Geografia

6 juliol 2019 06:00h

L’editorial Pòrtic acaba de publicar el volum 6 de la sèrie Geografia Literària. Es tracta d’un projecte de llarg abast de Llorenç Soldevila que recorre tots els Països Catalans (o com el lector vulga que se’n diga, dels diferents territoris on es parla la nostra llengua) amb atenció als testimonis literaris que han propiciat. Aquest volum correspon precisament al País Valencià. Tota la sèrie té una versió digital al web www.endrets.cat.

No cal dir que es tracta d’un projecte realment meritori i d’una ambició hercúlia. Soldevila és professor a la Universitat de Vic, la universitat central de Catalunya. Fa anys vaig recalar-hi, convidat pel seu grup (on voldria destacar també els bons oficis del valencià Alexandre Bataller), per parlar de Viatge pel meu país. L’acollida d’aquella gent i aquella universitat van ser realment memorables. Vaig passar-hi uns dies de gran felicitat i encara guarde en algun racó de les meues papil·les gustatives el pa de pessic i la llonganissa vigatana amb què em van honorar i sadollar.

Recórrer ara el País Valencià de la mà de tot d’autors antics i moderns que han reflectit els seus pobles i els seus paisatges des d’un punt de vista literari és bonic i engrescador alhora. Un treball magnífic, raonablement exhaustiu, que ha aprofitat a bastament els meus dietaris Les hores fecundes o Senyals de fum i l’itinerari totalitzador de Viatge pel meu país.

M’ha sorprés una cosa que, amb total sinceritat, voldria compartir amb els meus lectors. A diferència dels autors nascuts abans de la Guerra Civil, els escriptors més actuals a penes tracten literàriament res que no siga la seua pròpia comarca o, a tot estirar, el lloc on van de vacances i/o on tenen una segona residència. Martí Domínguez (el nét) sol lamentar-se sovint que els pintors valencians són poc o gens aficionats a plasmar als seus llenços el paisatge del seu país. Doncs ara resulta que passa un poc el mateix amb els escriptors, que tenen poca afició a recórrer la geografia que els hauria de resultar més estimulant…

Joan Fuster en El País Valenciano –sense dubte el més bonic dels seus llibres– (després autotraduït com a Viatge pel País Valencià a les Obres Completes) i Vicent Andrés Estellés en el ciclopi Mural del País Valencià ens van deixar mirades detallades, detallistes, sincerament interessades en totes les raconades del nostre bell país. Jo mateix he procurat seguir aquesta estela en les obres a què ja he fet referència. Però, què els passa als meus companys de generació i encara als anteriors? Alguns, seguint el tòpic, hauran visitat abans Los Angeles o Xangai que el racó d’Ademús…

Un país s’ha de recórrer a peu, que és el mètode de locomoció que permet fer-se una idea més exacta de les proporciones i del paisatge. Això jo ja ho vaig fer quan tenia vint anys, que és l’edat més propícia per a aquests menesters. Després ja s’agafa el cotxe – o la bicicleta, o el tren, o l’autobús- i es completa la mirada, com en un joc d’espills concèntrics.

Tant de bo la publicació d’aquesta Geografia Literària centrada en el territori valencià estimule la nostra gent –escriptors i pintors, fotògrafs i acadèmics…– a recórrer un país de mida morigerada i abast totalment amable. Llorenç Soldevila ha vingut des de Vic per incitar-nos-hi. Chapeau per ell i que continue la descoberta geogràfica.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next