De fabricar a Elda les sandàlies més cares del món a acollir una plantació il·legal de marihuana

La nau on es feien les sabates per a la famosa marca Stuart Weitzman va quedar abandonada després que l'empresa valenciana fera fallida per la crisi el 2008 
12 maig 2019 11:34h
Les sandàlies de luxe comptaven amb una taló de platí i 464 diamants de Cartier. / EFE

ELDA. De fabricar la famosa sandàlia del milió de dòlars, elaborada amb 464 diamants de Cartier i lluïda en la gala dels Oscar de Hollywood el 2002, a acollir una plantació il·legal amb mig miler de plantes de marihuana recentment desmantellada per la Policia Nacional.

Això han vist les quatre parets d'una nau del centre d'Elda (el Vinalopó Mitjà) que fins al 2008 era una de les fàbriques del calçat més luxós del món, propietat de la família Gil Esteve-Moltó, i que durant tres dècades va fer sabates exclusives per a la prestigiosa i coneguda marca Stuart Weitzman.

La marca d'Elda va confeccionar aquest calcer des de la dècada del 1980 fins al 2008 quan, com els va ocórrer a altres empreses del sector, la crisi econòmica va dur a la fallida aquesta empresa creada en el seu moment per l'empresari Antonio Gil Esteve, medalla d'or de la ciutat el 1999 a proposta de CCOO.

Considerada la sabata més cara del món el 2002, la del milió de dòlars era una sandàlia amb un alt taló d'agulla de la talla 38 especialment dissenyada per a la musa del director de cinema David Linch, l'actriu mexicana Laura Elena Harring, una de les protagonistes de la cinta Mulholland Drive.

La sandàlia estava inspirada en el peu de la Ventafocs. Eren unes sumptuoses sandàlies que tenien una planta interior de platí pur i 464 diamants redons i de pera de Cartier enfilats, que van eclipsar en la gala dels Oscar celebrada en el teatre Kodak. 

Aretha Franklyn i Whitney Houston han sigut altres de les estreles del seté art que han calçat sabates exclusives eixides de l'antiga fàbrica que, situada en el número 71 del carrer del 2 de Maig, en ple nucli urbà d'Elda, va arribar a produir uns 400 parells diaris per a exportar a tot el món.

El producte exclusiu es duia principalment a les grans ciutats dels Estats Units, com ara botigues de la Cinquena Avinguda de Nova York i altres botigues de Washington i Las Vegas, on té gran part dels seus clients Stuart Weitzman, que es va assentar fa quasi mig segle a Elda.

La fàbrica es va llogar a diferents persones l'última de la qual l'ha destinada a conrear marihuana. / EFE

Després del tancament per la crisi financera, que va comportar l'acomiadament dels 75 empleats que eren quasi de la família, els amos es van veure obligats a llogar-la per a pagar despeses.

Primer es va establir a la nau una església evangèlica i, més recentment, el complex s'havia llogat a un individu de 37 anys que l'anava a dedicar, teòricament, a emmagatzemar materials i eines de la construcció per una renda de 600 euros al mes.

No obstant això, sembla que el propòsit d'aquest inquilí va ser un altre de diferent, ja que fa unes setmanes la Policia Nacional va trobar a l'interior una plantació indoor amb 480 plantes de marihuana en ple creixement, que semblava que anava a duplicadar pròximament.

A més del quasi mig miler d'arbusts en plena fase de floració, es van decomissar 54 plafons amb bombetes de 600 bats, 54 transformadors, 12 ventiladors, 4 filtres de purificació d'aire d'altres aparells d'aire condicionat i diverses substàncies fitosanitàries per a l'abonament de la marihuana.

La policia també va intervindre altres quatre plafons amb bombetes i més transformadors en un altre compartiment on, se suposa, s'estava duent a terme un nou cultiu.

Abans de quedar en llibertat amb càrrecs per un suposat delicte contra la salut pública després de prestar declaració, el detingut va adduir als agents que tenia deutes per valor de 47.000 euros i que havia arribat a la conclusió que la millor manera d'afrontar-les era muntar ell mateix un cultiu il·legal.

Per a això, ha sostingut que va acudir a Internet per a assabentar-se de com efectuar el muntatge i que va comprar per la web els aparells necessaris per a condicionar el cultiu, que proveïa mitjançant un enganxament il·legal del carrer.

next