Festes

14 setembre 2019 06:00h

Són festes al meu poble, Borriana. Com passa des de fa anys, la idea de festa que tenen alguns dels meus conciutadans xoca radicalment amb la meua. La festa ara és l’exaltació de l’adolescent. “Adolescent” és qualsevol mamífer entre els 13 i els 80 anys que no es diverteix realment si no desperta un barri sencer a les 3 de la matinada amb els seus udols de borratxo.

Abans la festa era el premi gros de gent que treballava molt dur durant tot l’any, ususalment en extenuants faenes agrícoles. Aquesta gent, quan venia l’agost o el setembre, es lliurava a tres o quatre dies d’esbarjo merescut, perquè no tenia més “vacances” que aquestes. Ara, en canvi, no hi ha festa patronal que no dure ben bé dues setmanes i siga un devessall d’exhibicions taurines, excesos etílics, acumulació de brutícia, col·lapse urbà i música infame fins a altes hores de la matinada. I molts festers d’ara, per cert, no tenen l’aspecte en general de doblar l’esquena amb massa regularitat...

A Borriana la festa consisteix a tancar el nucli històric durant deu dies i amollar-hi bous. Es podria fer de manera rotatòria –cada any un barri diferent– o, molt millor, buscar un recinte fora del poble per als aficionats, però no: tots els anys, els veïns de la Vila hem de suportar el martiri en silenci i submissió. Si un dia s’hi fera un referèndum, això sí, estic absolutament segur que guanyaria l’opció d’eliminar el bou...

No voldria fer un al·legat antitaurí, però tinc la suspicàcia lògica davant la inutilitat humana de maltractar un animal infinitament més noble i digne que el mosquer de plantígrads que l’assetgen. Em sembla un abús que durant deu dies el centre de Borriana es veja col·lapsat perquè un grapat d’individus (que són sempre els mateixos i van bambant de poble en poble) puga divertir-se salvatgement.

Hi ha una penya a pocs metres de ma casa. S’han posat al centre del local una gran bandera d’Espanya i han ficat la música a tota virolla. No sé si són histèrics perquè són espanyolistes o són espanyolistes perquè són histèrics. L’alcohol, naturalment, hi ha circulat a dojo. Els borratxos en manada només em provoquen fàstic i llàstima, al contrari que el bevedor solitari, alié al món, acomodat a la barra d’un bar, contemplant la seua ànima al fons d’un got de whiskey.

Ja sé que totes aquestes coses no em faran “popular”. Però jo no em presente a les eleccions: els que sí que s’hi presenten no fan ni faran mai res contra el soroll, la desmesura i la vergonya dels bous perquè els llevaria vots. Doncs, en el pecat tenen la penitència.

Si un extraterrestre aterrara aquests dies al meu poble –o en tantes localitats valencianes en situació similar– pensaria molt raonablement que els qui hi vivim som una estranya tribu primitiva i de costums forassenyats. Alguns a això li diuen simplement “divertir-se”. Doncs que m’expliquen on és la gràcia...

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next