Les Falles en la República, un moment d'expansió, modernitat i popularitat

El Museu Valencià d'Etnologia recull en una mostra com eren les Falles durant la Segona República Espanyola
1 març 2019 06:00h
L'exposició també recull vestits de fallera que representen l'evolució de les dones durant les Falles. / DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

VALÈNCIA. El Museu Valencià d'Etnologia va inaugurar aquest dijous, 28 de febrer, l'exposició La República de les Falles. 1932-1936, una mostra que tracta d'explicar el creixement i l'expansió d'una festa que, en un segle, ha acabat convertint-se en Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Concretament, l'exposició pretén donar a conéixer l'era d'esplendor que va tindre aquest fenomen cultural durant la Segona República Espanyola.

En la primera part de l'exposició, un mapa de la ciutat de València marcat amb diferents colors indica l'expansió de les Falles a diferents barris com ara Torrefiel, Benimaclet, Benimàmet o Campanar. Fora de la capital i amb l'ajuda d'un altre mapa polític del País Valencià, es pot veure com s'estén aquesta festa per Alzira, Carcaixent, Gandia, Sagunt, Xàtiva, Vila-real, Alcoi i Elda.

A més, durant els anys de la República, la popularitat de les Falles arriba als mitjans de comunicació madrilenys, que, descobrint l'època daurada del fenomen faller, comencen a publicar sobre aquest. Finalment, l'apartat, anomenat "una festa en expansió", explica els interessos dels fallers per ampliar el temps d'exposició dels cadafals i l'interés d'associacions i institucions com la Societat Valenciana de Foment del Turisme per convertir les Falles en una festa de consum massiu.

Aquest factor d'expansió justifica la modernització de les Falles durant la Segona República. Això es pot veure amb artistes com Josep Soriano Izquierdo, les famílies Guillot i Rueda, Vicent Canet, Carles Cortina o Modesto González, que s'adonen que el seu treball ja es considera una professió consolidada, cosa que impulsa la creació de la primera Associació d'Artistes Fallers el novembre del 1932. Alhora, les comissions falleres es converteixen en associacions permanents, amb càrrecs directius i funcionament durant tot l'any, i el Comité Central Faller comença a encarregar-se de l'organització de la Setmana Fallera. 

La revolució de la Segona República canvia la perspectiva de les dones i de la seua participació en les Falles. A través de dos vestits de fallera, l'exposició conta que les dones passen de tindre un paper representatiu a tindre un càrrec executiu. A més, les dones, amb la figura de la Fallera Major, aconsegueixen crear comissions falleres i formar part de les Falles en tots els nivells. 

La tercera i última part, 'Una festa popular i urbana', tracta sobre el valencianisme. Les Falles es converteixen en un factor a través del qual els valencians expressen la seua identitat col·lectiva i difonen el nou valencianisme polític, una idea que el museu plasma a través de fotografies antigues i nombrosos cartells escrits en valencià. Finalment, l'exposició revela que les falles infantils agafen força gràcies als premis concedits per diferents entitats com la Penya Tot i Res (1931 i 1932) i l'Associació d'Artistes Fallers (1933).

next