La Fiscalia demana un any i mig de presó a un mestre de 73 anys que va tractar d'aturar un desnonament a Oliva

Joan Cogollos nega haver mantingut cap contacte físic amb el policia local que l'acusa d'haver-lo llançat contra una paret i d'haver-li provocat un esquinç
6 agost 2019 06:00h
Imatge del desnonament d'Oliva. Joan, de taronja, a la dreta. / PAH LA SAFOR-VALLDIGNA

VALÈNCIA.  Joan Cogollos, un home de 73 anys que participa activament en la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de La Safor-Valldigna, s'ha trobat recentment amb una notificació de la Fiscalia en què se li demana un any i sis mesos de presó, a més d'una multa diària de 15 euros durant dos mesos, per un presumpte delicte d'atemptat contra l'autoritat quan tractava d'aturar un desnonament a Oliva.

Els fets es remunten al 14 de setembre del 2018, quan vora una quinzena d'integrants de la Policia Local d'Oliva i de la Guàrdia Civil van acudir a l'execució d'un desnonament d'una família de huit persones, dues d'elles menors i altres dues, nadons de menys d'un any. El pis, propietat de Bankia, estava ocupat per aquesta família sense alternativa residencial. Malgrat que els activistes van tractar de negociar amb el banc, aquest no els va oferir cap solució. 

La PAH de Gandia-La Safor, coneixedora d'aquest cas, es va desplaçar fins a la casa per a tractar d'aturar que es fera fora aquestes persones sense garantir-los un altre habitatge després d'haver comunicat la concentració a la delegació del govern espanyol. Joan relata que, tot i que pensaven que aquell dia la comissió judicial acudiria per a fer el procés de tramitació habitual que els permetria guanyar temps abans de l'expulsió definitiva, el desnonament va acabar produint-se gràcies a la col·laboració dels cossos policials. 

Va ser ell mateix qui va tractar de fer de mitjancer amb la comissió judicial, cosa a la qual ja estava habituat a causa de les experiències d'altres desnonaments però, segons conta, un agent de la policia local va tractar d'impedir-li-ho. Quan va arribar el ferreter per a canviar el pany de l'habitatge es van produir un taponament de la porta i moments de crits i tensió en què els activistes demanaven que no es fera fora la família o, almenys, que els deixaren recuperar les seues pertinences; al remat, només van poder recuperar-ne unes poques.

Mentre açò ocorria, Joan va tractar que el policia local li permetera parlar amb la comissió judicial. Aquest li ho va impedir i va demanar-li el DNI, mentre que ell, al seu torn, va demanar-li el número d'identificació, però l'agent s'hi va negar. Tampoc el seu superior va accedir a donar-li'l fins a quinze dies més tard. Segons l'acusació, Joan, mestre de professió i amb 73 anys, va llançar el policia contra la paret i li va provocar un esquinç; un suposat atemptat contra l'autoritat pel qual se li demana pena de presó i una sanció econòmica. 

Per a Joan, que defensa que en cap moment va mantindre contacte físic amb l'agent, l'acusació no té cap trellat. "La lògica és que si hi ha 15 agents forts i amb experiència a bloquejar una persona, no és raonable que jo estampara ningú contra la paret", explica. De fet, recorda que la seua reacció en el moment de major tensió va ser plantar-se davant del policia i mirar-lo als ulls. "És una tècnica de resistència pacífica. Es tracta que la persona que està reprimint siga conscient d'eixa repressió", explica. Malgrat això, recorda com el policia li va dir en aquell moment: "Estàs utilitzant la violència". En l'escrit també se l'acusa d'haver-li dit "policia de merda", però ell nega haver pronunciat aquestes paraules. 

"Jo vinc de l'ensenyament, sóc mestre de primària. La meua actitud no és violenta, no és la meua trajectòria. Com a mestre i com a ésser humà, per a mi la persona sempre és la màxima categoria, siga policia o siga una persona empobrida com la que estic defensant. No té sentit que jo haja utilitzat la violència quan comprenc que la violència no du enlloc", assevera Joan.

Una casa tapiada i una família al carrer

La família desnonada per ordre de Bankia, formada per dues parelles i quatre menors, va haver de mudar-se a un hostal temporalment per a després trobar suport als habitatges d'alguns familiars. Segons aclareix Joan, fins ara no se'ls ha donat una solució des de l'Administració, malgrat que, fa tan sols un mes, la casa de la quan els van expulsar continuava tapiada i sense cap ús, ni comercial ni residencial. 

La mateixa pena de presó que la Fiscalia demana a Joan també la demana contra dues de les persones que van ser desnonades, una de les quals va resultar ferida durant l'operació policial. Les denúncies van ser efectuades per un altre policia local i un dels guàrdies civils. 

La PAH rebutja la llei mordassa 

La setmana passada, diversos col·lectius vinculats a la defensa de l'habitatge i associacions d'activistes van presentar un escrit al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, exigint la derogació de la llei mordassa i l'elaboració d'una llei d'amnistia social per a les sancions vigents per la seua aplicació. 

En el document censuraven "els casos de brutalitat dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat en desnonaments" i "l'ambient repressiu aconseguit amb una posada en escena inaudita de les forces de l'ordre i l'extensió de multes i detencions, amb parcialitat de l'actuació i investigació dels fets per part del Ministeri d'Interior". Així mateix, recordaven casos com el de les denúncies practicades en l'última concentració de treballadors de Glovo a València o el de les feministes que van ser citades a declarar per protestar contra l'autobús d'Hazte Oír

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next