'Genovés II': deu anys i tota una vida

Amb 37 anys aspira a guanyar el seu primer títol Individual 3.535 dies després de la seua última derrota contra Álvaro i d'haver superat dues lesions greus
16 juny 2019 06:00h
Genovés II, amb 37 anys, tornarà a jugar una final del mà a mà. / FEDERACIÓ DE PILOTA 

VALÈNCIA. Si alguna cosa fa gran la pilota és la seua tendència a la improvisació. La seua capacitat per a ser imprevisible. Per a sorprendre. Per a trencar tots els esquemes, tots els pronòstics. I això passa quan menys ha de passar. De sobte, la pilota trenca en l'escala i fa quinze, o rebota en un lloc impossible i cau, o fa un estrany en botar sobre una llosa i decideix el joc. De sobte, la pilota es transforma en la capritxosa guionista que escriu el relat d'una partida i, en alguns casos, la història d'una vida. Com la de 'Genovés II'. 

El passat divendres a Vila-real, la pilota va fer aparéixer la seua variant poètica. El trinquet, de gom a gom, va presenciar una d'eixes partides que tarden a oblidar-se. 'Genovés II' va guanyar a José Salvador, una de les grans promeses del futur –si no és ja una realitat– de l'escala i corda, i d'aquesta manera es va classificar per a la seua sisena final del Campionat Individual Bankia Trofeu President de la Generalitat de la modalitat. El popular mà a mà. El tan anhelat i preuat títol que atorga al campió la condició de número u al llarg de tota la temporada. La faixa roja. La corona. Però, a més d'una semifinal per al record, el trinquet de Vila-real va presenciar l'abraçada més emotiva de la pilota valenciana. Paco Cabanes i José Cabanes, pare i fill, mite i figura, es fusionaven celebrant una de les gestes més inesperades, més inexplicables, més autèntiques de l'esport dels valencians. Una gesta, tanmateix, incompleta encara.

José Cabanes Corcera va acceptar amb valentia el repte de ser "Genovés II" quan només tenia 16 anys. Era 1998 i ningú, ni ell, imaginava el que estava per vindre. Malgrat tot, prompte va haver d'assimilar que el trinquet l'assenyalara i el reconeguera com "el fill de Paco". Perquè Paco és Paco i només hi haurà un, i les comparacions sempre seran odioses. Però, aquell jove rest, desacomplexat, amb una qualitat exquisida i una forta pegada, va explotar abans que l'inabastable alçada del llistó del primer Genovés el desmotivara.

El 2004, i amb només 22 anys, 'Genovés II' va jugar la seua primera gran final Individual al trinquet de Pelayo. Va ser davant Álvaro Navarro, de Faura, aquell pilotari esquerrà que ja va enfrontar-se a Paco Genovés el 1995, en la que es va batejar com la partida del segle. Tot apuntava que el destí, o la imprevisible pilota, tenia preparat per a José Cabanes una dolça victòria, el triomf del fill que supera el pare. Sobretot quan, després d'"oferir tot un recital de pilota, el marcador assenyalava un 55-15 a favor de 'Genovés II'. Per a ser campió només necessitava fer un joc més. Només un. Tanmateix, el final de la història ja és coneguda. Álvaro va remuntar aquella final, joc a joc, davant la incredulitat de tots els espectadors, fins a apoderar-se del títol. El comentari entre el públic era generalitzat: "'Genovés II' té molts anys per davant". Això sí, José va estar tres dies sense eixir de casa paint un dels colps més dolorosos que ha rebut com a esportista.

José, però, es va refer. No tenia una altra opció. I, d'aquesta manera, el 2005, només un any després, Álvaro i' Genovés II' tornaven a protagonitzar la final del mà a mà a la catedral. L'expectació abans d'aquella possible revenja va ser màxima, com la tensió que es respirava durant els intercanvis de pilotades. Tanmateix, el resultat final va ser el mateix: Álvaro es tornava a imposar. Una altra oportunitat perduda. "En tindrà més", deien.

'Genovés II' va tornar a disputar una final del mà a mà dos anys després, el 2007. Aquesta vegada va ser a Sagunt, però no res va canviar. Álvaro, de nou, va mostrar-se superior i va aconseguir la copa de campió gràcies a un resultat exagerat: 60-25. El mateix va ocórrer el 2008. Al mateix trinquet, Álvaro es va emportar el seu enèsim títol en véncer 'Genovés II' amb un 60-45. 

Per al rest de la Costera encara quedaven molts anys de pilota per jugar i cada final perduda, cada derrota contra Álvaro, el feia créixer i madurar. Un procés amarg però que el va consolidar, en les partides del dia a dia i en els campionats per equips, com un dels millors –si no el millor– jugadors de la nòmina de professionals. El "fill de Paco" no havia guanyat cap Individual, però s'havia guanyat el respecte i era, de totes totes, 'Genovés II'.

Ara bé, la gota va estar a punt de vessar el got el 18 d’octubre del 2009. 'Genovés II' va estar prop de dir adéu a la pilota després de la seua cinquena derrota consecutiva davant Álvaro. Aquell diumenge, també a Sagunt, el de Faura va tornar a imposar la seua llei (60-50) i va acabar per enfonsar un José Cabanes que va acabar plorant desconsolat als vestidors. La pilota, el destí, o qui fora havien decidit negar-li a un dels grans jugadors de la història del trinquet, el fill d'un dels mites més grans, la possibilitat de ser el número u, de ser campió, malgrat que durant la resta de l'any i de la temporada fora el rival a batre en totes les competicions.

