VALÈNCIA . La Fiscalia ha començat a exposar els informes finals en el judici de l’1-O i ha qualificat de “colp d’Estat” els fets que es jutgen al Tribunal Suprem. El fiscal Javier Zaragoza ha insistit en el delicte de rebel·lió i ha assegurat que “el caràcter violent de l’alçament no implica la violència greu ni armada”. “No calen armes i militars”, ha afegit, tot assegurant que “es va fer ús de la violència quan va caldre”. Zaragoza ha apuntat que hi va haver un “atac contra l’ordre constitucional” per a intentar “derogar parcialment” la carta magna espanyola” fent ús de “mitjans il·legals”. En l’inici de la seua intervenció, el fiscal també s’ha referit directament a l’exvicepresident del govern català, Oriol Junqueras, i ha dit que és un “exercici de cinisme sense precedents” culpar l’Estat de falta de diàleg, com va fer en la seua declaració el 14 de febrer.
Així mateix, ha situat Junqueras al capdavant de la responsabilitat delictiva del judici del procés i creu que va ser el “motor de la rebel·lió”. En l’informe final, ha recordat els fets en què va estar implicat i ha subratllat que, tot i les advertències dels màxims responsables dels Mossos en una reunió el 28 de setembre, no va desconvocar el referèndum malgrat “l’altíssima probabilitat d’incidents violents”.
En l’informe, el fiscal ha assegurat que els fets es van cometre “com si foren la crònica d’un alçament anunciat” que “tots els espanyols han conegut a través de la televisió”. El relat del fiscal ha girat sobre la idea que la tardor del 2017 hi va haver un “atac contra l’ordre constitucional” amb “ús de la violència quan va ser necessària” per a defensar l’acusació de rebel·lió. La Fiscalia, de fet, ha remarcat que el discurs del rei del 3 d’octubre va ser d’una “enorme profunditat” i que l’article 155 “no es va utilitzar per un simple acte contra l’ordre públic”. Així, ha insistit que hi va haver “un atac contra l’ordre constitucional i no contra l’ordre públic, que seria una sedició”.
Zaragoza ha dit que el que es jutja és “haver intentat liquidar la Constitució del 1978, instrument bàsic de la convivència que ha convertit Espanya en una democràcia moderna i consolidada, i haver atacat l’ordre constitucional mitjançant procediments il·legals, mètodes coactius i usant la violència en els moments que va ser necessària”. Tot plegat ha portat el fiscal a qualificar de “colp d’estat” els fets de la tardor del 2017 a Catalunya i ha citat el jurista Hans Kelsen, que va haver de fugir als EUA per la repressió nazi.
Així com ha responsabilitzat Oriol Junqueras, també ha carregat contra l’actuació de Joaquim Forn al capdavant de la Conselleria d’Interior i ha afirmat que havia sigut “informat” en tot moment del pla dels Mossos a través del major del cos policial, Josep Lluís Trapero. Segons la Fiscalia, van traçar el pla conjuntament amb el doble objectiu de “simular” que es complia el mandat judicial i, alhora, de facilitar la celebració de l’1-O. “Va ser un muntatge”, ha dit al respecte. Sobre el 20-S, ha assegurat que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser “amos i senyors” de l’ordre públic a Catalunya.
El fiscal ha detallat alguns dels moments que justificarien aquest protagonisme, entre ells la signatura de decrets de convocatòria del referèndum o la presentació de la mateixa pregunta. També ha subratllat el moment de la reunió amb Trapero el 28 de setembre, quan no van atendre, segons el fiscal, les advertències dels principals responsables dels Mossos dels incidents que es produirien si es mantenia l’1-O.
“No hi ha democràcia sense respecte a la llei”
Zaragoza també ha criticat l’al·legat dels acusats que esgrimien el dret a l’autodeterminació, que, segons el fiscal, no té “suport normatiu ni nacional ni internacional”, i ha negat un dels “principals axiomes de l’independentisme”, segons el qual “la sobirania popular està per sobre de la llei”. Zaragoza considera que això “entra molt en la lògica dels nacionalismes populistes excloents i insolidaris que hui ens envaeixen” i ha citat Felip VI per a afirmar que “no hi ha democràcia sense respecte a la llei”.
Així mateix, ha argumentat que “la primera derivada d’aquesta manipulació” passa perquè “votar no és delicte, però impedir-ho per la força, sí”, com va defensar Junqueras en la seua declaració el 14 de febrer. En aquest sentit, el fiscal ha defensat que “el que es persegueix és incomplir i desobeir reiteradament les resolucions judicials” i ha remarcat que, tot i la suspensió del TC i l’ordre del TSJC d’impedir la celebració del referèndum, el govern en va “mantindre la convocatòria”.
“No podem acceptar que els que se situen fora de la normalitat democràtica titllen d’antidemocràtics els elements per a restaurar l’ordre constitucional”, ha afegit, “com si allò antidemocràtic fora respectar i aplicar les lleis”. Zaragoza ha dit als acusats que no els demana que “renuncien a les seues conviccions o ideals”, a la qual cosa tenen “tot el dret”, però “no les poden imposar per canals antidemocràtics i usar la violència en determinats moments”. Així, els ha “exigit” que “respecten les lleis, la convivència i els drets dels altres”.
