emblemàtica impregnava l’acte d’anhelada normalitat. L’Aula Magna de La Nau acollia la presentació d’un volum de tarannà historiogràfic i “dens” –”que s’ha de llegir per capítols”, receptava Casanova, per a facilitar-ne l’assimilació– amb què Ferrando recupera els passatges històrics al voltant de la codificació de la llengua i els seus protagonistes durant el segle XX.
La vicerectora d’Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València, Isabel Vàzquez, va ser l’amfitriona dels directors generals dels tres governs que publiquen el volum –Rubén Trenzano, Ester Franquesa i Marta Fuxà– junt amb la Universitat de València, així com de l’autor del llibre i el catedràtic Emili Casanova, qui va ressaltar la vàlua de la publicació per l’erudició cronològica dels esdeveniments.
El llibre es va presentar en societat en un acte entre allò acadèmic –amb la presència del president i membres de l’AVL, de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i una nodrida presència de filòlegs, lingüistes i investigadors– i institucional, ja que l’obra forma part de la commemoració de l’any Fabra, que va començar en 2018 i es perllonga durant aquest any amb l’edició del llibre fruit de la Declaració de Palma.
Fabra no ho hauria aconseguit sol, sense uns col·laboradors destacats. Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner van ser els socis “que van alçar els fonaments” que el fabrisme necessitava per a salvar la llengua, va explicar Casanova. L’enginyer va posar els pilars d’una “llengua completa” amb la qual “poder explicar-ho tot”; una eina “de possibilitats infinites”, va assenyalar Ester Franquesa. Fabra s’enfrontava a una “llengua anacrònica i desgavellada supeditada al castellà”, va recordar la directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. L’empresa, però, “necessitava col·laboradors”, va afegir. Per això, Sanchis Guarner i Moll “són els impulsors del seu llegat”, va apuntar Trenzano.
“No hi ha un dilema fabristes-antifabristes, sinó o Fabra o caos”, és una de les sentències del gramàtic valencià que Antoni Ferrando recull en l’extensa obra que aborda els detalls històrics, afegint reflexions i anàlisi dels fets esdevinguts per a codificar la llengua que ha arribat fins a l’actualitat. Un codi “amb què ens entenem tots els catalanoparlants”, va emfatitzar Emili Casanova durant la seua intervenció. De fet, l’afirmació del catedràtic de la Universitat de València durant la presentació havia tingut un pràcticum in situ, ja que, amb les seues variants dialectals i fonètiques característiques, tots tres directores generals van intervindre en la seua llengua materna provocant la comprensió completa de l’auditori.
