VALÈNCIA. Les famílies de dotze víctimes del franquisme afusellades a Paterna i enterrades en fosses comunes del cementeri d’aquest municipi han presentat sengles querelles als jutjats de Paterna amb l’esperança que es “reconeguen aquests crims com a delictes de lesa humanitat”.
Aquestes dotze víctimes –entre les quals està l’alcalde d’una pedania de Requena, regidors d’ajuntament i agricultors– van ser assassinats en l’anomenat Paredón de España durant la postguerra, segons ha explicat a EFE Ángel González, coordinador de les querelles i membre de la plataforma de suport a la Querella Argentina (Ceaqua).
Es tracta de les primeres dotze querelles que s’interposen de víctimes soterrades en les fosses de Paterna, segons González, qui ha indicat que el pròxim mes de juny presentaran un nou paquet de querelles perquè hi ha altres set famílies que han mostrat el seu interés per fer-ho i a aquests “se sumaran més en el futur”.
En el cementeri de Paterna hi ha prop de 105 fosses comunes en les quals “van ser llançats” almenys 2.238 homes i dones executats després d’acabar la Guerra Civil.
Fins al moment ja han sigut exhumades sis fosses, en l’actualitat s’està exhumant una i una altra està a punt de començar a fer-ho.
De les dotze querelles presentades aquest divendres, sis dels casos corresponen a fosses ja exhumades i on han aparegut restes “amb evidents signes de violència, emmanillats i amb el tir de gràcia”, ha indicat González.
Segons la relació del registre del cementeri, ja tenen els noms de les persones a les quals corresponen aquestes restes però encara no s’ha comprovat al cent per cent amb una prova d’ADN “qui és qui”.
En les altres sis querelles presentades pel registre de guàrdia encara no s’ha procedit a l’exhumació de les fosses però ja disposen de la “relació de noms”, ha indicat.
“Les querelles es presenten pels sumaríssims, el consell de guerra, la sentència de mort dictada, la sentència d’execució i el certificat de defunció; tots els elements que demostren que aquesta persona, independentment que no s’hagen identificat les seues restes, va ser afusellat aquell dia”, ha explicat.
En cadascun dels dotze casos, ha indicat, la querella ha sigut presentada per “familiars directes, o nets o nebots, encara vius d’aquelles víctimes”. “Portem molt de temps reclamant i tenim la raó, la justícia internacional, els tractats internacionals a favor nostre, les recomanacions de Nacions Unides”, ha assenyalat.
Tanmateix, González ha reclamat que la cúpula de la judicatura espanyola “deixe de posar dificultats per a reconéixer que aquests són crims de lesa humanitat que no han prescrit”. “Si de debò l’estat espanyol i la Justícia volen que es tanquen les ferides, que porten 80 anys obertes, ha d’haver-hi justícia i veritat”, ha afirmat González, qui ha recordat que això ja s’ha fet a Xile, l’Argentina, Guatemala o Cambodja.
