L’eterna pregunta. Filologia Catalana a València? No serà Valenciana? Doncs, no.
Fàcil, senzill. NO. Sembla mentida que aquest infame debat no acabe amb els anys. Sembla que es retroalimenta. Passen i passen els anys i sempre hi ha alguna persona amb una intel·lectualitat de dubtosa qualitat que s’entesta a negar la unitat de la llengua.
Senyores, senyors, què vos passa? Durant quant de temps més penseu seguir creient-vos el discurs anticatalanista de la política blavera valenciana?
Fa quasi una dècada –al setembre del 2010 (sí, els anys volen)–, servidora començava la carrera de Filologia Catalana a la UV. Jo venia d’una família bilingüe. Amb ma mare i el meu germà sempre he parlat valencià i amb mon pare, castellà. A més, els meus amics són en gran part castellanoparlants. Vaig fer tota la meua educació primària i secundària en castellà. Ah, i parle anglés. Per tant, es podria dir que sóc trilingüe –sí, el famós ‘pla de multilingüisme’ jo l’he viscut amb total naturalitat i sense cap trauma, com tanta altra gent–. Tot i així, el valencià sempre m’ha paregut una llengua bonica, la meua llengua, i vaig decidir optar per estudiar Catalana.
Quan vaig entrar a la facultat, cadascú érem d’un pare i d’una mare. Podríeu pensar que els filocats –així és com ens autodenominem– seguim un mateix patró: sempre parlem valencià, som d’esquerres, som perroflautas, som independentistes, som tots valencians… Doncs, si em permeteu, vos ajudaré a eixir del vostre error.
Si bé és cert que es necessita certa sensibilitat per les qüestions lingüístiques per a estudiar Catalana, els filocats som persones, no una secta –aquest mateix diari va publicar aquest diumenge un reportatge on s’explica– . Tot i així, si alguna cosa teníem en comú els meus companys i jo era a la sèrie de preguntes a què ens havíem d’enfrontar en moltes de les ocasions en què déiem quina carrera estàvem estudiant.
Vos posaré un exemple:
-Ei, has entrat a la facultat, no? Quina carrera estudies?
-Filologia
-Ah, anglesa?
-No
-Hispànica?
-No, faig Catalana.
-Catalana? Això per a què serveix? I per què no Valenciana?
(Ulls en blanc)
Les respostes podien variar segons la inspiració del dia, l’humor que amb què et pillaren o la confiança que tenies amb la persona.
I la tristesa és que aquesta concepció de la llengua no és un problema de la gent. Aquesta situació ha estat provocada per uns polítics que utilitzen la llengua com a arma. Si ets d’esquerres, defenses la unitat lingüística i utilitzes el valencià. Si ets de dretes, defenses que ‘valencià’ i ‘català’ són llengües diferents, i, a sobre, ho fas en castellà.
Però no podem romandre callats. Jo, com a filocat, no puc callar. La unitat lingüística no és discutible, per si a aquestes altures de la vida algú té cap mena de dubte. A mi no se m’ocorreria dir-li a un metge com ha d’operar una cama o a un policia com es posa una multa. Per eixa mateixa regla de tres, tots els llicenciats/graduats en Filologia –Catalana, Hispànica, Anglesa…– agrairíem que deixen d’eixir filòlegs de baix de les pedres que es pensen que tothom pot sentar càtedra sobre llengua.
No trobareu cap filòleg –amb dos dits de front– que negue la unitat lingüística entre ‘català’ i ‘valencià’. Igual que no en trobareu que negue la unitat entre anglés britànic i anglés americà, o entre castellà de Madrid i de Perú; per posar algun exemple.
Aleshores, si cap persona formada en llengua nega la unitat, per què vos entesteu a seguir fent-ho?
