La Filmoteca de València projecta tota la producció cinematogràfica de Stanley Kubrick

'Tot Kubrick' repassa tota la carrera del director nord-americà des dels curtmetratges fins als gran èxits, com ara 'Espàrtac', '2001: Una odissea de l'espai', 'La taronja mecànica', 'La resplandor' i 'A.I. Intel·ligència Artificial', que va materialitzar Spielberg
4 febrer 2019 17:01h
El cicle comença el 5 de febrer i durarà fins a l'abril.  

VALÈNCIA. La Filmoteca presenta una retrospectiva completa del cineasta nord-americà Stanley Kubrick, després de la culminació de l'extens cicle deicat a Ingmar Bergman. Del 5 de febrer al 30 d'abril, el cicle 'Tot Kubrick' ofereix la filmografia integral del cineasta nord-americà, des dels seus inicis professionals a principis de la dècada dels cinquanta. 

La retrospectiva s'inicia aquest dimarts, 5 de febrer, amb la projecció d'un programa compost per les seues quatre primeres pel·lícules: els curtmetratges documentals Day of the Fight (1951), Flying Padre (1951) i The Seafers (1952), a més del migmetratge bèl·lic Por i desig (1953), que ha estat oblidat durant molts anys. 

Considerat com un dels cineastes més influents del segle XX, Stanley Kubrick (1928-1999) destaca tant per la seua precisió tècnica com per la gran estilització de les seues pel·lícules i el seu marcat simbolisme. Des de les seues primeres pel·lícules, demostra ser un director inclassificable, diferent dels altres, fins i tot en pel·lícules de cinema negre com El bes de l'assassí (1955) o Atracament perfecte (1956), considerada ja com un clàssic. 

Kubrick es consagra com a director de cinema amb Camins de glòria (1957), una producció del gènere bèl·lic que paradoxalment era un dur manifest contra la guerra. Ambientada en la Primera Guerra Mundial, la pel·lícula va ser prohibida a França per considerar-se un insult a l'exercit gal i no es va estrenar a l'estat espanyol fins a 1986. 

El director nord-americà assoleix la fama amb Espàrtac (1960), la seua primera producció d'alt pressupost, amb la qual obté quatre Oscars pel seu gran mestratge tècnic i l'espectacularitat de les escenes de lluita. Tot i tractar-se d'una pel·lícula històrica sobre la revoltes d'esclaus a l'antiga Roma, Espàrtac conté una combinació de política i ambigüitat sexual que va ser motiu d'escàndol en la seua època. 

El cicle que es podrà veure durant el mes de febrer es tanca amb Doctor Strangelove (1963), una comèdia sinistra d'humor negre sobre la guerra freda i l'amenaça nuclear protagonitzada per Peter Sellers, que interpreta tres papers. 

A partir de març es podran veure a La Filmoteca pel·lícules tan significades en la història del cinema com Lolita (1962); 2001: Una odissea de l'espai (1968); La taronja mecànica (1971); Barry Lyndon (1975); La resplandor (1980); La jaqueta metàl·lica (1987), i Eyes Wide Shut (1999), a més d'A.I. Intel·ligència Artificial, una pel·lícula d'Steven Spielberg sobre un projecte de Kubrick.

Kubrick, un mestre del cinema

Sobre la importància que té en la història del cinema, Martin Scorsese va assenyalar que "Stanley Kubrick va ser un dels pocs mestres moderns que hem tingut, i he vist i estudiat les seues pel·lícules en repetides ocasions al llarg dels anys. Era únic, en el sentit que en cada nova pel·lícula redefinia el medi i les seues possibilitats. Però era més que un innovador de les tècniques". 

Sobre Kubrick, Scorsese també va dir: "Com tots els visionaris, deia la veritat. I no importa com creiem sentir-nos de còmodes amb la veritat; quan estem obligats a mirar-la de front, sempre causa un xoc profund".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next