No hi ha “presos polítics”
El fiscal ha remarcat que no es criminalitza “ni la dissidència política ni el vot”. “No es persegueixen idees ni opinions polítiques”, ha assegurat; “no té res a veure amb la persecució o repressió de projectes polítics”. També ha negat l’existència de “presos polítics” i de “detencions arbitràries”. En aquest sentit, ha carregat contra la resolució de l’ONU que ho afirma i ha retret al grup de treball que la va elaborar que no acceptara les al·legacions presentades per part del govern espanyol. “Potser l’opinió podria canviar si es tinguera en compte que no es persegueixen idees ni opinions, sinó que l’objecte del judici és haver comès fets delictius, com ara trencar l’ordre constitucional, desobeir reiteradament el TC, enfrontar ciutadans contra servidors de l’ordre i destinar fons públics per a finançar activitats il·lícites”, ha afegit.
També ha criticat les declaracions dels acusats, ja que considerar que “ningú vol assumir responsabilitats” i que semblava que el que havia passat el 2017 a Catalunya era “un malson”. Segons Zaragoza, es presenta el referèndum com una “simple consulta sense efectes jurídics” i la declaració d’independència com una cosa “simbòlica sense efectes jurídics, en no ser publicada enlloc”. “Com si al llarg de la història la importància depenguera de la publicació en un butlletí oficial”, ha manifestat. Per a la Fiscalia, els fets que es van produir entre el setembre i l’octubre van ser “incidents en un mes insurreccional” que no encaixen en la “legítima expressió de dret a manifestar-se”, com sostenen alguns acusats.
“Estat major” del procés
El fiscal s’ha ajudat d’anotacions de l’agenda Moleskine comissada a Josep Maria Jové i ha dit que Junqueras formava part de “l’estat major” del procés a l’entorn de qui “pilotava” el pla per a declarar la independència. Ha situat en aquest “estat major” també Raül Romeva, Marta Rovira i Carles Puigdemont. Així mateix, ha remarcat la “importància” del full de ruta de l’ANC, que, segons sosté, es va variar perquè les lleis de desconnexió s’aprovaren el setembre del 2017, com es va produir.
Tot i que la Fiscalia sí que dona per bones les declaracions de Trapero i altres comissaris del cos pel que fa a les advertències que havien fet a Junqueras, Forn i Puigdemont, no compra les tesis del major sobre el pla dels Mossos per a aturar l’1-O.
Com ha fet durant tot el judici, el ministeri públic considera que va ser un pla que es va fer amb la connivència del conseller Joaquim Forn i que, de fet, estava concebut per a “permetre el referèndum” i “simular” que s’acatava l’ordre del TSJC d’aturar les votacions i comissar el material. “Era un muntatge”, afirma al respecte. Segons el fiscal, els Mossos es van escudar en “sis paraules” que hi havia a la resolució del TSJC en les quals es demanava actuar “sense afectar la normal convivència” i les van “substituir” per la part dispositiva on la magistrada Mercedes de Armas demanava tancar locals i comissar material. El fiscal també ha dit que Forn va desatendre fins a cinc advertències del Tribunal Constitucional.
“El 20-S comença l’expulsió de la Constitució” de Catalunya
Sobre el 20-S, Zaragoza ha reconegut que Forn no va tindre un paper protagonista “perquè estava ocupat en el pla de l’1-O dels Mossos per a permetre que se celebrara el referèndum”. No obstant això, sí que ha carregat contra el fet que, a imatge de la Fiscalia, l’ordre públic el 20-S no estava en mans de la policia catalana sinó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Segons entén, els líders de les dues entitats sobiranistes eren “amos i senyors” de l’ordre públic a Barcelona.
Sobre el paper de les entitats sobiranistes, ha afirmat que van ser els qui van “organitzar i protegir” el referèndum i els ha atribuït la capacitat de “mobilització pública”. Segons el fiscal, el 20-S no es tractava d’una manifestació convencional –com sostenen les defenses de tots dos– sinó que es va fer una crida per a “aturar la Guàrdia Civil i impedir l’actuació judicial”. També ha dit que les 40.000 persones convocades per les entitats van “provocar tensió i agressions”.
A més, segons el fiscal, el 20 de setembre va suposar l’inici “de l’expulsió de la Constitució” de Catalunya i l’inici d’un seguit de fets “excepcionals”. El fiscal defensa que la “normalitat democràtica” es va reposar el 27 d’octubre i que, en aquest període, tota la resta “va ser excepcional”.
Finalment, la Fiscalia també ha defensat que el judici s’ha celebrat amb “garanties” i que ha estat “equitatiu”, a més que les proves que s’han pogut veure “confirmen un per un els fets inclosos per la Fiscalia en l’escrit d’acusació”. També ha negat vulneració de drets fonamentals. “L’única violació de drets civils que es produeix a Catalunya ara és la que pateixen estoicament els qui defensen la Constitució”, ha manifestat.
