Fernand Léger reivindica a l'IVAM la necessitat del coratge col·lectiu en temps moderns

L'Institut Valencià d'Art Modern exposa la major retrospectiva que "s'ha fet en els últims vint anys" de l'artista francés
2 maig 2019 14:15h
'Fernand Léger i la vida moderna' es podrà visitar a la galeria 1 de l'IVAM del 3 de maig fins al 15 de setembre. / DIARI LA VEU

VALÈNCIA. La col·lectivitat, la unió i i la simbiosi amb la tecnologia. L'home i la màquina formen un únic fet que ha de resultar una aportació positiva i optimista per a la societat del primer terç del segle XX. Fernand Léger es plantejava l'art com una eina social que havia de arribar a tota la gent, especialment, a les classes populars.

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) inaugura aquest divendres la major retrospectiva que s'ha fet "en els últims 15 o 20 anys" de Fernand Léger. L'artista francés es va moure entre el cubisme i l'abstracció i va propiciar l'eclosió del pop art ja a mitjans del segle XX. Des del 3 de maig fins al 19 de setembre del 2019 arriba a València, a través de la col·laboració entre l'IVAM i la Tate Liverpool, Fernand Léger i la vida moderna. La mostra proposa un recorregut per tota la trajectòria de l'artista, que va ser capaç, "quan tots no ho van aconseguir, de crear un llenguatge propi", ha defensat aquest dijous durant la presentació de l'exposició el director del museu José Miguel García Cortés.

La mostra s'enquadra dins de les exposicions cabdals del 30é aniversari de l'IVAM, que s'està celebrant al llarg d'aquest any. Léger és un artista multidisciplinari. Un arquitecte que, en arribar a París, es va formar en pintura i va començar a produir quadres, pel·lícules i textos; tres disciplines que queden recollides en aquesta exposició retrospectiva. "Léger és un artista de la seua època i del seu temps que aborda el món industrialitzat i les grans metròpolis mecàniques", ha recordat García Cortés sobre el context de l'artista.

Darren Pih explica les connotacions d''Le disque', del 1918. Oli sobre llenç, del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. / DIARI LA VEU

Léger busca fer un art que siga accessible a totes les classes socials, principalment a la classe obrera, a qui li parla de la necessitat de la col·lectivitat per a superar les adversitats polítiques que s'albiraven en els anys d'entreguerres. De fet, Léger va formar part del Front Popular Francés i el 1945 es va afiliar al Partit Comunista.

La seua influència en altres artistes i col·lectius va arribar també al País Valencià, com es pot veure en l'Equip Crònica. Sobre aquesta relació, ha avançat el director del museu, l'IVAM està treballant en una exposició que es podrà veure en les properes setmanes. "En els últims 20 anys no s'ha vist una exposició de Léger d'aquesta intensitat", ha defensat José Miguel García Cortés, qui ha assegurat que, probablement, hauran de passar dues dècades més perquè s'hi torne a repetir una retrospectiva similar que "done una visió completa, amb quadres centrals de la seua trajectòria i de la història de l'art occidental".

La mostra s'inicia en la seua arribada a París i passa per l'Exposició Internacional del 37 fins a arribar a una de les seues obres cimeres: Les Constructeurs. L'exposició palesa l'interés de Léger per la vida urbana, el dinamisme i l'energia cinètica de París des de la seua arribada el 1900. D'aquest primer moment, destaca Le disque, on l'artista empra l'abstracció d'una manera ja personalitzada, és a dir, "malgrat les formes abstractes aquestes són verificables", ha indicat el comissari de la mostra, Darren Pih.

La 'Nature morte à la chope', del 1921, va ser un dels intents de Léger d'apropar a la gent la bellesa dels objectes quotidians. / DIARI LA VEU

Léger "volia que el gran art tinguera sentit per a la gent", sobretot per a la "gent de carrer", la classe obrera, ha explicat el comissari. Així, l'artista empra elements quotidians dels quals Léger defensava que se'n podia tindre una visió artística. És el cas de Nature morte à la chope, un bodegó on el francés retracta una gerra de cervesa alemanya amb plats i coberts bruts. "Defensava que dels objectes quotidians es podria apreciar bellesa", ha defensat Pih, qui ha destacat aquest quadre del 1921 com un precursor del pop art.

La sala 3 és el moment de l'explosió creativa que va suposar l'any 1937. Diverses mostres independents i artistes en plena ebullició estètica desemboquen en l'Exposició Internacional de París. Léger accelera la seua "lluita ideològica", ha assenyalat el comissari. Prova d'això és el gran mural elaborat junt amb Charlotte Perriand. L'artista trasllada missatges que entén fonamentals per a la humanitat: "La col·lectivitat és l'esperança" de la societat dels anys 30, que "necessàriament ha de treballar a junta", ha sentenciat el comissari.

Léger defensa el coratge de la col·lectivitat, la simbiosi amb la màquina i la tecnologia, però sempre "són missatges positius". "La unió fa la força" de la societat, però, davant de la revolució tecnològica, "només tenia dues opcions: o rebutjar-la com feren alguns o adaptar-se", ha recordat Darren Phi; el francés va optar per la segona.

'Les Constructeurs', del 1950, va ser una mena de manifest personal de Fernand Léger. / DIARI LA VEU

En 1950, Léger va fer Les Constructeurs, un quadre que, cinc anys abans de la seua mort, "el va concebre com un manifest personal". Treballadors alcen l'estructura d'un edifici en un escenari on conviuen allò viu –les plantes, la natura, la terra– amb allò mecànic –el ferro, les bicicletes. "Pretenia reflectir un nou món" a través "d'una visió comunista" on "prima la col·lectivitat" de les persones per damunt de l'individualisme o el personalisme.

"La intenció de Léger era connectar l'art amb la gent corrent" en un moment en què s'havia deixat enrere la I Guerra Mundial, però ja s'albirava un nou enfrontament bèl·lic. Han passat més de cent anys des que el francés va començar a reivindicar amb "optimisme" la necessitat d'allò col·lectiu en temps moderns i "espere que no haja fracassat", ha asseverat el comissari de l'exposició.


Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next