Ningú ho sabia aleshores, però aquelles llàgrimes en les entranyes del trinquet de Sagunt van acompanyar els últims moments de 'Genovés II' en una final del mà a mà. Perquè el que va vindre després va ser una sèrie de lesions, o d'accidents, que van allunyar, cada vegada més, José del títol Individual. 

'Genovés II' ha patit en els últims deu anys dues lesions importants. / FEDERACIÓ DE PILOTA

Així, el 2011, quan tot feia pensar que havia arribat el torn de 'Genovés II', campió de la Lliga i amb un rendiment superior a la resta dels seus companys en les partides del dia a dia, i quan tot indicava que la maduresa física i mental de José, amb 29 anys, havia arribat a la seua plenitud, un accident amb la bicicleta es va creuar en el seu camí. La capritxosa pilota també juga fora del trinquet. José va caure i es va trencar el colze dret, el mateix que s'havia lesionat uns anys abans. Aquella fractura i la posterior intervenció quirúrgica el van marcar per a sempre. Una altra oportunitat perduda. 

Quatre anys més tard, mentre Soro III derrotava Álvaro en el mà a mà i alçava la feninde, 'Genovés II' es preparava per al que semblava l'última opció de guanyar el mà a mà. 

A l'agost, en una partida a Onda, una altra lesió el va privar d'intentar-ho. Un esvaró inexplicable va trencar el peroné de José, que va haver de tornar a passar pel quiròfan, amb una lenta rehabilitació després. La pel·lícula d'aquella figura semblava estar apropant-se al seu final amb un desenllaç amarg. Aquelles lesions s'afegien al pes que José que portava a l'esquena pel nom de son pare i per les derrotes contra Álvaro en les finals. El més fàcil era, sense cap dubte ,rendir-se i renunciar a una lluita que estava perduda.

D'altra banda, si amb aquella lesió José Cabanes veia com es tancava la porta del títol més important de la pilota valenciana, també és cert que va veure com s'obria una altra amb moltes més satisfaccions. La de la vida fora del trinquet. I és que des d'aquelles llàgrimes a Sagunt el 2009, la vida de José s'ha transformat. Aquell pilotari derrotat va traure forces del no-res per a acabar els estudis de Fisioteràpia i es va posar a treballar en una clínica a València. És més, va decidir començar els estudis de Medicina a la Universitat de València, així que ara està d'exàmens. Però, sobretot, José va veure com s'obria la porta de la família. En aquesta dècada que ha transcorregut des de les llàgrimes de Sagunt, 'Genovés II' s'ha casat i és pare d'una xiqueta. Mentrestant, va decidir seguir jugant. Es va marcar l'objectiu de recuperar-se bé de la cama per a tornar a vestir-se de blanc i, almenys, disfrutar de la pilota. Ho va fer el 2016, quan només pensava de sentir-se, de nou, pilotari. "A voler la pilota no em guanyaran", afirmava. Deu anys i tota una vida. Tot això i moltes coses és el que contava l'abraçada de José Cabanes amb son pare el passat divendres a Vila-real.

Això sí, el pròxim dissabte, el que desafiarà el fill de Paco desde l'altra banda de la corda del trinquet de Pelayo no serà, per primera vegada, Álvaro Navarro. José coneixerà aquest diumenge al migdia el seu rival en la final de l'Individual d'escala i corda, el qual eixirà de la semifinal que han de disputar al trinquet de Guadassuar Soro III i Francés, una partida que també enfronta experiència i joventut

Poc es pot afegir sobre Soro III. El rest de Massamagrell va participar en la seua primera final del mà a mà el 2010 agafant el relleu de 'Genovés II', quan va caure contra Miguel. D'aleshores ençà, gràcies a la seua potència, el seu talent, la seua capacitat per a jugar un contra un i el seu sacrifici, 'Quico' ha conquerit fins a cinc títols i ha jugat huit de les últimes nou finals. Un clàssic. De fet, Soro III va ser, el 2013, el jugador que va posar el punt final a la trajectòria d'Álvaro en aquesta competició, en la qual s'ha alçat onze vegades amb el trofeu. 

Per tot això, Soro III s'ha guanyat el crèdit de ser el gran dominador d'aquesta disciplina en l'última dècada. Temps en el qual José ha vist passar una darrere l'altra les oportunitats de tornar a xafar les lloses d'una final.

Amb 37 anys, després de deu anys i tota una vida, José Cabanes 'Genovés II' torna a una final del mà a mà. / FUNDACIÓ PILOTA VALENCIANA

L'altre aspirant a disputar la finalíssima a Pelayo és Francés de Petrer, de nom Álvaro. Tanmateix, a diferència del de Faura, aquest jove i elegant pilotari domina la mà dreta més que l'esquerra. El seu joc, harmoniós i alegre, estètic i agradable, ha captivat molts dels aficionats del dia a dia. Després de jugar la final de la Lliga el 2018 i d'eliminar Soro III en el mà a mà de l'any passat, el rest de Petrer es troba a les portes d'accedir a la gran final del campionat més prestigiós d'aquest esport i de fer-ho, a més a més, amb 'Genovés II' com a rival.

La pilota, imprevisible i sorprenent, ha decidit que encara no és el final. Es guarda noves línies, qui sap si les últimes, en la història de José Cabanes 'Genovés II'. Perquè, després de cinc finals perdudes, de dues greus lesions, però també de dues carreres universitàries, un matrimoni i una filla, després de les llàgrimes a Sagunt, després de 3.535 dies, de sobte la pilota trenca i passa el que ningú mai hauria imaginat. Amb 37 anys, després de deu anys i tota una vida, José Cabanes 'Genovés II' torna a una final del mà a mà.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next